La residència dels estrangers

La targeta vermella és un document per regular l’estada d’una persona si està immersa en un conflicte internacional

Cua davant l’oficina d’estrangeria de Girona, en una imatge d’arxiu. | MARC MARTÍ

Cua davant l’oficina d’estrangeria de Girona, en una imatge d’arxiu. | MARC MARTÍ / DDG/eVA REMOLINA/amic. girona

DdG/Eva Remolina/AMIC. Girona

La targeta vermella és un document que permet a una persona estrangera que prové d’un país en conflicte o desastre natural a romandre a Espanya mentre espera una resolució d’asil o protecció internacional.

La durada d’aquesta targeta és de sis mesos, prorrogables per períodes de sis mesos fins que l’asil sigui ferm, o en defecte d’això, fins que aquest sigui denegat, moment en el qual deixaria de tenir validesa.

La targeta, tot i no ser un permís de residència ni treball, sí que permet poder treballar al cap de sis mesos de tenir-la, així com de realitzar uns altres tràmits necessaris en el dia a dia com obrir un compte bancari o matricular-se en un centre educatiu, entre altres.

Per a sol·licitar la targeta vermella, cal seguir uns passos:

- Demanar cita en una oficina d’estrangeria.

- Presentar-se el dia concertat amb la següent documentació: passaport, certificat d’antecedents penals i model de sol·licitud EX-10.

- Passar una entrevista on se li demanarà a l’estranger informació de quina és la seva situació i els motius de la seva petició.

En el termini d’uns trenta dies, l’organisme competent ha d’admetre a tràmit o no l’expedient.

Cal tenir en compte que des del moment en què s’entra a Espanya i mentre s’espera la resolució (tràmit que pot arribar a trigar fins a dos anys en la majoria dels casos), no es pot viatjar fora del país. Alguns d’aquests tràmits es realitzen a través de la intervenció de despatxos d’advocats.

D’altra banda, la reforma del reglament d’estrangeria validada pel Govern al Consell de Ministres i mitjançant la qual s’obre la porta al mercat laboral a milers de migrants ja va ser publicada fa uns mesos.

Els canvis dissenyats pel ministre José Luís Escrivá incorporen la possibilitat per primera vegada que un estudiant comptabilitzi els estudis amb una feina a temps parcial. També amplien els supòsits i rebaixen els requisits per acreditar situacions d’arrelament, ja sigui social, laboral o formatiu, per consolidar un permís de treball i residència. I reforcen les competències del Ministeri de Seguretat Social per facilitar a les empreses la contractació en origen d’aquells perfils que l’Executiu consideri oportuns. Aquestes són les principals claus del nou reglament d’estrangeria.

El canvi normatiu va entrar en vigor el 16 d’agost passat i el Govern el justifica amb l’objecte de «fer front de forma àgil als creixents desajustos del mercat de treball espanyol associats a l’escassetat de mà d’obra des de l’àmbit migratori, així com donar resposta a situacions preexistents no resoltes amb l’actual normativa reglamentària, des de la plena salvaguarda de les condicions laborals», segons recull el BOE.

La principal novetat que introdueix la reforma és que a partir d’ara una persona d’origen estranger i amb visat d’estudiant podrà accedir a un contracte laboral. Fins ara això no era possible i ara qualsevol que tingui una autorització d’estada per estudis, formació, pràctiques no laborals o serveis de voluntariat podrà treballar.