Heretges jueus

La novel·la Heretges de l’escriptor cubà Leonardo Padura contribueix, de forma conscient o inconscient, a l’exaltació del judaisme. El relat és un compendi de jocs malabars per, d’amagatotis, narrar la història d’una saga familiar jueva posseïdora d’un quadre de Rembrandt.

L’obra es divideix en tres llibres. El primer, titulat Libro de Daniel, transcorre a l’Havana, entre 1939 i 2007. Comença amb el fet històric de l’arribada, uns mesos abans de l’esclat de la Segona Guerra Mundial, del vaixell Saint Louis, amb 937 passatgers, la majoria jueus, que fugien de l’Alemanya nazi. El govern cubà, en una actuació ominosa, no els permetrà desembarcar i els Estats Units i el Canadà tampoc. Al final de l’odissea, de tornada a Europa, atracaran al port d’Anvers i seran acollits per la Gran Bretanya, els Països Baixos, Bèlgica i França. Malgrat això, 254 seran atrapats i moriran en els camps d’extermini nazis.

A l’inici de la narració, el nen Daniel Kaminsky, acompanyat pel seu oncle Joseph, va al port de l’Havana per rebre els pares i la germana que viatgen en el vaixell maleït, sense aconseguir l’anhelat retrobament familiar. Daniel s’haurà d’espavilar per sobreviure arrossegant el conflicte entre la renúncia i la reconciliació de la identitat jueva.

El segon, titulat Libro de Elias, se situa a Amsterdam, entre 1643 i 1647, i relata les vicissituds d’un jove jueu que treballa al taller de Rembrandt, fet que el fa ser expulsat de la comunitat judaica que prohibeix la representació pictòrica d’homes i animals perquè propicien la idolatria.

El tercer llibre, titulat Libro de Judith, se situa a l’Havana entre 2008 i 2009, i narra les investigacions del detectiu jubilat Mario Conde per aclarir la desaparició d’una jove cubana, desclassada de la classe dirigent, que forma part d’una tribu urbana marginal.

El títol de la novel·la al·ludeix a tres històries que tenen heretges com a protagonistes que optaran per rebel·lar-se contra la comunitat en recerca de la llibertat individual.

Ara bé, Padura tira la pedra i amaga la mà amb un posicionament ambigu sobre la religió jueva deslligada de qualsevol connotació política. No planteja, tot i mostrar el seu escepticisme sobre la fundació de l’Estat d’Israel, cap denúncia del sionisme messiànic del segle XVI o del sionisme polític ideat per Theodor Herzl allà pel 1896.

Doncs, ara més que mai, davant l’actual confusió interessada entre semitisme i sionisme, cal recalcar que l’origen del semitisme és una qüestió de llengües, entre elles l’àrab i l’hebreu, i no es refereix a cap religió, ni el judaisme ni l’islam. Per contra, el sionisme és una doctrina política que defensa l’Estat d’Israel a qualsevol preu. I qui tingui orelles, que escolti.

Subscriu-te per seguir llegint