El Parc Natural de Cap de Creus compleix 25 anys

La serra de Rodes i el cap de Creus va ser de les primeres zones habitades d’Europa, des del paleolític. Avui és el Parc Natural de Cap de Creus amb vuit pobles que en formen part i molts turistes que els visiten. Té una superfície de 13.886 hectàrees, 3073 a la part marina i és un entorn natural, paisatgístic i patrimonial de gran valor. Preservar-lo protegint-lo davant l’allau de projectes que l’amenaçaven va ser la llavor d’un moviment ciutadà que va durar vuit anys. Es va crear el Parc Natural el 1998, el primer parc marítim-terrestre de Catalunya. Compleix 25 anys amb una llarga trajectòria i amb reptes per afrontar. Avui se celebra amb un acte a Vilajuïga on s’estrena la nova seu del parc. També s'han programat diverses xerrades i activitats.

Cadaqués, Llançà, Palau-saverdera, Pau, el Port de la Selva, Roses, la Selva de Mar i Vilajuïga són les poblacions dins l’àrea protegida. Hi ha tres reserves naturals (Els Faralons, Cap de Creus i Cap Norfeu); una reserva integral (S’Encalladora) i cales de diversa riquesa com cala Culip, Fredosa o el racó de Sa Conillera, entre moltes altres.

Una gran àrea entre la serra de Rodes i Llançà amb un litoral agresta, amb penya-segats i marcat per la tramuntana. I sota les aigües, sobrevolant-lo o per terra un gran munt d’espècies, moltes protegides i algunes endèmiques.

La vàlua de l’entorn va portar a la Iaeden i altres entitats, a iniciar un moviment per protegir-lo. Al capdavant, un dels impulsors va ser Xavier Vizcaíno, d’Iaeden. També va destacar, Boris Mörker de l’Associació dels centres de busseig del cap de Creus.

Vizcaíno constata que la campanya, que va durar vuit anys, «ha estat la més mediàtica que ha tingut mai Iaeden». Van tenir ressò a Europa. La revista alemanya Sport Taucher, especialitzada en submarinisme, es va implicar en la causa. Es distribuïa a diferents països, des de Suïssa, a les Maldives. I per què va començar la campanya? Xavier Vizacaíno recorda que hi havia sobre la taula molts projectes urbanístics que «atemptaven contra l’entorn natural».

«Un port esportiu a Portlligat, urbanitzacions a dojo, des d’un camp de golf al Port de la Selva, a una pista d’esquí artificial a Roses, aterratge d’helicòpters...» són algunes de les propostes que sorgiren per ocupar el territori i les entitats «anàvem pressionant per posar en evidència les agressions». Avui a la zona hi ha l'alerta de la possible afectació per la construcció d'un parc eòlic marí al golf de Roses.

El 24 de juny de 1997 «La Iaeden demana que s’expropiï el Club Mediterranée» (Diari de Girona), que més tard es va enderrocar. «La Iaeden i la Generalitat estan preocupats pels efectes del mundial de pesca submarinista» (El País) que es va poder aturar. «Aturen les obres del camp de golf de Roses, que es fan sense permís» (El Punt). Projectes aturats, recollides de signatures arreu d’Europa, són alguns dels molts altres titular de la premsa de l’època.

«Salvem el Mero»

Una de les línies d’acció va ser la recollida de signatures. Entre 1990 i 1998, 35.000 signatures i 12.200 de les quals amb l’impuls de la Federació Alemanya de Submarinisme i la revista. Hi hagué la campanya de protecció de la part marina amb el lema «Salvem el Mero» del qual la revista alemanya es va fer un ampli ressò.

La creació per llei del Parc Natural de Cap de Creus es va fer efectiva el 1998.

La geologia que tant va atraure a Salvador Dalí, amb un paisatge rocallós de gran bellesa, la tramuntana que modela la costa, el paisatge agrari, un fons marí amb praderies de posidònia, la pedra seca, la presència de corall vermell i un gran nombre d’espècies són només alguns dels valors del paratge. «Cadaqués és rodejat d’un paisatge absolutament artificial, d’un immens jardí de pedres», deia Josep Pla.

I què s’ha aconseguit en aquests 25 anys?

El director del Parc Natural, Ponç Feliu, manifesta que «ha suposat la consolidació d’un espai natural protegit, amb moltes singularitats perquè tenim un parc amb algunes espècies endèmiques, plantes, fins i tot animals, i això vol dir que és un espai singular amb molta responsabilitat de gestió». La protecció « el que fa és que l’activitat que sigui de caràcter més general o especulatiu o turístic no es pugui fer». Però continuen sorgint canvis com «la crescuda de visitants, la massificació, una sobre freqüentació fins i tot, en alguns espais, de turisme, i estem intentant gestionar aquest ús públic».

En els darrers anys s’ han fet regulacions a les cales de Roses i al cap de Creus. Garantir que «la gent pugui anar-hi, però de forma harmònica, però integrada en el conjunt de l’espai» és una de les gestions al costat d’altres com els estudis i treballs científics sobre l’hàbitat, i les espècies, o la lluita contra incendis.

"La pressió de la pesca recreativa i la nàutica, són les que fan témer que quedi en paper mullat"

Xavier Vizcaíno

Regular la part marítima

Sobre la taula, des de fa anys en tramitació, s’ha de posar en marxa el Pla Rector d’Ús i Gestió (PRUG) de la part marítima que ha rebut moltes pressions d’alguns sectors reticents a canvis. Vizacaíno creu que la part marítima va quedar fluixa en la regulació per la pressió que hi havia i ara sembla que hi ha la possibilitat per resoldre-ho

Per Vizacaíno, «la pressió de la pesca recreativa i la nàutica, són les que fan témer que quedi en paper mullat». Creu que cal regular sense cedir a les pressions, «perquè els centres d’immersió i la pesca professional han fet bé els deures i no pot quedar desregulat per dos sectors, que són els més prescindibles». I, d'altra banda, considera que continua havent-hi un problema de vigilància «perquè hi ha agents rurals, però tenen pocs recursos i poc mitjans».

Però com diu Ponç Feliu «hi hauria molt més a parlar d’abans perquè 25 anys donen per molt, mirant en el passat, i de cara al futur, dona per molt els projectes que podem i hem de fer».