Per què hi ha un «boom» de les classes particulars?

L’últim informe d’EsadeEcPol (Centre de Polítiques Econòmiques d’Esade) revela que les famílies espanyoles gasten en un any 1.700 milions en classes particulars per als seus fills i filles. No parlem d’activitats extraescolars, que solen ser més lúdiques i moltes tenen lloc al mateix centre educatiu, sinó de formació afegida no reglada i impartida fora de l’escola o institut per a ampliar o reforçar coneixements.

1.700 milions d’euros no és una xifra sense més. És, per exemple, la meitat del pressupost anual de l’Ajuntament de Barcelona, explica la comissionada d’Educació del consistori, María Truñó. Per què gairebé la meitat dels escolars acudeixen a aquesta ‘educació a l’ombra’? Corre Espanya el risc de convertir-se en la Xina, el Japó i Corea, on les tutories privades ja són un problema majúscul? L’escola està fallant? Els pares són massa exigents amb la formació dels fills? Investigadors, polítics i associacions de mares i pares responen aquestes preguntes.

L'escola està fallant?

El 47% dels escolars (incloses les etapes d’infantil, primària, ESO i batxillerat) acudeixen, en algun moment del curs, a classes particulars. Una conclusió precipitada fa suposar que l’escola no ofereix suficient formació. Lucas Gortazar, investigador d’Esade, explica que el fet que les famílies vulguin més i millor educació per als fills i les filles no es pot traduir en una polèmica negativa sobre l’escola. «Estem altament compromesos amb l’educació dels nostres fills, això és una excel·lent notícia», explica.

L’investigador d’Esade i especialista en educació i política social, assegura que el veritable debat és un altre. «Hauríem de parlar dels currículums, que potser són massa amplis. També cal posar l’accent a la manca de recursos públics o l’absència d’una educació personalitzada. Una altra qüestió que cal analitzar és l’ansietat que provoca en moltes famílies aprovar la selectivitat. I també el sistema anormal espanyol de la titulació d’ESO perquè qui no completa aquesta etapa queda completament fora del sistema educatiu sense tenir alternatives», explica.

El filòsof i pedagog Gregorio Luri, autor de L’escola no és un parc d’atraccions, opina que molts pares estan convençuts que l’escola està fallant i per això busquen fora allò que no troben a dins.

Poca oferta pública

Si bé l’assistència a classes particulars és un denominador comú tant entre l’alumnat de la xarxa pública com de la concertada (46,5% els primers i 50% els segons), l’objectiu d’aquesta formació és diferent segons la renda de la família. A les llars de més ingressos, el que es busca és oferir als fills i filles avantatges competitius per tenir èxit laboral i econòmic en el futur.

A les llars més modestes, l’afany dels pares a contractar acadèmies o professors privats és que els seus fills i filles no es quedin enrere i no repeteixin curs. El seu objectiu no és tant triomfar i destacar, sinó recuperar i posar remei. Davant d’aquest panorama, Mari Carmen Morillas, vicepresidenta de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares de l’Alumnat (Ceapa) i presidenta de l’associació Giner de los Ríos insisteix que «l’èxit educatiu no pot dependre de la butxaca de les famílies». Morillas, que va acudir a una trobada en línia organitzada per Esade, va insistir a les administracions perquè augmentin la seva inversió perquè l’escola tinguin classes gratuïtes de reforç i les famílies no necessitin invertir uns diners extra. Aquestes classes, de fet, existeixen però són minoritàries ja que, segons l’estudi d’Esade, només hi acudeixen un 3,5% dels alumnes (bàsicament, els fills de famílies amb renda més baixa).

Les administracions

María Truñó, comissionada d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona, considera que l’informe d’EsadeEcPol llança un missatge d’alerta pel poder econòmic que ja té aquesta ‘educació a l’ombra’ i assegura que les administracions han de moure fitxa. «S’està minant la base del sistema educatiu, les famílies busquen fora allò que no troben als centres. Les administracions han de lluitar contra la segregació i apostar per la voluntat igualadora», explica.

L’experta, que també va acudir a la trobada organitzada per Esade, posa com a exemple les Tardes Educatives engegades des de l’Ajuntament de Barcelona perquè els escolars de 6 a 16 anys gaudeixin de dues tardes a la setmana d’activitats diverses, que van des dels esports, el reforç escolar, els idiomes i les arts. «Són activitats on hi ha barreja social i cultural, i de preu assequible gràcies a les beques», destaca. Amb l’objectiu d’atreure aquestes famílies a aquesta educació extra, la responsable municipal subratllava la necessitat que hi hagi «figures col·lectores» com ara tècnics de barri, mestres, tutors i educadors socials.

El problema de l'anglès

Cortazar no és partidari de prohibir ‘l’educació a l’ombra’. «No és cap solució», conclou. El que sí que cal fer és donar-li una dimensió més transparent perquè el mercat aflori i, així, es pugui no només practicar la vigilància fiscal sinó salvaguardar la qualitat. Juan Manuel Moreno, catedràtic de la UNED i coautor de l’estudi d’Esade, posa l’accent en que el 46% de la despesa que les famílies dediquen a les classes particulars correspon als idiomes. No està detallat, però cal suposar que l’anglès acapara la demanda. «Caldria analitzar com s’imparteix l’anglès a les escoles», conclou Moreno. El professor Luri es mostra d’acord i assegura que si un pare vol que el seu fill domini totalment l’idioma estranger el porta a una acadèmia privada o contracta un docent.

Creix la demanda de classes de reforç per a compensar el «buit» del confinament