Adverteixen de l’augment de casos de la malaltia del fetge gras no alcohòlic

Que avui dia una hamburguesa sigui més barata que un quilo de pebrots vermells, que tampoc tindríem temps per cuinar, diu molt de cap a on van els nostres hàbits alimentaris. Cada cop ens allunyem més de la dieta mediterrània i ens recolzem més en productes ultraprocessats, l’anomenat menjar escombraries.

La conseqüència ja s’està veient: el percentatge de persones obeses a Espanya no para de créixer (i amb una afectació creixent entre els nens), el que està impactant en la salut dels espanyols. Com més persones obeses, més diabetis tipus 2 (de la qual ja hi ha 6 milions d’afectats a Espanya) i segons adverteixen ara els experts, més persones amb una malaltia que porta camí de ser la primera causa de càncer de fetge en un futur: el fetge gras no alcohòlic.

Fins fa uns anys, i segons expliquen els experts, el fetge gras no alcohòlic era una patologia «residual» que presentaven només persones amb una inclinació genètica. Ara, un 20% de la població espanyola pateix aquesta malaltia hepàtica metabòlica, una epidèmia silenciosa que s’associa directament amb l’obesitat i la diabetis tipus 2 i, en el fons, amb aquest consum abusiu de productes ultraprocessats que són «poc sans i haurien d’evitar-se».

Cada cop mengem pitjor

El missatge el va llançar fa uns dies la doctora en Nutrició de la Universitat de Haifa (Israel) Shira Zelber-Sagi en el marc del congrés nacional que la Societat Espanyola de Diabetis (SED) celebrat a València. «Diversos estudis han mostrat l’associació entre la ingesta d’ultraprocessats i el risc de malalties cròniques relacionades amb la dieta com obesitat o càncer», i ara són cada vegada més els estudis que proven aquesta relació «entre els ultraprocessats i la malaltia del fetge gras», va assegurar Zelber, alertant que el consum d’aquest tipus de productes, elaborats amb ingredients industrials, s’ha incrementat «dramàticament» a tot el món en els últims anys. A Espanya, el consum d’ultraprocessats ja suposa el 61% de la ingesta d’energia i als Estats Units aquest percentatge es dispara al 89,7%.

«Abans aquesta malaltia era testimonial, perquè es menjava millor i l’estil de vida era més actiu, però ara ja estem al 20% de la població i la por és que la prevalença del fetge gras no alcohòlic segueixi creixent perquè està íntimament lligat a l’epidèmia d’obesitat que ja patim», va dir el president del comitè científic del congrés i vicepresident segon de la SED, Franz Martín Bermudo.

Segons l’especialista, el perill d’aquesta malaltia hepàtica és que, com la diabetis, és «silenciosa i els pacients no se n’adonen fins que està avançada i dóna problemes». En el futur, els experts asseguren que serà la propera principal causa de càncer de fetge i de motiu de trasplantament, com ja ho és als Estats Units.

La solució, baixar de pes

La solució, tant per a Zelber com per a Martín Bermudo, és clara: reduir el pes (menjant millor i fent activitat física) és el millor tractament contra el fetge gras no alcohòlic «perquè no hi ha encara cap fàrmac que funcioni». No obstant això, el camí fins a aquesta pèrdua de pes canviant els nostres hàbits alimentaris està ple d’obstacles. «El nostre estil de vida és obesogènic», afegeix l’expert. És a dir, tot suma perquè ens engreixem: «el menjar més sa és el més car, no tenim temps per anar al mercat, ni per cuinar i anem a allò fàcil, ràpid i barat, que al final és el menys saludable» , resumeix Martín Bermudo.

Per això la nutricionista Shira Zelber va posar sobre la taula la necessitat de fer intervencions a diversos nivells, demanant generalitzar mesures que ja s’estan adoptant a algunes comunitats com augmentar els impostos dels aliments ultraprocessats i les begudes ensucrades, restringir la publicitat d’aquest tipus d’aliments i evitar que estiguin disponibles a certs àmbits.