L'antídot contra l'avenç de les ideologies autoritàries

La memòria recent és sovint la més sensible, perquè no només es pot conèixer a través de llibres i pantalles: hi ha testimonis vius que poden explicar la seva experiència, anant més enllà del que es plasma en un paper fred. I aprofitar aquesta escletxa de llum per conèixer la nostra història, entre la segona república i la fi de la transició democràtica, és la missió del Memorial Democràtic. Presidit des del novembre passat per Jordi Font, natural de Sant Miquel de Fluvià, l’òrgan adscrit al Departament de Justícia té diversos àmbits d’actuació, entre els quals l’educatiu, on proposa una proposta a escoles i instituts que enguany ha enfortit més que mai.

Cinc rutes per espais que van ser escenaris de la Guerra Civil o el franquisme; tallers per fer a les aules, entre els quals treballar el paper de la dona durant la Segona República i al franquisme; testimonis de l’horror viscut durant el tardofranquisme, com el de Carles Vallejo, víctima de tortura policial i exiliat a Itàlia durant sis anys; exposicions i recursos digitals per alumnes i professors... És un tastet del que el Memorial ha programat pel curs 2023-2024 i que està a disposició de totes les escoles catalanes. Per tal d’accedir als recursos proposats, cal emplenar un formulari que es pot trobar dins el programa. 

 «Aquest any oferim temes poc tractats fins ara, com la memòria del col·lectiu LGBTI+», explica Font en declaracions a aquest diari. Si bé és cert que moltes de les activitats es poden fer a Barcelona, on hi ha molts vestigis del passat republicà i franquista, Font sosté que hi ha moltes altres activitats que poden arribar a tot el territori, posant el focus en les xerrades de testimonis i els recursos en línia a l’abast dels professors. De fet, hi ha grups de treball formats per professorat, els DEMD, que promouen el coneixement de la història pròxima a les aules. Els grups treballen des de diversos territoris: a la província gironina n’hi ha quatre repartits per l’Alt Empordà, Girona, la Garrotxa i la Vall d’Aro. 

El Memorial té un lligam molt estret amb el Museu Memorial de l’Exili (MUME), amb qui treballa colze a colze per garantir que la ciutadania no perdi el contacte amb el seu passat. Un dels objectius del Memorial és treballar intensament amb el sector educatiu i enfortir cada vegada més els lligams: «la nostra tasca és fer pedagogia de la memòria democràtica, i és molt important tenir testimonis vius que poden explicar les diferències substancials que hi ha entre viure en una dictadura i una democràcia», remarca el director. 

«Durant l’última dècada han anat sorgint cada vegada més veus i ideologies que fan revisionisme i negacionisme d’episodis històrics com l’holocaust o el franquisme, i aquesta aposta pedagògica que fem pretén servir d’antídot davant l’avenç d’aquestes ideologies de caràcter autoritari, totalitari, racistes, homòfobes o antifeministes», subratlla.

El Memorial també du a terme altres iniciatives, com el Premi de Recerca en Memòria Democràtica, el Club de Lectura o la Jornada d’Experiències Didàctiques de Memòria Històrica pensada perquè el professorat comparteixi experiències i investigacions al final de curs.