La Generalitat deriva pacients amb malaltia mental a geriàtrics

La Conselleria de Drets Socials està traslladant pacients amb malalties mentals –alguns d’ells menors de 65 anys– a residències per a la tercera edat, en les quals conviuen amb avis dependents. Així ho corroboren direccions de geriàtrics preguntats per El Periódico, del mateix grup editoral que aquest diari, treballadors i famílies afectades, que mantenen que aquests centres no estan preparats per assumir la complexitat que plantegen aquests usuaris, mentre relacionen aquestes derivacions a les llistes d’espera que hi ha en les residències especialitzades en salut mental.

La Generalitat, no obstant, assegura que aquests trasllats tenen el vistiplau de les famílies i els centres (que manté que sí que compten amb l’atenció adequada) i afirma que el resultat està sent «molt positiu». 

Les famílies de la residència Bertran Oriola, al barri de la Barceloneta de Barcelona, ja van alertar d’aquesta situació. El centre públic, gestionat per una empresa privada, va canviar de mans després de les deficiències detectades per la seva gestió durant la pandèmia del coronavirus. «A partir del gener del 2021 van començar a arribar malalts mentals a la residència: comptem nou ingressos d’aquest tipus», relata Enriqueta López, familiar d’un resident del centre i veïna implicada en els canvis i millores del geriàtric. Ara el recinte ha tornat a canviar de gestors i algunes d’aquestes persones han sigut traslladades a altres llocs. 

Extrema vulnerabilitat

Fonts d’inspecció de la Generalitat van explicar llavors que aquesta pràctica podria circumscriure’s a persones en situació d’extrema vulnerabilitat, pacients que no tenen on anar després de sortir de l’hospital, ja que no hi ha prou places en centres residencials de persones amb patologies de salut mental. També ho corrobora una treballadora social d’un hospital sociosanitari a Girona: «Quan ens trobem davant aquest tipus de casos complexos que no sabem on poden anar i necessiten un recurs, fem un informe. Els serveis territorials de la Generalitat de Catalunya decideixen on els deriven i, de vegades, trien residències». 

El cas de la Bertran Oriola no és l’únic. «Cada vegada arriben a les residències més persones que sol·liciten el recurs residencial per a menors de 65 anys amb malalties mentals. Quan preguntem el motiu, sempre ens donen dues raons: no hi ha cap altre recurs a la zona i és més barat. Trist, però és veritat», explica el director d’un geriàtric que prefereix no revelar el seu nom. El mateix afirma Margarita Ibáñez, presidenta de l’Associació d’Ajuda a Persones Adultes amb Malaltia Mental (AGAM), que des de fa cinc anys està intentant impulsar un nou model per a aquests casos. 

«És cert que s’estan fent trasllats de pacients psiquiàtrics a residències per a la tercera edat», explica Ibáñez. Ella dirigeix la residència Verdi, un centre al barri de Gràcia de Barcelona que compta amb 29 places. Ells van començar a rebre ingressos de pacients amb malalties mentals el 2018. «Persones de 63, 55 i 58 anys. La majoria amb esquizofrènia paranoide», precisa Ibáñez. 

Cada cop n’hi ha més de menys de 65 anys, alguns venen del carrer i altres d’urgències psiquiàtriques

Casos urgents

«Alguns venen d’urgències psiquiàtriques, d’altres són persones que estan al carrer i et demanen que les atenguis com a cas urgent. De vegades els hospitals psiquiàtrics et truquen demanant si tens llista d’espera per a ingressar-los», assegura aquesta directora. I indica que els centres no s’hi poden negar. «Si tens places públiques, que depenen de la Generalitat, la teva obligació és acollir-los com a recurs urgent, perquè compleixen els criteris de dependència», recalca. 

Els que també fa setmanes que denuncien aquesta situació són els familiars de la residència El Molí, de Barcelona. «Almenys hi ha tres persones amb patologies greus a la residència que hi van ingressar el 2019», assegura Mari Carmen González, portaveu de les famílies. La seva mare, de 93 anys, fa set anys que és al centre. La dona explica que, arran de l’arribada d’aquests malalts, s’han produït situacions greus perquè els professionals dels geriàtrics no estan preparats per abordar aquest tipus de casos. 

Reaccions violentes

«Aquest març, al menjador, un d’aquests pacients no volia menjar i va agafar un ganivet de plàstic i va amenaçar una de les treballadores que estava embarassada», afirma González, que assegura que va presenciar a més un tocament. «Si pateixen un brot o una crisi, poden arribar a agredir els treballadors. Em sembla molt greu, els familiars tenim por», adverteix aquesta dona que ja ha presentat una queixa davant el Consorci de Serveis Socials de Barcelona. 

Segons la Generalitat, aquest canvi és positiu i que compleixen els criteris de la resta de peticions

«És evident que els treballadors de les residències, els auxiliars de geriatria, no estan preparats per abordar aquesta complexitat. Aquests pacients han de ser atesos amb les ràtios necessàries i per personal format», critica Josep Maria Yagüe, de Comissions Obreres, que recorda que fa anys que falta personal en els geriàtrics, amb unes ràtios usuari-personal que són millors en els centres de salut mental. «Les residències per a la tercera edat no estan preparades per afrontar què fer en cas de brot o com reaccionar davant un pacient que es mostra agressiu», insisteix també Ibáñez. 

El resultat

Ibáñez considera que aquest tipus de trasllats estan augmentant pel pla de la Conselleria de Salut de reduir les places de llarga estada en hospitals psiquiàtrics. Així mateix, les residències pensades per a persones amb malalties mentals compten amb llargues llistes d’espera. 

Des de la Generalitat la versió és diferent. «S’està portant a terme un procés de desinstitucionalització en l’àmbit de la salut mental i això implica buscar nous llocs destinats a persones amb problemes de salut mental més adequats», argumenta Drets Socials. «És una possibilitat que preveu la norma i el resultat és positiu», afegeixen. 

Concreten que els trasllats de psiquiàtrics depenen de Salut, mentre que els que fa Drets Sociels incumbeixen persones amb discapacitat intel·lectual. Tot i això, aquest últim departament és el responsable de les residències públiques. «Es fa avaluant cas per cas, amb el vistiplau dels residents i les seves famílies i des d’una perspectiva inclusiva». 

Drets Socials recalca que la majoria dels trasllats són per a persones de més de 65 anys que presenten un grau elevat de dependència i es fa complint els mateixos criteris que la resta de peticions. Al·leguen que els centres estan «preparats» per atendre’ls. «Si es produeix alguna actuació derivada del seu estat degeneratiu o atenció mèdica o que es trobin puntualment en una situació descompensada, se’ls deriva a un centre sanitari, com es fa amb la resta de casos», conclouen des del Govern.

Congelat un projecte de salut mental per a la tercera edat

Va ser el 2016, amb Dolors Bassa com a consellera d’Afers Socials de la Generalitat, quan Margarita Ibáñez, presidenta de l’Associació d’Ajuda a Persones Adultes amb Malaltia Mental (AGAM), es va dirigir fins aquest departament per proposar-los un projecte: crear residències per a la tercera edat especialitzades en persones de més de 65 anys amb malalties de salut mental. «Els centres especialitzats per a salut mental són fins als 65 anys, no hi ha recursos per a aquestes persones quan arriben a la tercera edat», explica. 

Ibáñez explica que el projecte va ser molt ben rebut. «Però el problema és el de sempre: els recursos», precisa. La mateixa resposta es va repetir amb els successius directors generals que hi han aterrat els últims sis anys. Això no l’ha frenat, sinó que ha optat per fer-ho possible. 

Dos anys més tard, el 2018, AGAM va decidir reconvertir dues residències, una a Barcelona i una altra a Calafell, i demostrar que el pla podia agafar vida. Una d’aquestes és Verdi Residencial, un centre amb 29 places a Barcelona. La gestió és privada, però les places són públiques i qui ingressa al centre ho fa a través de la llei de dependència. L’Administració assumeix el cost d’aquestes places en funció dels ingressos del pacient. 

«La Generalitat no ens paga res extra, cobrem el mateix que una residència normal. L’atenció especialitzada que oferim la fem nosaltres, amb fons de la fundació», afirma Ibáñez. El centre supera la ràtio de personal que marca la llei catalana en un 5%, però allò interessant és que tot el personal està preparat per atendre persones que puguin tenir un brot psicòtic, un quadre agressiu o un atac d’ansietat, entre altres descompensacions que pugui tenir una malaltia mental. 

Formació i psiquiatre

L’associació també forma el personal perquè pugui atendre aquests casos més complexos. Una altra de les virtuts d’aquest centre és que, segons Ibáñez, compleixen sense voler-ho amb la integració social-sanitària que està començant a aplicar la Generalitat. «Tenim psicòleg i psiquiatre que treballen per a nosaltres, cosa que no passa a la resta de residències i ens coordinem amb el Centre d’Atenció Primària, el Centre de Salut Mental per a Adults (CSMA) i l’hospital psiquiàtric de referència, La Mercè», detalla. 

«Implementar projectes d’aquest tipus és fonamental perquè el 90% de residències no estan preparades»

Margarita Ibáñez

— Presidenta de l'Associació d'Ajuda a Persones Adultes amb Malaltia Mental (AGAM)

Aquesta situació fa possible que passin coses com la que ha passat aquest any. «Un pacient es va descompensar i va tenir un brot psicòtic: vam trucar a l’hospital però no tenien llits disponibles. Nosaltres el vam poder contenir durant uns quants dies aquí. Si els treballadors no estiguessin preparats, hauria sigut un caos», incideix. Explica situacions de pacients amb problemes de conducta que participen en activitats com la jardineria. «D’aquesta manera assumeixen responsabilitats i entenen les normes. Per exemple, quan cal anar a dutxar-se, tot i que no vulguin, ho fan», explica. 

Fa uns mesos, Ibáñez va exposar el projecte al Congrés de Serveis Socials que es va celebrar a Vic. «La nostra intenció és expandir aquest model, que hi hagi molts més centres així i que els financi l’Administració. Nosaltres els podríem acompanyar, s’ofereix. Fonts dels serveis socials en hospitals i sociosanitaris afirmen que cada vegada és més habitual trobar-se pacients més grans de 65 anys amb aquest tipus de problemes mentals. Ibáñez entén que implementar un projecte així és fonamental perquè «el 90% de residències no estan preparades».