L’any de la tornada discogràfica de diversos ídols musicals

Conflueixen en aquest 2023 les tornades discogràfiques de tota classe de figures musicals, creuant estils i generacions. De tots ells s’esperen novetats en aquest exercici aparentment immune als presagis de frenada econòmica.

Els ídols pop

Entre els més matiners, dos britànics: Sam Smith amb el seu quart disc, Gloria, pop confessional d’edició prevista per al 27 de gener, i Ellie Goulding, disposada a reiniciar, una setmana després, les seves tribulacions electròniques amb Higher than heaven. També des de les illes, l’escocès Lewis Capaldi preveu donar continuïtat al maig al seu afortunat disc de debut amb Broken by desire to be heavenly sent.

«Ara músics de tots els estils s’inspiren en la tradició, i això és una conquesta»

Des d’un altre costat de l’Atlàntic, torna Lana del Rey, en ratxa després del seu doblet del 2021, amb Did you know that there’s a tunnel under Ocean blvrd (10 de març), acompanyada de Father John Misty i Jon Batiste. I Miley Cyrus, que ha començat el 2023 confirmant disc, Endless summer vacation, per al 10 de març. La setmana que ve veurà la llum el primer senzill, Flowers. S’espera nou àlbum d’Olivia Rodrigo i, per descomptat, de Rihanna, tot i que això ho diem cada mes de gener, ara a set anys vista ja d’Anti (2016).

Llatins i urbans

Shakira té preparat un nou àlbum, i tot i que, segons ha dit, no deixa de fer-li retocs, s’espera que vegi la llum aquest any, després d’haver fet parlar amb els senzills Te felicito i Monotonía. També s’haurà de manifestar l’argentina, resident a Barcelona, Nathy Peluso, amb el seu segon disc. En l’arena urbana nord-americana, quatre àlbums agendats per al 2023, sense data encara precisada: els de Cardi B (cinc anys després del seu sonat debut), Nicki Minaj, ASAP Rocky (Don’t be dumb) i Travis Scott (Utopia).

Bresh, la festa que promou la llibertat i captiva a Rosalia, arriba a Girona

Els clàssics

Alguns llançaments fa anys, lustres fins i tot, que posen a prova la paciència dels seguidors, i allà senyoreja el de The Cure, Songs of a lost world, teòricament a punt per rellevar 4:13 Dream (2008). I què dir dels Rolling Stones, que 18 anys després d’A bigger bang (2005) ultimen un treball que contindrà registres pòstums del bateria Charlie Watts. D’igual manera, Memento mori, de Depeche Mode (finals de març), oferirà les últimes sessions amb el teclista Andy Fletcher, mort al maig. I U2 trama (sense confirmar-los) dos llançaments, una antologia i un treball amb material fresc.

Altres novetats llargament desitjades: Guns n’Roses (15 anys després de Chinese democracy), Peter Gabriel (i/o, trencant un buit de material propi de 21 anys) i Metallica (72 Seasons). Lars Ulrich i companyia tenen ja un ‘single’ a les xarxes, Lux aeterna, recuperant el thrash metal dels seus inicis. Iggy Pop va llançar Every loser aquest divendres, 6 de gener, i el seu coetani John Cale farà el mateix amb Mercy dues setmanes després.

L’àrea alternativa

El camp pop-rock i voltants reserva tornades de Yo La Tengo (títol sortit del racó de pensar: This stupid world, 10 de febrer), Paramore (This is why, 20 de febrer), Gorillaz (Cracked island, amb una llista de crèdits que va de Stevie Nicks a Bad Bunny, 24 de febrer), The Smashing Pumpkins (ATUM: A rock opera in three acts, 21 d’abril) i Noel Gallagher’s High Flying Birds (maig). Categoria pròpia per a Måneskin, el grup italià guanyador d’Eurovisió-21, amb Rush! (20 de gener), armat amb la guitarra de Tom Morello (Rage Against The Machine).

I atenció al debut en solitari de Michael Stipe, 12 anys després del final de REM, i a la reunió d’Everything But The Girl, la societat de Ben Watt i Tracey Thorn, apuntant aquesta a la primavera, després d’un buit de 24 anys.

«La tria de l’idioma en les meves cançons no és un acte conscient»

L’escena local

Obrint el 2023, el 20 de gener, Núria Graham destaparà el gir artístic de Cyclamen. I al març reapareixeran dues altres veus catalanes: Sílvia Pérez Cruz i Judit Neddermann. També a la primavera, arribaran les novetats d’Els Amics de les Arts, i d’autors com Joan Isaac o Anna Roig.

Estopa té dos àlbums en camí, un amb la regravació de la mitificada maqueta dels anys 90 (tardor) i un altre amb temes nous per a pocs mesos després (principis del 2024). Abans, al març, Luz Casal llançarà el seu primer àlbum en cinc anys, assentat en lletres i músiques de la seva autoria. També a la primavera, discos de Pablo López i Rayden (aquest, titulat La victoria imposible), i sense data, els d’Ana Mena, Aitana, Abraham Mateo, Lola Índigo i Kase.O.

Subscriu-te per seguir llegint