Entrevista | Vilma Montoliu Naturòpata, coach i escriptora

«Un ego desmesurat sol indicar baixa autoestima»

Al llibre Ets llum, que va presentar dijous passat a la llibreria Abacus de Girona, Vilma Montoliu ens mostra una visió optimista de l’autoestima, i ofereix eines per a millorar la percepció que cadascú té de si mateix

Vilma Montoliu, amb el llibre que va presentar a Girona.

Vilma Montoliu, amb el llibre que va presentar a Girona. / Aniol Resclosa

Albert Soler

Albert Soler

Es diu cada dia a si mateixa que s’estima?

Sí, moltíssim. I també em que soc maca i simpàtica (riu). Però també ho dic a la gent del meu entorn.

Al seu entorn els diu que vostè és molt maca?

Ha, ha, els dic a ells que són molt macos.

De debò ens hem de parlar a nosaltres mateixos?

Sobretot hem de vigilar com ens pensem. És important el diàleg interior respecte de les coses que fem, la nostra autoexigència... els pensaments que ens dediquem sobre el que fem. Parlar-nos en veu alta no és necessari.

És important el diàleg interior respecte de les coses que fem, la nostra autoexigència... els pensaments que ens dediquem sobre el que fem

Ens solem pensar malament, és a dir, ens menystenim?

En general ens menystenim sí. El llibre va néixer perquè venien persones per aprendre a meditar, i ja volen saber-ne des del primer dia. Això no és així, els processos d’aprenentatge requereixen un temps. L’emoció dels inicis, de ser un aprenent, és mot maca, però l’autoexigència feia que volguessin començar i aprendre immediatament.

Tots som llum?

Confio molt en la bondat dels éssers humans. Fixi’s vostè, i això que està difícil.

No és vostè una mica ingènua?

Tal vegada. Em nego a perdre la ingenuïtat. Potser és la joventut.

Em nego a perdre la ingenuïtat

M’està dient vell?

No, no, no m’atreviria (riallada). En el fons tots tenim una guspira, i depèn de com ens hagi tractat la vida des d’un inici, pren més o menys força. Però sempre som a temps de treure capes i fer-la reviure.

No hi ha persones fosques?

Hi ha circumstàncies que les han enfosquit. N’hi ha, és clar, jo n’he trobat. Ara bé, també hi ha persones que, en les mateixes circumstàncies, no s’enfosqueixen.

Tenen solució?

Tot té solució, excepte la mort.

Sí que és optimista, sí.

El llibre va d’això.

Pot tenir bé l’autoestima, algú a qui no paren de passar-li desgràcies tota mena?

Ens hem de donar espai per a tot. Lògicament, quan passes per una experiència dolorosa has de viure un procés per a superar-la. Optimisme no significa tapar els sentiments. En aquests casos recomano no passar sol el procés, buscar suport. Finalment, d’aquesta experiència dolorosa també en trauràs un aprenentatge, i podràs encarar una nova etapa de la vida.

Optimisme no significa tapar els sentiments

Un excés d’autoestima pot conduir a un ego desmesurat?

Tenir un gran ego no significa tenir autoestima. Una persona amb una bona autoestima, sap que no és millor que ningú, sap valorar les coses que fan especials a les altres persones. Normalment, un ego desmesurat indica baixa autoestima, és gent que creu que aixafant els altres, ells aconseguiran ser millors.

Les xarxes socials ajuden a l’autoestima o la perjudiquen?

Depèn de com les facis servir. Tenen coses bones: ens uneixen, ens inspiren... però s’han de fer servir bé. S’han d’utilitzar de manera molt controlada, seguin els perfils que realment t’aporten. I pensant, després d’utilitzar-les, si et sents millor o pitjor que abans. Potser amb vint minuts diaris de xarxes socials en fem prou, i no és necessari perdre tres hores. 

Les xarxes són mentideres?

Les xarxes són un aparador. Instagram mostra 15 segons d’un dia que té 24 hores. Hi ha parelles que pengen fotos perquè veiem que són molt felices, i deu minuts després estan discutint. Els que consumim xarxes socials hem de tenir criteri. Hem d’entendre que cap vida és perfecta i posar el focus en nosaltres. De fet, jo vaig començar a penjant a YouTube les meves meditacions. Després m’escrivien comentaris i vaig veure que podia ajudar la gent.

Les xarxes són un aparador. Hi ha parelles que pengen fotos perquè veiem que són molt felices, i deu minuts després estan discutint

Ens hem d’estimar a nosaltres i oblidar els altres?

Ens hem d’estimar per a estimar. L’amor només fa que multiplicar-se. Com més en dónes, més n’hi ha.

Això sona molt cristià.

De debò (riu)? Potser sí, però ho sento realment així. L’amor es multiplica.

Parlant d’autoestima: com veu la de Catalunya?

(Riallada) De mica en mica ens ho anem treballant, però tenim feina a fer.

Subscriu-te per seguir llegint