OPINIÓ

Carles Casanovas i el comiat del grup Port Bo

Feia sis anys que ja havien decidit la retirada amb en Mineu Ferrer, per facilitar les noves incorporacions i mantenir el llegat i esperit de Frederic Sirés, Ernest Morató o Càstor Pérez

Carles Casanovas, amb la guitarra, a la dreta en una imatge d'arxiu d'una atuació de Port bo

Carles Casanovas, amb la guitarra, a la dreta en una imatge d'arxiu d'una atuació de Port bo / Cantada de Sant Antoni

Francesc Sánchez Carcassés

Fa unes setmanes en Carles Casanovas ens anunciava el comiat definitiu del grup Port bo. Si bé a dalt l’escenari el relleu ja es va produir l’any passat, ha continuat donant-li suport i dirigint-lo per afavorir un bon traspàs. 

Ara, ens fa saber que dona per acabat aquest període que ha servit per garantir la seva continuïtat, propiciar el canvi i guiar a Lluís Bofill i Xavi Jonama que juntament amb en Pep Nadal formen l’actual Port bo.

Ha explicat que van decidir la retirada amb en Mineu Ferrer fa sis anys. Ho van fer amb temps al davant per facilitar la incorporació dels nous components i mantenir el llegat i l’esperit de Frederic Sirés, Ernest Morató o Càstor Pérez.

Com molts altres palamosins i palamosines, en Carles, va tenir la sort d’aprendre les primeres notes de solfeig amb l’entranyable professora Pepita Prats. Ben segur va ser un bon mestratge, perquè de les hores ençà la seva activitat musical no ha tingut aturador. 

El 1971, formant part dels Barrufets, estrenava El meu avi a la Cantada d’havaneres de Calella. L’autor de l’havanera més popular en català, José Luis Ortega Monasterio, Comandante de defensa passiva de la Costa Brava, es va fixar en aquest grup de folk que completaven en Joan Aliu, l’Enric Castelló i en Jordi Agustí quan cantaven a les matinals del teatre de la Cultura, assajant al Bar Condal del seu oncle Ricard Casanovas o a les nits de Can Pitu del Xivarri.

Formant duet amb en Jordi Agustí, Gustus, aconseguiria, el 1973, el tercer premi del primer Festival de la Cançó Marinera amb la Cançó Palamós. Posteriorment, guanyaria aquest mateix certamen amb Nineta, un tema preciós dedicat a la seva filla, que interpretaria amb el grup Espineta de pagell.

El 1974 fundava el grup palamosí Ventijol amb la Francina Ribot, la Montse Cervera i el recordat Josep Ma Bades. El 1985 s’incorporà al grup ganxó Llops de Mar on coincidí amb el mestre, Salvador Dabau, Pepe Fernández o Pep Giró. 

Però segurament el moment clau es produeix quan entra a formar part del Port bo, sòlid grup palafrugellenc de gran anomenada i reputació

En dues etapes diferents (1988-1992 i 1996-2023), hi fa un grapat d'anys amb una trajectòria musical impecable, exemple de rigor i feina ben feta amb importants contribucions a l'havanera i cant de taverna, sempre seguint i enaltint l’estil de Calella.

Trenta-dues temporades de recórrer Catalunya, consolidant i prestigiant aquest cant popular però, a més, aportant espectacles innovadors de considerable qualitat com De La havana a L’Empordà amb el grup cubà, Gema 4, Bolanera amb l’Antoni Mas, Acoblats amb Els Montgrins o A prop del Mar amb la cantant Nina

Enregistraments exitosos com Arrel de tres, Port bo al Palau, Entre dones i, sobretot, Clàssics amb arranjaments de Toni Xuclà.

Fent tots els papers de l’auca, compositor, intèrpret i director. Impulsor de concerts que sense cap mena de dubte han enriquit i, molt, aquest gènere.

Un comiat, no un adéu

En Carles, s’acomiada del Port bo, mentre el divendres 30 de juny, la guitarra hi va fruir de debò a Denominació d’origen. Havaneres d’anada i tornada, un nou projecte amb la magnífica soprano, l’Indira Ferrer i en Mauri Campos. El dissabte es va posar al davant dels cants comuns La bella Lola i El meu avi a la Cantada d’havaneres de Calella.

Recentment, ha fet de Tianet, participant coma actor a Vora la mar si passeja un avi. La Cantadeta, un projecte divulgatiu, iniciativa de la Fundació Ernest Morató on va estar rodejat de més de cinc-cents escolars.

Continuarà cantant caramelles i dirigint la Coral palamosina, Escalem. Més endavant assajarà La taverna del Calicó un musical que estrenarà amb La Gespa Teatre abans que acabi l’any. 

Això vol dir un comiat madurat, fet amb seny i responsabilitat. Un comiat relatiu. Marxa amb la feina feta i la satisfacció deixar el Port bo amb bones mans, però, alhora, obre la porta a noves aportacions. 

Si tot va com ha d’anar, queden moltes coses per dir, fer i cantar. Felicitats i endavant les atxes!

Subscriu-te per seguir llegint