Els traumes infantils multipliquen per quatre el risc de patir depressió

El trauma psicològic multiplica per quatre el risc de patir depressió després de múltiples experiències adverses a la infància, i com més crònic és l’abús, més gran és la prevalença de depressió de per vida, segons va assegurar la doctora Alba Babot, especialista en Medicina Familiar i Comunitària a l’Àrea Bàsica de Salut de la Garriga.

«Haver patit algun trauma infantil, sobretot l’abús sexual o físic o la negligència o la manca de cures per part dels progenitors, pot multiplicar per quatre el risc d’aparició de la depressió», va detallar la doctora en el marc del XXI Seminari Lundbeck «La depressió, neix o es fa?», celebrat a Sitges. A més, també va destacar que haver patit un total de quatre o més traumes infantils equival a més símptomes depressius. Quant al risc de suïcidi, qualsevol trauma infantil multiplica per dos i fins a cinc el risc de suïcidi infantil, adolescent o adult.

Així doncs, un elevat percentatge d’adults amb depressió presenta antecedents de trauma infantil: el 62,5% davant del 28,4% de persones sanes, cosa que s’associa a una pitjor resposta al tractament antidepressiu o remissió, especialment si han patit abús abans dels 7 anys. En aquest sentit, l’abús infantil també prediu pitjors resultats en aquesta malaltia, inclosa la depressió amb un inici més aviat, més risc de depressió recurrent, curs més greu de la malaltia i més cronicitat.

Tot això demostra que les experiències viscudes a la primera infància modulen de manera significativa la manera de relacionar-se amb el món a l’edat adulta. Per això, Babot va demanar que, des de l’àmbit de la pediatria, s’intenti identificar «com més aviat millor» aquestes possibles negligències i traumes infantils, amb l’objectiu d’afavorir que s’acabin fent intervencions psicològiques en els nens en edat primerenca i que no acabin desenvolupant certs canvis a nivell de circuits neuronals que poden influir en el desenvolupament de depressió.

Trastorns d’ànim

Tal com va explicar, la majoria dels trastorns de l’ànim s’atenen a l’atenció primària amb la col·laboració dels psicòlegs. «Són gent ja amb patologies més complexes o amb patologia dual la que acaba a l’especialista, o quan els recursos a nivell farmacològic se’ns acaben i ja necessitem el seu suport», va assenyalar.

Normalment els pacients arriben a la consulta per ansietat, sobretot les persones joves. «El sentiment d’ansietat també pot anar unit a l’insomni, que al final és un símptoma secundari», va afegir Babot.

En aquest sentit, va destacar els tres principals problemes psicosocials que motiven les visites al metge de família: pressió social i econòmica dins l’àmbit laboral, treball de cures i problemes dins l’àmbit de la parella. «L’ansietat a les relacions de parella i les relacions conflictives són un factor de risc causal per a la depressió», va explicar Babot.

Soledat no desitjada

La solitud no desitjada, històricament associada a la gent gran i ara també present a la població jove, és un altre dels principals desencadenants de la depressió. De fet, segons un estudi del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, la solitud augmenta fins a cinc vegades les probabilitats de patir depressió, però també és el principal factor de risc modificable.

«En els darrers estudis s’ha vist que precisament són els menors de 25 anys els que actualment tenen més sentiment de soledat no desitjada», va detallar, tot afegint que les causes principals són «els problemes a l’hora d’accedir a l’habitatge i també per l’ús de les xarxes socials i la manca d’interacció social en persona».

Preguntada sobre l’impacte de la pandèmia de covid en la salut mental dels joves, va destacar que aquesta gairebé ja no influeix, si bé va reconèixer que el teletreball ha augmentat la solitud no desitjada.