Silvia Pérez Cruz edita un disc circular que recorre tota la vida en un dia

La cantant palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz acaba de fer els quaranta anys i se sent «al centre», un lloc «des del qual pots reflexionar sobre les primeres etapes de la vida i entendre una mica millor el que ve després»; potser per això, «d’una manera natural», ha creat un disc llarg i circular, que repassa tota una vida.

Toda la vida, un día, que surt avui a la venda i que presenta aquesta nit al Teatre Municipal de Girona dins el festival Strenes, són 21 cançons, ordenades en cinc moviments, en què l'artista palafrugellenca regala 69 minuts de música, que beu d'infinitat de fonts i flueix inclassificable, vorejant molts estils i acollint tota mena de sonoritats.

«Potser és un disc llarg -reconeix l'autora-, però és que estic en un moment fèrtil, de molta creativitat, i m'encanta pensar que, si podem mirar una sèrie i no hi ha cap problema, per què no fer un viatge d’una hora i poc i deixar-te emportar?».

«Si vols escoltar només una cançó no hi ha problema, perquè les he cuidat una per una perquè tinguin vida pròpia», afegeix l’empordanesa.

Un treball amb cinc moviments

El disc Toda la vida, un día comença amb una primera part dedicada a la infància, amb quatre cançons confortables i segueix amb una segona inspirada en la joventut, que s'allunya del terreny segur de la infància per experimentar sons més angulars. 

Després arriba una tercera part més íntima, que abraça dels quaranta als seixanta anys; una quarta amb més pes, més lentitud i referències a la mort; i una cinquena que és un renéixer, més viva i rítmica.

Sílvia Pérez Cruz acaba d'entrar en el tercer moviment del disc, el dels quaranta anys, una edat que és «un canvi fort, una nova etapa i, encara que alguns t’adverteixen que serà difícil, jo em sento bé, amb energia i certa serenitat».

«Molt viva»

Professionalment es percep «molt viva» i ha volgut deixar «el millor i el pitjor» d’ella mateixa en aquest disc complex, que «transforma tots els processos vitals en cançons» i en què, no parla només de si mateixa, sinó que es deixa acompanyar de moltes altres veus.

La societat tendeix a fixar-se més en els principis dels artistes que en la seva evolució posterior i ens estem perdent la llum i la foscor de molts creadors que tenen molt per explicar

En total, noranta persones participen en el disc, entre elles un cor de trenta cantants, tots ells músics de prestigi, que Sílvia Pérez Cruz vol tornar a reunir per a la presentació en directe del disc a Barcelona, els propers dies 24 i 25 de maig.

 Liliana Herrero, Juan Quintero, Pedro Rossi, Natàlia Lafourcade, Salvador Sobral, Pepe Habichuela, Carmen Linares, Carles Benavent, Diego Carrasco, Roly Berrío, Rita Payés i un cor italià canten en diferents temes, convertint el disc en «un cant col·lectiu, que crea una comunitat a partir de totes les solituds unides».

Solituds de totes les edats, perquè des de Liliana Herrero, de 74 anys, a Rita Payés, de 23, tots els moments de la vida tenen cabuda en aquesta «reivindicació de la bellesa de totes les etapes de la vida».

«La societat tendeix a fixar-se més en els principis dels artistes que en la seva evolució posterior i ens estem perdent la llum i la foscor de molts creadors que tenen molt per explicar», afirma convençuda l’artista de Palafrugell.

De fet, la col·laboració que té més pes al disc és la de la més veterana, l'argentina Liliana Herrero, una dona que Sílvia admira, com a cantant i com a persona, i que li va donar la clau per enfocar aquest disc en una conversa que van tenir durant l'enregistrament de la composició que dona nom a l'àlbum.

«Viatjar m’inspira, em nodreix i em representa. La música que faig neix dels països on he gravat aquest disc»

Aquest tema amb Liliana Herrero i els que té amb Juan Quintero es van gravar a l'Argentina, el de Natalia Lafourcade a Mèxic, el de Roly Berrío a Cuba i la resta, a Espanya.

«Viatjar m’inspira, em nodreix i em representa. La música que faig neix dels països on he gravat aquest disc», diu la cantautora empordanesa.

Mostra d'això és que el tema que interpreta amb Liliana Herrero té una mica de zamba, el que canta amb Natalia Fourcade s'acosta al bolero, els arranjaments de la peça gravada a Cuba recullen l'aroma d'aquest país caribeny i hi ha diverses cançons en català.

«S’han de tenir les arrels fortes, però, alhora, cal ser valent i seguir buscant per les estrelles, i perdre’s», conclou la cantant, que va exhaurir fa setmanes les entrades pel concert d’aquest vespre a Girona.