Les resolucions judicials permeten diferents lectures en funció de si el lector és el Tribunal Suprem o l’expresident Carles Puigdemont, però la del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE), donant resposta als dubtes sobre euroordres de l’instructor del procés, ha aconseguit complaure a totes dues parts. Aquestes són les claus de la fallada:
Reconeixement mutu
La sentència declara que Bèlgica va vulnerar el dret de la UE quan va denegar el lliurament a Espanya de Lluís Puig perquè entenia que el Suprem no és competent per a jutjar-lo, que era el nus gordià de les qüestions plantejades per Llarena i en la qual el TJUE li dona la raó sense evasives.
Deficiències sistèmiques
La possibilitat de rebutjar una euroordre ha de continuar sent possible quan es «disposi de dades que tendeixin a acreditar que existeix un risc real que es violi el dret fonamental a un procés equitatiu [...], a causa de deficiències sistèmiques o generalitzades en el funcionament del sistema judicial de l’Estat membre emissor». La fallada no inclou a Espanya, però la defensa jugarà aquesta carta.
Examen en dues fases
Ha de fer-se un «examen en dues fases» per a «apreciar si, en cas de lliurament a l’Estat membre emissor, la persona de què es tracti correrà un risc real que es vulneri el seu dret fonamental a un procés equitatiu davant un jutge establert prèviament per la llei». Així, continua la fallada, «no pot considerar-se (...), un tribunal suprem nacional que resolgui en primera i última instància sobre un assumpte penal sense disposar d’una base legal expressa que li confereixi competència per a enjudiciar a la totalitat dels encausats», punt al qual s’han aferrat les defenses per a sostenir que això significarà que totes les causes relatives al procés acabaran sent anul·lades.
Fonts de l’alt tribunal asseguren que la base legal és la llei d’enjudiciament criminal i l’Estatut, que preveu que els membres del Govern i diputats del Parlament responguin davant el Suprem per delictes comesos fora d’Espanya.
Elements objectius i fiables
La fallada fixa que l’autoritat judicial d’execució de l’ordre de detenció «ha de determinar si existeixen elements objectius, fiables, precisos i degudament actualitzats que tendeixin a demostrar l’existència d’un risc real que es vulneri, en l’Estat membre emissor, el dret fonamental a un procés equitatiu», sobretot per «l’incompliment de l’exigència d’un tribunal establert per la llei, a causa de deficiències sistèmiques o generalitzades en aquest Estat membre o de deficiències que afectin un grup objectivament identificable de persones al qual pertanyi l’interessat».
Grup identificable
Com a tal grup podria entendre’s l’independentisme català, així ho plantejarà la defensa en futurs procediments, i pot fer-ho usant resolucions judicials internacionals, com les sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans, o documents elaborats pels òrgans del Consell d’Europa o pertanyents al sistema de les Nacions Unides. S’esmenta expressament el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de l’ONU i Puigdemont pensa esgrimir el seu informe sobre el procés per a tractar d’acreditar vulneracions de drets generalitzades.
