El Museu d’Art «celebra» la possible cessió del retaule de Pere Mates i n’estudiarà les condicions

El Museu d’Art de Girona «celebra» la possible cessió d’un retaule inèdit del pintor renaixentista Pere Mates adquirit per un col·leccionista en una subhasta i ara està «a l’expectativa de les condicions». A mitjan febrer, la casa de subhastes La Suite de Barcelona va treure a licitació un retaule atribuït a Mates, un dels pintors del Renaixement més destacats del país i especialment de Girona, propietat d’un col·leccionista francès. El va adquirir l’empresari i mecenes cultural Joan-Artur Roura i Comas amb la intenció, si la direcció del museu així ho vol, que s’exposi a les sales del museu gironí.

La directora del Museu d’Art de Girona, Carme Clusellas, detalla que s’ha assabentat per Diari de Girona de la iniciativa del col·leccionista, ja que, tot i que l’equipament sabia que l’obra havia sortit a subhasta i fins i tot va valorar optar a la compra, no tenia coneixement del nom del comprador i encara menys de la seva voluntat de dipositar-lo al museu.

El comprador del retaule de Pere Mates desitja cedir-lo al Museu d’Art de Girona

«Ens posarem en contacte amb el col·leccionista i si tot va bé, celebrem que tiri endavant la cessió, perquè sempre és bo que els col·leccionistes col·laborin amb els museus, perquè al final els museus els construïm entre tots», assenyala Clusellas, si bé remarca que una iniciativa així «no és gens habitual».

«No és usual que un col·leccionista compri obres per cedir-les a un museu, tot i que és una bona iniciativa. Si tot això va acompanyat d’una acció més coordinada des d’inici, per quadrar millor les polítiques d’adquisicions dels museus, seria perfecte», apunta.

Afegeix: «Tant de bo apareguessin més col·leccionistes disposats a comprar obra perquè s’exposin als museus, tenint en compte el que al museu li pot interessar més, tot i que en aquest cas no està gens desencaminat perquè està clar que per a nosaltres Pere Mates és un artista que resulta atractiu i molt interessant».

Subhasten un retaule inèdit de Pere Mates

En el cas de Joan-Artur Roura i Comas, des de fa anys es dedica a adquirir peces artístiques d’origen català que són a l’estranger per retornar-les a Catalunya i cedir-les a museus. Entre altres equipaments, ha col·laborat amb el Museu de Lleida i amb el Museu Episcopal de Vic, a més del Museu de l’Empordà de Figueres, a qui va cedir dos olis surrealistes de la seva col·lecció l’any 2017.

Ara, indica la responsable del museu de l’antic Palau Episcopal, «caldrà veure en quines condicions s’ha de fer el préstec, si es tracta d’un dipòsit, d’una donació... i també valorar la peça detingudament, sotmetent-ho a un estudi de restauració una mica més intens».

«Quan es tracta de Pere Mates, sempre anem amb peus de plom», assenyala Clusellas, ja que el 2010 el museu va adquirir unes taules renaixentistes atribuïdes al pintor que, sis anys després, es va descobrir que eren falsificacions. L’anomenat «cas Pere Mates» va servir, ara fa tres anys, per impulsar una mostra centrada en el món de les falsificacions, Falsos verdaders. L’art de l’engany.

El retaule

Pere Mates és considerat com un dels autors més representatius del Renaixement català. Principal pintor d’una important família d’artistes originària de Sant Feliu de Guíxols, se’l documenta per primera vegada l’any 1512 i mor el 1558.  El seu taller va dur a terme una rellevant activitat pictòrica a terres del bisbat de Girona, amb treballs per a la catedral i l’església de Sant Nicolau de Girona, pels monestirs de Sant Pere de Rodes o Sant Llorenç del Mont, i per a parròquies com les de Roses, Vilablareix, Vilamarí, Verges, Segueró o Montagut. El gruix de la seva obra es conserva al Museu d’Art de Girona. 

El retaule adquirit pel mecenes, certificat per l’historiador de l’art Albert Velasco, provenia d’una col·lecció particular francesa. Es tracta d’una predel·la (bancal d’un retaule) pintada pels volts de l’any 1525, dividida en cinc compartiments, amb el principal més ample que la resta. S’hi representa Crist, flanquejat per la Verge i sant Joan Evangelista, amb els Arma Christi al fons. En els altres quatre espais hi ha representats sant Pere, sant Sebastià, santa Margarida i sant Cristòfol.

Subscriu-te per seguir llegint