I Europa?

Ens resten pocs dies per a les eleccions al Parlament Europeu i, a parer meu, res tan a prop ens sembla tan lluny. Malgrat la importància de la legislació europea i de la rellevància de les decisions del Consell i del Banc europeu, resta en la major part de l’opinió pública una certa indiferència pels resultats. Fet que comporta una major facilitat cap a l’abstenció. Fins i tot els partits estatals majoritaris, juguen més a la rellevància del seu resultat electoral en clau de política nacional que no pas europea.

Què li ha passat al somni europeu? On és aquella institució que volia acabar amb totes les guerres i obrir un cicle de prosperitat basat en la col·laboració dels pobles? Si anem a les arrels, em ve al cap una conferència i una llarga sobretaula amb Altiero Spinelli a Estrasburg, poc abans de la seva mort. De la mà d’Antoni Gutiérrez Diaz, «el Guti», que fou secretari general del PSUC i vicepresident del Parlament Europeu, vaig tenir la sort de participar en la trobada. Però, primer recordem qui va ser Spinelli.

Altiero Spinelli, amb 19 anys, militant del PCI, fou arrestat i condemnat pel Tribunal especial feixista de Mussolini a 16 anys i 8 mesos de presó. Finalment, en va passar 10 a la presó i sis desterrat. Durant tot aquest temps es va negar a demanar perdó i renunciar als seus ideals, tot i que el dictador estava disposat a indultar-lo si ho feia. Aprofità el captiveri, com el seu contemporani Antonio Gramsci, per estudiar i escriure. En aquest període de confinament a l’illa de Ventone, redactà amb altres presos polítics el manifest que porta el nom del lloc on es va fer, on es presentaren les bases d’una visió federalista del futur d’Europa. Un cop alliberat i fins a la seva mort, fou un lluitador incansable d’aquestes idees, des de molts àmbits, com a assessor polític d’importants mandataris o com a diputat al Parlament Europeu, fins a la seva mort el 1986.

Deia, en aquesta trobada, que «qualsevol victòria sobre els feixistes resultaria inútil si tan sols conduïa a l’establiment d’una altra versió dels estats nacionals sobirans, el que calia era unir als pobles en una federació supranacional europea, que impedís el retorn dels feixismes i d’una nova guerra». He tret aquestes paraules dels apunts que vaig escriure, i venen al cas avui, quan la deriva dels estats europeus, sovint sotmesos a interessos geopolítics forans, es preparen per a la guerra i obren també les portes a la proliferació del feixisme en els seus governs.

Per tot això, ens cal treure la son dels ulls i posar de nou Europa en les nostres prioritats. Comencem per aquestes eleccions i votem aquelles candidatures que encara tenen al cap el somni de Spinelli, i, alhora, barrem el pas al feixisme en totes les seves variants i banderes.

Subscriu-te per seguir llegint