El Síndic de Greuges demana “diàleg” i s’ofereix per mediar en la crisi de les presons

La síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas, ha demanat “diàleg” per trobar solucions a la crisi de presons que ha esclatat després de l’assassinat de la Núria, cuinera del centre de Mas d’Enric. La síndica ha ofert aquesta institució per mediar entre els funcionaris de presó i els responsables polítics. “Ens oferim a ajudar en tot el que calgui. Conec bé el tema penitenciari”, ha respost davant els periodistes preguntada per aquesta qüestió. El Síndic ha obert una tercera actuació d’ofici relacionada amb aquesta crisi, en aquest cas per esclarir com els bloqueigs a les presons dels darrers dies afecten els drets dels interns. Les altres dues actuacions són per l’assassinat a Mas d'Enric i per agressions a funcionaris a Quatre Camins.

Giménez-Salinas ha lamentat profundament l’assassinat de la cuinera del centre penitenciari de Mas d’Enric (El Catllar, Tarragonès) la setmana passada i ha afirmat que és un cas “molt greu”, l’únic en la història de la democràcia, ha recalcat. La síndica advoca per buscar l’“equilibri” entre les polítiques de reinserció social, que defensa que són “bones”, i la seguretat dels funcionaris. "S'han de sentir segurs en el lloc on treballen. Hem de poder aspirar a les dues coses", ha dit.

Funcionaris de Puig de les Basses fan un minut de silenci per la cuinera morta

Informe anual del Síndic

El 43,8% de les queixes rebudes i les actuacions d'ofici iniciades pel Síndic de Greuges el 2023 tenen a veure amb vulneracions de drets de l'àmbit social, com educació, serveis socials i salut. Així ho mostra l'informe anual de la institució, que revela que el segon eix d'actuació és l'administració pública. Aquest inclou demandes vinculades a funció pública -especialment arran dels processos d'estabilització de l'últim any- i de procediment administratiu -per la lentitud i la necessitat d'un major acompanyament-. En el camp de les polítiques territorials, s'han disparat les denúncies per la freqüència i qualitat del bus interurbà (32,5%) i per la gestió poc homogènia de les tarifes (29,2%).

El 2023 es van adreçar a la institució 17.992 persones i es van iniciar 21.938 queixes, consultes i actuacions d'ofici. En declaracions als periodistes, la síndica, Esther Giménez-Salinas, afirma que l'administració "ha de poder respondre" a les necessitats de la Catalunya dels 8 milions de persones i que hi han trobat "moltes mancances" sobretot en l'àmbit social.

La síndica destaca la voluntat de la institució d’esdevenir una eina transformadora de l’administració i de les seves polítiques públiques. Per aquest motiu, l’informe del 2023 no recull només l’activitat interna del Síndic de Greuges, sinó que conté també una anàlisi dels principals problemes que pateixen les persones que viuen a Catalunya i de la capacitat de les administracions de donar-hi resposta.

Poques queixes dels col·lectius vulnerables

El nombre de queixes rebudes s’ha estabilitzat i s’ha situat al voltant de les 10.276 anuals, després de l’augment que es va registrar durant la pandèmia. Pel que fa a la xifra de consultes s’ha reduït un 14,4%. Això es deu, entre d’altres, a l’enfocament integral dels problemes que traslladen les persones i que permet reduir en alguns passos la tramitació. S’ha passat de 13.381 el 2022 a 11.456 el 2023.

L’informe ha revelat que malgrat la situació que pateixen, els col·lectius vulnerables tendeixen a fer menys ús de la institució del Síndic de Greuges a l’hora de defensar els seus drets. Així, per exemple, la població nascuda a l’estranger només presenta el 5,5% de les queixes, per sota del seu pes demogràfic (21,2%). Per pal·liar aquesta descompensació, el Síndic de Greuges ha obert més actuacions d’ofici per estudiar problemàtiques que afecten aquest segment de la població (el 72,8% de les actuacions d’ofici l’any 2023, per sobre del 67,9% corresponent a l’any 2022).

L’àmbit social, protagonista

Pel que fa a les diverses àrees d’actuació, un any més l’àmbit social torna a ser el protagonista. Amb tot, cal destacar que les queixes i actuacions d’ofici de polítiques socials s’ha reduït (de 48,7% el 2022 a 43,8% el 2023). Això s’explica per la disminució de queixes d’educació, una àrea molt condicionada per l’efecte de les mesures de confinament i de prevenció durant la pandèmia de la covid. De fet, el 2022 es van obrir 582 expedients a l’àrea d’educació per l’aplicació del protocol de gestió de casos de covid als centres educatius. En general, les queixes d’educació solen estar relacionades amb l’admissió, la programació d’oferta i la segregació escolar (23,6%), la situació en què es troben els equipaments (16,6%) i l’educació inclusiva (10,7%).

Pel que fa a serveis socials, s’està produint un increment del volum de queixes i actuacions d’ofici vinculades sobretot amb la manca de resolució o el desacord amb la resolució de prestacions i ajuts (62,6%); especialment, la renda garantida de ciutadania (RGC), seguida del reconeixement i revisió del grau de discapacitat (9%) i dels serveis residencials i centres d’atenció diürna (8,1%). Segons el Síndic, el model d’intervenció dels serveis socials bàsics és encara massa assistencialista i de control: vetlla per cobrir les necessitats més bàsiques i donar resposta a les situacions d’emergència social, i no tant per acompanyar les famílies amb un abordatge terapèutic per millorar-ne l’autonomia.

L’informe també alerta que l’RGC no arriba a totes les persones que estan en situació de necessitat: només el 18,9% de la població en situació de privació material severa del col·lectiu activable laboralment ha percebut l’RGC l’any 2023. Tenint presents els beneficiaris de l’ingrés mínim vital (IMV), més de la meitat de la població en situació de privació material severa no percep ingressos procedents ni de l’IMV ni de l’RGC.

L'àmbit de salut, en augment

Des de fa anys, les queixes presentades al Síndic de Greuges en l’àmbit de la salut estan augmentant. En termes generals, en aquest àmbit el principal motiu de queixa és la vulneració de drets de les persones (43%), especialment el tracte rebut per les persones i la informació sanitària. A banda, el 25,5% fa referència a llistes d’espera (252).

Pel que fa a infància i adolescència, el 21,4% de les queixes estan vinculades al sistema de protecció a la infància i l’adolescència, mentre que un 14,7% estan relacionades amb la salut o la discapacitat o dependència (12,3%).

En l’àmbit de l'habitatge, el 25,8% de les demandes tenen a veure amb la gestió i tramitació dels ajuts i préstecs, particularment de lloguer social; seguides de les que fan referència a l’accés a l’habitatge social (17,4%).  El Síndic indica que la insuficiència d’habitatge social dificulta l’atenció de les situacions d’emergència social a través de les meses d’emergències: prop de 3.000 unitats de convivència estan en espera de l’assignació d’un habitatge. A més, apunta que, des de la pandèmia, estan augmentant les famílies que s’adrecen al Síndic de Greuges per queixar-se sobre les polítiques en matèria d’habitatge (s’ha passat de rebre 244 queixes el 2021 a rebre’n 409 el 2023).

Administració pública i tributs

El segon àmbit d’intervenció de la institució és el d’administració pública i tributs, que representa un 21,7%. D’aquestes, el 36,6% estan relacionades amb l’àmbit de funció pública i, en particular, dels processos d’estabilització i de selecció del personal a l’administració, seguides del procediment administratiu sancionador (17,2%) i de la formalització de tràmits relacionada amb el procediment administratiu (12,9%).

Si s’analitzen els tributs, el 83,2% de les demandes corresponen a tributs locals -majoritàriament taxes de prestació de serveis públics o activitats administratives i tribut metropolità- i un 11,1% a tributs autonòmics. Convé destacar que el 2,2% de les queixes i actuacions d’ofici estan motivades per embargaments en situació de vulnerabilitat.

Queixes amb el transport

En el camp de polítiques territorials, destaca la matèria de transports que ha experimentat un increment important del nombre de queixes. Es denuncia la freqüència i la qualitat de línies d’autobusos interurbans (32,5%) o la gestió de tarifes i títols (29,2%), que no és homogènia entre els diferents municipis i empreses operadores.

Dins de l’àrea de medi ambient, la contaminació és l’aspecte que més preocupa les persones que han presentat queixes (50,4%) -en concret, la contaminació acústica-, seguida per la gestió ambiental (29,1%); per exemple, la gestió de residus o de l’aigua, especialment en el context de sequera actual.

Per a la síndica, però, són poques les queixes que arriben relacionades amb la contaminació o l’emergència climàtica tenint en compte la gran rellevància de la crisi i diu que supleixen aquest nombre baix amb actuacions d’ofici. El Síndic de Greuges també avisa que el Govern ha impulsat mesures d’emergència per la sequera, però són insuficients atesa la manca de precipitacions, la manca de previsió i les mancances de gestió. Les inversions per garantir el servei d’aigua a la població han estat insuficients i les mesures de control del consum no s’han implementat arreu.

La sequera incrementa les complicacions d’al·lèrgies abans d’hora

Seguretat ciutadana i justícia

Enguany les intervencions en l’àmbit de seguretat ciutadana i justícia han augmentat un 133,7% respecte a l’any passat. Això es deu a les visites que s’han fet als centres penitenciaris. El 30,4% de les queixes s’han obert per desacord amb la sentència o el procediment judicial, mentre que un 15% exposen disconformitat amb els permisos de sortida.

L’informe també palesa que prop de 100.000 persones a Catalunya estan institucionalitzades en centres de protecció, centres penitenciaris o residències de gent gran, entre altres. I això s’explica en part per la manca de recursos alternatius, com ara famílies d’acollida, mesures penals alternatives i atenció domiciliària integral.

Pel que fa a consum, ha protagonitzat el 8,3% de les queixes i actuacions d’ofici. Aquest àmbit inclou les actuacions en matèria energètica i aquelles vinculades a la facturació de l’aigua i els serveis de telefonia i telecomunicacions.

El patrimoni cultural i els drets lingüístics, per acabar, només han protagonitzat el 0,4 % de les queixes i actuacions d’ofici.

El 65% de les queixes i actuacions d’ofici iniciades han finalitzat

El 35,1% de les queixes i actuacions d’ofici tramitades enguany encara estan obertes, en procés de tramitació, mentre que se n’ha finalitzat el 64,9%. Aquestes dades mantenen la tendència d’anys anteriors.

Pel que fa a les queixes i les actuacions d’ofici admeses i en tramitació, el 54,5% dels expedients estan pendents d’un tràmit de l’administració, principalment perquè encara no han respost a la sol·licitud d’informació que ha fet la institució (38,7%) o bé perquè no s’ha valorat l’acceptació de les recomanacions del Síndic (15,8%). L’informe apunta que el fet que l’administració no doni resposta a més de la meitat dels expedients que es troben oberts és una dada preocupant que s’ha d’abordar el 2024.

Per tot plegat, l’informe proposa dissenyar una estratègia de transformació de l’administració que inclogui models alternatius a la institucionalització de les persones; un sistema integrat de polítiques de suport i acompanyament a les famílies amb infants a càrrec; un model de serveis socials integrat, d’accés universal i orientat a la prevenció i a l’acompanyament de les persones; una atenció integral en l’àmbit de la salut; una estratègia nacional que consolidi un model d’acollida de la població migrant i posi l’accent en les garanties d’ascensor social i en la cohesió; la promoció del parc d’habitatge social; un pla de millora de l’èxit educatiu; una planificació de ciutats harmonioses amb les necessitats i els drets de les persones, un pacte contra el canvi climàtic i una estratègia de transformació de l’administració per fer-la més eficient, eficaç i amable.