Localitzen un cos sense vida a la zona d'Aranjuez on va desaparèixer Víctor

Aquest dimarts el jove madrileny complia 26 anys. La troballa s'ha fet en una zona que no es va batre. "Tot apunta al fet que és ell i, a l'espera del resultat de l'autòpsia, es tracta d'un suïcidi"

Integrador social i amant del pàdel: Víctor, el jove desaparegut a Aranjuez abans d'un torneig solidari

Víctor Tapiador, desaparegut a Aranjuez

Víctor Tapiador, desaparegut a Aranjuez / CEDIDA PER LA SEVA FAMÍLIA A CAS OBERT

Tamara Morillo

"Mancant la confirmació d'ADN, tot apunta al fet que és ell", afirma, trencat, Jorge Sabugal. "És gairebé segur que es tracta del meu cosí Víctor. La roba i els tatuatges apunten al fet que és ell", explica a CAS OBERT, portal de successos i recerca de Prensa Ibérica, grup al qual pertant aquest diari. "Dilluns el van trobar, ahir al migdia van trucar i avui ja ens han pogut confirmar alguna cosa més".

Victor, jove que aquest mateix dimarts complia 26 anys, va desaparèixer el passat 8 de març, a Aranjuez. Ultimava els detalls d'un torneig de pàdel benèfic, que havia estat organitzant ell. Una càmera el va registrar a les 23.45 hores del citat dia, prop de les pistes. Després d'aquesta imatge, no va haver-hi més notícies.

Va aparèixer el seu cotxe. A l'interior de l'automòbil, la jaqueta, les claus de casa, però no el seu mòbil ni la seva documentació. No hi havia respostes, ni trucades. No hi havia rastre. Va arrencar la cerca. Helicòpters, drons i fins i tot una zodiac dels bombers en una llacuna pròxima, van batre la zona els dies següents. "La policia va actuar immediatament", agraïa davant aquest mitjà el mes de març passat, la seva mare, Belén, "però no s'ha trobat res". La seva foto es va difondre per les xarxes socials. "Ningú sap res d'ell".

Uns operaris

Després de sis mesos buscant respostes, el seu cos -mancant confirmació- hauria estat trobat per uns obrers "darrere del Mar de Ontígola. Cap al sud, entre la N400 i A4. Crec que li diuen El Montecillo...", geolocalitzen. La zona confirma el seu entorn pròxim, no es va batre.

Víctor, sempre somrient, solidari, divertit. Va començar a treballar a l'hospital amb 17 anys com a Auxiliar d'Infermeria; volia més i, mentre treballava, es va treure el títol d'integrador. Els seus plans perfectes: pàdel, running, rutes per la muntanya, passejos per la serra de Madrid i, sobretot, sortir amb els seus amics, els de sempre, un grup format per gairebé una vintena de joves d'Aranjuez. Després de sis mesos sense rastre, la seva família sembla haver trobat respostes. "Tots els indicis apunten al fet que es tracta d'ell i, a l'espera del resultat de l'autòpsia, es tracta d'un suïcidi", lamenta el seu cercle familiar. “No hi ha paraules”. Massa dolor.