L'assassí de Juana Canal demana sortir de la presó per treballar de firaire

Té quatre fills, tres d'ells menors d'edat, i des que està a la presó, "viuen en situació precària". Aquest és el principal argument que ha posat sobre la taula Jesús Pradales per sortir de la presó provisional, ja que està acusat de matar a qui era la seva parella, Juana Canal, esquarterar el seu cadàver i amagar-lo durant 19 anys.

Segons l'escrit que ha presentat al jutjat d'instrucció 21 de Madrid i al qual ha accedit Cas Obert, Pradales defensa que no s'escapolirà i que "ha col·laborat amb la justícia". Ho va fer tard, quan va ser detingut després que dos senderistes van trobar les restes de Juana Canal prop d'una finca propietat de la seva família, i ho va fer a mitges: dues declaracions en seu policial, assegurant que va matar a Juana accidentalment, i una davant la jutgessa: en la mateixa direcció. "Jo estimava a la Juani", va explicar, "vaig estirar el braç (...) estava immòbil, amb els ulls oberts i les pupil·les molt dilatades".

No volia, va dir, i a continuació va explicar, sense titubejar, com aquella mateixa matinada la va esquarterar a la banyera de la casa que compartien a Ciudad Lineal, a Madrid. "No sabia ja què fer, em vaig espantar…". Va narrar que va guardar les seves restes en dues maletes, les va baixar, les va traslladar fins a Àvila en el taxi en el qual treballava i va tornar. Va netejar la casa, va deixar una nota, i va inventar una coartada que va mantenir durant 19 anys, fins que el van enxampar.

Després de la seva confessió va ingressar en el Centre Penitenciari de Torredondo, a Segòvia. Porta des d'octubre de l'any passat a la presó. Ara, Jesús Pradales ha demanat la seva posada en llibertat. En l'escrit presentat per la seva defensa, al·ludeix al fet que la situació de la seva llar és "precària". Inclou el desglossament d'ingressos (278,55 euros de pensió compensatòria per a la seva dona i els seus tres fills menors) i, assenyala, que no poden viure amb "un total de 1.114 euros".

Indica també que, des que està a la presó, té parat el negoci: una caravana d'hamburgueses i patates fregides (Burguer Jesús) i un 'cacharrito' de fira ('Wipeout hinchable Palo Loco'). La seva dona no pot atendre'ls i això li costa diners.

L'assassí de Juana Canal ha aportat documentació: les assegurances anuals de totes dues atraccions estan a punt de complir (a mitjan abril). Enguany, des que ha ingressat a la presó, les ha pagat per a res.

Parla d'arrelament, dels seus pares, ja d'edat avançada; que "ha col·laborat" dient on estan les restes i afirma que no pensa escapolir-se. Òbvia que durant 20 anys no va dir res sobre el parador de qui va ser la seva parella. Amb la qual va viure durant un any en Ciudad Lineal, on la va matar. Òbvia, també, que va denunciar a Juana Canal l'endemà passat d'enterrar-la, per presumptes "agressions" per part d'ella. I omet, a més, que durant la seva declaració en seu judicial va afirmar que aquesta denúncia, al costat de la nota que va escriure a Sergio -un dels fills de Juani, que vivia amb ells- van ser invencions per a crear una coartada.

El jutjat d'instrucció 21 de Madrid, en un acte amb data 14 de març, al qual també ha accedit aquest mitjà, s'ha pronunciat i li ha denegat la llibertat: "els fets poden ser constitutius d'un delicte d'homicidi comès el febrer de 2003". La jutgessa adverteix que Pradales podria enfrontar-se a una pena de fins a 15 anys.

"Va caure desplomada"

Una discussió, "com moltes altres". Ja havia passat anteriorment, va començar dient Jesús Pradales davant la jutgessa, l'endemà passat de ser detingut prop del seu domicili. Va admetre que havia empès abans a Juana, "una vegada", però no li va passar res. En canvi, la nit del 23 de febrer, "va caure desplomada".

"Vostè ha declarat en dues ocasions en seu policial", li va recordar la jutgessa, "s'afirma i ratifica en aquestes dues declaracions?". "Sí", va contestar Pradales, "sobretot la segona que corregeix a la primera". A la primera va assumir-ho tot, va canviar d'advocat, i es va retractar: va explicar que la va matar per accident. Es va espantar. La va esquarterar i la va amagar.

"Vaig estirar-li el braç, li vaig donar un cop i va caure a terra... No es va donar amb res. En aquell moment tenia coses per baixar al cotxe. No em preocupava que no reaccionés. Quan vaig pujar, la veig allà, tirada a terra...". No respirava.

Va narrar que volia "desfer-se" del cos. No va poder amb ella (Juani mesurava 1,70 metres i, segons va reconèixer en seu judicial el mateix Pradales, no pesaria més de 60 quilos), "jo vaig intentar portar-me-la posant el seu braç per sobre del meu coll, per portar-la com si estigués borratxa, però era impossible, pesava molt, les cames arrossegant... no podia".

Va ser quan la va portar a la banyera. La va tallar en dos, "per sobre del maluc", i la va posar en dues maletes. "Vaig netejar la banyera i em vaig emportar el cos de Juani... La vaig enterrar i vaig tornar a casa. Quan vaig tornar, em vaig adonar que les cortines del bany estaven tacades, així que em vaig posar a netejar-les. Vaig donar un cop d'ull per si hi havia una mica més... vaig escriure la nota i me'n vaig anar".

"S'ha quedat grogui"

"Sergio, hem tornat a discutir (ha trucat a la policia i tot). La teva mare s'ha pres un munt de pastilles i ha marxat. Hi ha hagut un moment que s'ha quedat molt grogui. M'ha amenaçat amb beure, vaig a buscar-la". La nota que Sergio, el fill de Juana Canal va trobar, només tenia una veritat, la dona i el seu xicot havien discutit. El detonant, segons el seu assassí, és que l'ella li havia robat 600 euros.

Una carta. Un tros de paper. Pradales no va deixar més. Va desaparèixer de les vides de tots. Va forjar una nova vida, una família -al juny des d'aquest mateix any, va començar a viure amb l'actual mare dels seus fills-, va deixar el taxi, es va fer firaire, i es va mantenir en silenci.

No va titubejar i, almenys aparentment, mai va sentir pena ni penediment. Amb la seva nova dona, arran de la intervenció telefònica de la policia, van poder saber que l'home parlava de Juana amb faltes de respecte constants: dibuixava en ella una vida d'excessos: "la van veure amb un altre home en un portal després", va mentir a la seva dona. I es referia a ella com "l'esdentegada", no com Juana Canal.

Objectiu: mínima pena

La defensa de Pradales sempre s'ha orientat a obtenir la mínima pena. Sempre ha mantingut el mateix argument: ho va fer, la va matar, però no volia matar-la. La intenció era evitar que el judici se celebrés amb un jurat popular, al·legant que l'homicidi va ser involuntari. Aquest 9 de març, l'Audiència Provincial de Madrid va desestimar el recurs de reforma presentat per l'investigat i, aquest dimecres, a les 12, s'informarà a Pradales dels delictes pels quals serà processat. Una decisió que Juan Manuel Medina, advocat de la família de Juana Canal, va valorar davant aquest mitjà com a "previsible i encertada". Des de l'acusació, Medina demanarà que sigui jutjat per “assassinat amb traïdoria”.

"L'investigat", explica, "pretén vendre una versió edulcorada del que va ser un crim inconfessable. La versió que proporciona no és creïble. La realitat dels fets és més compatible, si més no, de ser un homicidi dolós o un assassinat amb traïdoria", afirma Medina.

El lletrat no oblida el silenci de Pradales, mantingut durant 19 anys, i es manté ferm enfront de la seva petició de llibertat condicional, recorda que "fins avui no s'han trobat les restes mortals completes. Ell és l'únic coneixedor del destí d'aquestes, en cas de quedar en llibertat, qui assegura que no pugui procedir a l'ocultació de les mateixes o la destrucció d'altres proves que poguessin afavorir el complet esclariment dels fets?".

Juana tenia 38 anys i dos fills del seu anterior matrimoni. Després d'una mala ratxa, havia trobat feina i s'acabava d'instal·lar en el madrileny districte de Ciudad Lineal. Va conèixer Jesús Pradales i va iniciar una relació que va durar un any. La matinada del 23 de febrer va morir assassinada. La troballa de les seves restes es va produir tres mesos després que Cas Obert publiqués un reportatge que va contribuir a reactivar la cerca i el cas. La localització dels seus ossos, trobats el 2019 per uns senderistes, no va ser comunicada a la seva família fins al 28 de juny de 2022. Durant 19 anys els seus fills, els seus germans, els seus nebots, van viure buscant-la.