L'Ajuntament de Sils pateix un atac informàtic que segresta part dels ordinadors i posa en risc dades personals

L'atac ha encriptat els arxius dels ordinadors amb una clau indesxifrable

El ban de l'Ajuntament de Sils informant del ciberatac.

El ban de l'Ajuntament de Sils informant del ciberatac. / Ajuntament de Sils

ACN

L'Ajuntament de Sils, a la Selva, ha patit un atac informàtic que ha segrestat part dels ordinadors i ha posat en risc dades personals. L'atac és del tipus 'ransomware', el mateix que l'Hospital Clínic, que ha encriptat els arxius dels ordinadors amb una clau indesxifrable. L'alcalde, Eduard Colomé, explica que "fonamentalment se n'han vist afectats documents interns i de treball, però que evidentment també hi ha dades personals". El consistori, que ja ha rebut un correu electrònic dels pirates informàtics, ni tan sols l'ha respost i ha denunciat els fets davant els Mossos d'Esquadra. Colomé explica que, sortosament, l'atenció al públic no se n'ha vist afectada perquè l'Ajuntament disposa d'un gestor d'expedients que treballa a través del núvol.

L'atac informàtic a l'Ajuntament de Sils va tenir lloc dimecres de la setmana passada. Segons explica l'alcalde, els pirates van encriptar el disc dur de part dels ordinadors del consistori. "Estem acabant d'avaluar els danys, però fonamentalment ha afectat documents interns i de treball; sobretot dels serveis tècnics, tot i que també n'hi ha algun d'administratiu i de polítics", concreta Colomé.

L'atac al consistori va ser del tipus 'ransomware'. A través d'aquest sistema, un conjunt de virus encripten els ordinadors amb una clau indesxifrable. Precisament, aquesta és la metodologia que també es va fer servir en el cas de l'atac informàtic a l'Hospital Clínic, en què els segrestadors van robar dades amb informació personal de pacients i treballadors i van afectar l'activitat hospitalària del centre.

En el cas de Sils, després de perpetrar l'atac, els segrestadors es van posar en contacte amb el consistori. "Ens van enviar un correu dient-nos que ens hi poséssim en contacte i que ens demostrarien que podrien desencriptar les dades", concreta l'alcalde. L'Ajuntament, però, no l'ha respost seguint les indicacions dels Mossos d'Esquadra, a qui ja han denunciat els fets.

En paral·lel, explica Eduard Colomé, des del consistori també han posat l'atac informàtic en coneixement de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. I aquest dimarts, l'Ajuntament també ha emès un ban per alertar la ciutadania. A l'escrit, el consistori explica que l'atac ha suposat "la impossibilitat d'accés al propi sistema i als fitxers" municipals, i que ha provocat "una violació de les dades personals".

A més, com que l'accés a les bases de dades és "limitat", l'Ajuntament de Sils també informa que "la prestació dels serveis" se'n pot veure afectada.

Gestor al núvol

L'alcalde diu que s'està treballant per recuperar "l'absoluta normalitat" i concreta que, fins ara, l'atenció al públic, "en general", s'ha pogut fer com sempre. Hi ha ajudat que l'Ajuntament de Sils disposi d'un gestor d'expedients on line, que treballa amb dades del núvol. "Segurament, si això ens hagués passat fa dos anys, sí que hauria implicat que el consistori es paralitzés", diu Colomé.

L'alcalde de Sils, però, sí que admet que hi ha alguns tràmits que s'han vist afectats pel segrest de dades. "Depenent que es vulgui fer, o bé es trigarà més o bé no podrà dur-se a terme", especifica Colomé. "Per posar un exemple, si es volguessin consultar determinats plànols d'Urbanisme, i no hi tinguéssim accés ràpid, això se'n veuria puntualment afectat, però tot el que és la gestió ordinària, aquesta està garantida", conclou.

Sils no és l'únic municipi de les comarques gironines que ha patit un atac informàtic. El setembre del 2019, l'Ajuntament de Lloret de Mar ja en va patir un altre, també del tipus 'ransomware'.

I sense anar més lluny, al gener d'aquest any, qui es va veure afectat per un altre atac va ser el Bisbat de Girona. En aquest cas, part del personal va rebre un correu electrònic suplantant la identitat de l'administrador diocesà, Lluís Suñer, on es demanava fer un seguit de compres que podrien suposar una estafa de fins a 2.000 euros.