Del Ramadà als cementiris: la comunitat islàmica reclama que l'administració s'adapti a la diversitat religiosa

"Les administracions encara no estan preparades per a la diversitat religiosa en el nostre país", assenyala Mohamed Chaib, responsable de la comunitat islàmica Amics de la Pau, a Trinitat Vella. Es refereix a la cua incessant de persones que, durant dues hores, desfilen davant la mesquita per a accedir al repartiment de menjar que realitza l'entitat durant els dies de Ramadà. "La majoria són persones que viuen al carrer o sense recursos i els serveis socials ni s'adapten ni pensen en el Ramadà", segueix Chaib, que també és educador social.

"Ens hem adonat que les persones que depenen de l'administració –els que viuen en albergs o els qui dormen al carrer o en assentaments i assisteixen a menjadors socials– no poden fer el Ramadà", apunta Chaib. Ni els horaris ni el tipus de menjar s'adapta als usuaris que segueixen el dejuni. "Si no poguessin venir aquí menjarien malament, qualsevol cosa, i això és un risc per a la salut: si menges poc i fas dejuni durant 30 dies, en les hores de menjar cal fer-ho bé", insisteix.

Pas endavant pel reivindicat cementiri de la comunitat musulmana de Girona

Mesquites i repartiments de menjar

No és d'estranyar que, durant els dies del Ramadà, totes les mesquites que organitzen repartiments de menjar estiguin plenes. Una altra mostra és el repartiment solidari que fa l'Associació de Dones Marroquines, a Ciutat Vella, on també es reuneixen centenars de persones sense llar. O el que organitza la mesquita del Clot. "Ara mateix som la comunitat els qui sostenim això, però les administracions han de garantir la llibertat religiosa i, per tant, adaptar-se als ritus i tradicions que volen seguir les persones", insisteix Chaib. A més, assenyala que cada vegada són més els musulmans nascuts a Espanya que tenen plens drets per a poder celebrar aquesta tradició religiosa.

L'adaptació al Ramadà per part dels serveis socials és només una de les qüestions que l'administració ha de corregir per a adaptar-se a la realitat dels musulmans a Catalunya, subratlla Chaib. Segons les últimes dades, suposen el 8% de la població i superen ja el mig milió de catalans.

Cultura, gastronomia i comerç musulmà a la Coma-cros

Cementiris

Altre gran problema que va exposar la pandèmia i que encara no ha acabat de resoldre's és la falta de cementiris per a enterrar segons la tradició de l'islam. Els qui volen ser enterrats seguint la fe musulmana han de fer-ho sota terra i en direcció a la Meca. Es tracta d'una competència municipal. Diversos consistoris catalans ja han començat a fer passos en aquesta direcció, però altres es neguen a això, com és el cas de Ripoll. És un assumpte que preocupa la comunitat islàmica, ja que cada vegada són més els migrants que volen ser enterrats a Catalunya en lloc de ser repatriats al seu país, com solia ser habitual.

Un altre tema pendent és la regulació per a realitzar el sacrifici del xai, l'altra gran festa musulmana equiparable al Ramadà. La tradició musulmana diu que els caps de família han de matar un xai seguint el ritu halal, per a després consumir-lo en comunitat. Avui dia, segons la legislació sanitària, és impossible de practicar i qui ho fa s'exposa a multes i sancions.

La comunitat musulmana de Girona suma 12.000 nous fidels en quatre anys

Intent d'acord

De fet, en 2019, la Conselleria d'Agricultura va tractar de tancar un acord sobre aquesta qüestió amb el suport dels ramaders a Catalunya. En aquest sentit, es donava eines als musulmans per a realitzar la seva tradició i, alhora, es garantia la venda i consum de producte local, donant aire al sector. Aquest acord, finalment, va acabar en un calaix.

Aquests són alguns dels temes que la comunitat musulmana vol tractar perquè la legislació compleixi amb els seus drets religiosos. Cada vegada ho fan amb més força, tenint en compte que molts joves musulmans, nascuts aquí, senten que l'administració els tracta com a ciutadans de segona per les seves creences. És per això que han començat a organitzar-se. "Volem que se senti la nostra veu i es compleixin els nostres drets", explicaven recentment en una entrevista amb El Periódico, un mitjà del mateix grup editorial que Diari de Girona.