Els millors aliats per a la gent gran

Els animals domèstics poden proporcionar molts avantatges als avis i àvies

Un gos jugant amb una persona gran.

Un gos jugant amb una persona gran.

David Céspedes/AMIC

Tenir un animal domèstic per a una persona gran pot convertir-se en una gran ajuda i un bon aliat. Per una banda, li comportarà una obligació diària per a tenir-ne cura. I d’altra, l’acompanyament que li pot proporcionar només ho poden fer determinats animals. Això sí, hem de procurar que l’animal escollit sigui l’adequat a les possibilitats de cada persona. També haurem de tenir en compte les dimensions de l’habitatge on viu l’avi o l’àvia i també si disposa d’un espai exterior per a passejar. 

Està clar que l’animal domèstic ha de poder complir també algunes condicions. Si la persona té alguna dificultat de mobilitat no li podem exigir que tingui cura d’un animal que requereixi moltes necessitats. Per tant, millor sempre proporcionar-los un animal que els faci sentir acompanyats en tot moment i, a més, no els hi porti molta feina. A banda, hi ha molts animals domèstics amb funcions terapèutiques que ajuden les persones grans a millorar tant l’estat d’ànim físic com emocional.

Alguns consells i pautes

Tenir un gos és molt aconsellable per a tothom, però encara més per a les persones de major edat.

Cuidar una mascota aporta molts beneficis, com:

- Sentir-se útils i responsables, ja que les mascotes depenen d’un amo per a sobreviure.

- Els aporta companyia i, per tant, serveixen per a combatre la solitud i la tristesa.

- Els ajuda a socialitzar. Els passejos obliguen a sortir al carrer i, en conseqüència, a relacionar-se amb altres persones que també tenen gossos.

- Els obliga a fer exercici físic.

- Acariciar-los -segons els experts- calma l’ansietat i l’estrès.

En general, aquests tipus de gossos pertanyen a races tranquil·les (pel que no solen tirar la corretja) i són de caràcter afable i molt familiar.

Quan pensem en persones grans com a cuidadors, a més, hem de tenir en compte altres aspectes perquè no resultin una «responsabilitat» excessiva o comportin un excés de feina, com serien:

- Que siguin races que no deixin anar molt de pèl

- Que no necessitin un raspallat constant o molt manteniment

- Que no tinguin malalties cròniques, perquè això exigiria visites constants al veterinari o la presa diària d’una medicació, aspectes que és millor evitar quan es tracta d’amos d’avançada edat.