Els indecisos decidiran el futur govern

Les darreres enquestes publicades han pogut precisar poc el resultat que hi haurà a les eleccions de diumenge, perquè el percentatge d’indecisos és del 40% i això fa que tots els pronòstics s’hagin de fer amb molta cautela i amb forquilles àmplies, pel que fa als escons que obtindran les diverses formacions que es presenten. Totes les enquestes s’aferren a les tendències que creuen que es mantindran, però deixen la porta oberta a possibles canvis que es puguin produir pel vot o l’abstenció dels que encara no saben a qui votar i ni tan sols si votaran.

Però, si donem per bons els resultats que pronostiquen la majoria dels sondejos, és fàcil preveure que tant la investidura presidencial com la conformació del nou govern no seran una tasca senzilla, perquè no hi haurà cap partit que assoleixi un resultat prou ampli per plantejar un govern en solitari i, d’altra banda, perquè durant la campanya els partits s’han dedicat a torpedinar possibles aliances postelectorals, tot i que ja se sap que, un cop es coneguin els resultats, el que avui sembla negre podrà semblar blanc, com es va poder veure, per exemple, a les municipals a Girona i a Barcelona o a les estatals, que van propiciar estranys companys de viatge.

Segurament qui guanyi haurà de fer de la necessitat virtut com va fer el president Pedro Sánchez, i potser veurem pactes parlamentaris o, fins i tot, de govern entre formacions polítiques que en altres moments han fet de l’enfrontament la seva manera de relacionar-se. Enfrontaments que s’han pogut observar durant la campanya on la majoria de partits han parlat per a la seva parròquia, dedicant-se bàsicament a desqualificar els adversaris i a presentar-se com la millor opció, sense concretar gaire què faran si governen. Aquesta manera de comunicar és la que propicia que hi hagi una bossa d’indecisos tan gran, perquè els no militants, els que no estan convençuts o, fins i tot, els que estan decebuts de com s’han gestionat les coses fins ara, voldrien més concreció del que faran i menys desqualificacions dels adversaris.

La política espectacle que s’ha instaurat en els mítings, on la major part dels assistents són militants o simpatitzants, no està pensada per convèncer els indecisos. Els que van a aquests actes aclamen els seus líders com ho fan els assistents a qualsevol concert multitudinari i l’espectador imparcial que va al míting per veure què diuen, què pensen fer amb els vots que obtindran, se sent incòmode perquè, mentre tothom aplaudeix els missatges propagandístics dels candidats, se sent observat perquè és l’únic amb els braços plegats que no mostra cap mena d’emoció.

Els partits haurien de ser més clars a l’hora de demanar el vot i no prometre el que després no podran complir. Valdria més que expliquessin amb claredat que davant dels possibles escenaris que es poden produir, actuaran d’una manera o de l’altra, però afirmar que no faran, com es diu ara, «un Collboni» o «un Salellas» no és creïble, perquè uns i altres ho han fet i ho han repetit al llarg del temps.

Si no hi ha bloqueig i no s’han de repetir les eleccions, el país està abocat a un govern de coalició, el que significa que dues o més forces polítiques s’hauran de posar d’acord, fent les renúncies corresponents, i mirar de governar amb eficiència, perquè les disputes que hi ha hagut el darrer mandat entre tots els partits del Parlament han frenat, en molts aspectes, el progrés de Catalunya. I, per tant, el que convindria seria un govern estable que tingués un suport parlamentari ampli. Però això dependrà dels indecisos que a hores d’ara no saben què votar ni si votaran.

Subscriu-te per seguir llegint