Europa obre la porta a l’entrega a Espanya de Carles Puigdemont

L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Jean Richard de la Tour, considera que un tribunal d’un Estat membre no pot rebutjar l’execució d’una euroordre basant-se en el risc de vulneració del dret a un procés equitatiu de la persona reclamada si no es demostra l’existència de «deficiències sistèmiques o generalitzades» que afectin el sistema judicial del país emissor de l’ordre europea de detenció i entrega.

També entén que la normativa europea no permet a un país de la UE controlar si una autoritat judicial que reclama una extradició és competent perquè el contrari aniria contra el «principi d’autonomia processal» i el «principi de reconeixement mutu».

Recomanació no vinculant

Són dos dels elements que apareixen en el dictamen divulgat ahir per l’advocat general de la cort europea, en resposta a la bateria de preguntes plantejades el març del 2021 per Pablo Llarena, jutge del Tribunal Suprem, per aclarir l’abast de les ordres europees de detenció i entrega contra els polítics independentistes catalans.

El pronunciament és una recomanació no vinculant que encara haurà de ser confirmat en sentència en els propers mesos pel TJUE, encara que si es certifiqués el criteri obriria la porta al Suprem per tornar a emetre ordres europees de detenció i entrega contra Puigdemont i els exconsellers Toni Comin i Clara Ponsatí, entre d’altres.

El dictamen intenta resoldre els dubtes plantejats per Llarena després de la decisió del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les, a l’inici del 2021, de rebutjar l’extradició de l’exconseller Lluís Puig -per una presumpta malversació de fons públics en relació amb l’1-O- al·legant que el Suprem no era competent per investigar-lo i jutjar-lo. La sentència belga també va determinar que hi havia un risc de vulneració del dret a la presumpció d’innocència del polític català, segons l’informe que va publicar el 2019 el grup de treball de les Nacions Unides sobre detencions arbitràries.

En no ser eurodiputat, la seva euroordre va ser tramitada a Bèlgica amb més rapidesa mentre que la de Puigdemont i Comin va quedar suspesa en constatar les autoritats judicials belgues que els dos polítics gaudien d’immunitat com a diputats del Parlament Europeu.

Diverses setmanes després del pronunciament a Bèlgica, Llarena va decidir acudir davant del TJUE perquè aclarís les raons per les quals una autoritat judicial pot rebutjar una extradició de cara a una eventual nova petició d’extradició. A la causa també es van presentar com a part de l’acusació en el procés el ministeri fiscal, l’Advocacia General de l’Estat i el partit ultradretà Vox. Com a parts acusades, mentrestant, hi ha, a més de Puig, Puigdemont, Comín i Ponsatí, Meritxell Serret, Marta Rovira i Anna Gabriel.

En total, Llarena va plantejar set preguntes. També va demanar aclariments sobre si un tribunal pot rebutjar una euroordre perquè entén que el jutge que l’emet no és competent; si un informe d’un grup de treball presentat davant de les autoritats nacionals que han d’executar el lliurament és un «element objectiu, fiable, precís i degudament actualitzat» per justificar la denegació del lliurament, tal com va passar en el cas de Puig; quins elements han d’existir perquè un Estat membre conclogui que en el país que demana l’extradició d’una persona hi ha risc de violació dels drets fonamentals al·legats i si la decisió marc de l’euroordre s’oposa a que el Suprem emeti una nova ordre contra la mateixa persona i davant del mateix Estat membre.

Aval a Llarena

Totes les recomanacions s’inclinen per donar la raó a Llarena i a l’Advocacia General de l’Estat. En primer lloc, l’advocat general conclou que una autoritat judicial no pot denegar l’execució d’una ordre de detenció europea si no pot demostrar, «mitjançant una apreciació global basada en dades objectives, fiables, precises i actualitzades degudament», l’existència d’un risc real de vulneració del dret fonamental a un procés equitatiu per «deficiències sistèmiques o generalitzades que afectin el sistema judicial de l’Estat membre emissor». Quan no hi ha aquestes deficiències, destaca, no és possible que dubti l’autoritat judicial d’execució. Encara més, l’advocat general recorda que Puigdemont i la resta dels polítics catalans tenen a la seva disposició vies de recurs a Espanya perquè es controli, fins al nivell del Tribunal Constitucional, el respecte del dret fonamental a un procés equitatiu.

L’advocat general també destaca que el dret a un procés equitatiu «no és absolut» i que el principi de «confiança mútua» entre els estats membres té una importància cabdal i s’ha d’aplicar plenament perquè és la «pedra angular» de la cooperació judicial i constitueix la regla, mentre que la denegació de l’execució s’ha de concebre només «com una excepció que ha de ser objecte d’interpretació estricta».

Sense límit d’euroordres

Finalment, el dictamen ofereix claredat en un altre punt clau: la possibilitat que Llarena emeti noves euroordres contra els mateixos polítics i les dirigeixi mateix país que les ha rebutjat prèviament, Bèlgica.

«L’objectiu de lluitar contra la impunitat advoca efectivament a favor de la possibilitat que s’emetin contra la mateixa persona diverses ordres de detenció i entrega dirigides a la mateixa autoritat judicial d’execució amb l’objectiu de processar-la penalment o d’executar la pena que se li hagi imposat» perquè «imposar un límit al nombre d’euroordres que es poden lliurar suposaria posar en dubte l’efectivitat del sistema de cooperació judicial i debilitar els esforços dirigits a sancionar de manera efectiva les infraccions dins de l’espai de llibertat, seguretat i justícia», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint