«Tothom té vocació de ser emprenedor, però ens la capen»

Segons un estudi realitzat aquest any per la Universitat de Berkeley, un 72% dels emprenedors pateixen problemes de salut mental. En parlem amb Helena Sempere, empresària i gestora del caos 

Gestionar el caos sona a oxímoron, no sembla que es pugui gestionar.

En el caos sempre hi ha d’haver una mica d’ordre. Et pots aturar i analitzar el que tens al voltant, es poden organitzar coses que semblen impossibles d’organitzar. Pensem que som en una roda de la qual no es pot sortir, i sí que es pot.

Tots vivim una mica en el caos, i no només els emprenedors?

Vivim en el caos com a societat, s’ha posat de moda. En el món dels empresaris, a més, sembla que com més caòtic ets i més estressat vas, més exitós ets.

Pensem que som en una roda de la qual no es pot sortir, i sí que es pot

Aquesta és la imatge que fan les pel·lícules i les sèries.

Sí, a la ficció si un alt directiu no té temps per res, treballa dotze hores al dia i es posa un llit a l’oficina, guanyarà molts diners. I no és així.

Segons un recent estudi, els emprenedors són proclius a patir problemes de salut mental.

Com a societat tenim un greu problema pel que fa a salut mental. Els emprenedors a més, com que ningú ens ha educat en lideratge i autogestió, és molt fàcil que es perdin, que no sàpiguen posar-se límits ni aturar-se. És fàcil caure en l’error del «necessito fer més, més i més». La societat actual ens impulsa a la productivitat constant. Si tens un horari laboral és fàcil aturar-te quan és l’hora, però si ets emprenedor, sovint no ho fas.

S’ha de ser boig, per ser emprenedor?

Més que boig, s’ha de ser atrevit. Cal prendre decisions importants i anar una mica a contracorrent.

És fàcil caure en l’error del «necessito fer més, més i més», la societat actual ens impulsa a la productivitat constant

Hi ha massa bastons a les rodes?

Per descomptat, però no ho saps fins que t’hi trobes. Molts hem dit en algun moment «si ho arribo a saber, no m’hi poso».

Quins són els principals problemes de salut mental dels emprenedors? 

Principalment, estrès i ansietat. També dèficit d’atenció.

I això com acaba?

Genera conseqüències en el dia a dia. Moltes depressions tenen l’origen en una ansietat prèvia. I les depressions poden tenir conseqüències greus. A banda, la societat és cada cop més individualista, i aleshores tenim més sensació de solitud. Les xarxes socials també són un problema pels emprenedors.

Molts hem dit en algun moment «si ho arribo a saber, no m’hi poso»

Em pensava que eren problema dels adolescents.

Sovint els emprenedors desconeixen els problemes de les xarxes socials, igual que els adolescents. És un món molt subtil, hi vas entrant a poc a poc i et generen addicció. Amb l’excusa que hi has de ser perquè el teu negoci es doni a conèixer, generen pèrdua de temps i energia, i provoquen una desconnexió de la realitat. Són un món paral·lel, tothom hi mostra només els èxits i la felicitat.

Cap nen diu que quan sigui gran vol ser emprenedor. 

D’alguna manera tothom és emprenedor, però el sistema educatiu està muntat perquè no te n’adonis. i no ho potenciïs. Això fa que durant la vida es tapi l’essència emprenedora que tenen tots els nens. Tothom té vocació d’emprenedor, però ens la capen. Fins que un dia t’adones que estàs en una feina que no t’agrada, que preferiries viure una altra vida... A partir d’aquí, la gent es comença a plantejar que potser podria muntar alguna cosa per ell mateix. Cosa que té perill. 

Quin perill? 

No tenir en compte les conseqüències de tenir un negoci propi. No tothom serveix per a tenir el seu propi negoci.

Amb l’excusa que hi has de ser perquè el teu negoci es doni a conèixer, les xarxes socials generen pèrdua de temps i energia, i provoquen una desconnexió de la realitat

Qui no serveix?

(Riu) És imprescindible tenir constància i perseverança, saber exactament què vols i què fas. Cal capacitat de lideratge i de presa de decisions. No tothom té aquestes habilitats, que es poden aprendre però alguns les tenen més innates.

El problema dels emprenedors és que depenen d’uns polítics que mai ho han sigut?

Molts hi passen després, en acabar la política tenen un càrrec de directiu (riu). 

No tothom serveix per a tenir el seu propi negoci

És que les portes giratòries s’obren només en un sentit.

Alguns polítics han sigut empresaris i saben del que parlen, però en general, no. Sembla que no vulguin que la gent faci coses per ella mateixa. És un perill per la societat. En altres països és molt més fàcil ser emprenedor, aquí tot són complicacions i burocràcia. Es diria que no interessa que hi hagi empreses que moguin l’economia, sinó gent que acati ordres.

Subscriu-te per seguir llegint