Stay Homas, un fenomen sense data de caducitat

Dalt de l’escenari ja no hi havia teclats de joguina. Ni l’icònic cubell blau vestit d’instrument de percussió que, des de la terrassa del pis que compartien a l’Eixample de Barcelona, va fer que un grup d’amics fessin la volta a un món atrapat pel confinament. D’arguments, dimarts a la nit, els en van sobrar. I és que Stay Homas va fer callar totes les males llengües que els auguraven una irreversible data de caducitat post-pandèmia amb la presentació del seu segon àlbum, Homas (Halley Records, 2023), la seva declaració d’intencions més madura.

El públic reunit als jardins de Cap Roig, que des dels primers acords de La nòria no va dubtar en saltar-se (gens discretament, val a dir) la prohibició d’enregistrar el concert, de seguida va canviar els likes per un candent termòmetre d’eufòria, rendint-se als peus d’himnes com In The End, Here2play, Let It Out, No Vull Baixar o La Platja. El trio, format per Klaus Stroink, Guillem Boltó i Rai Benet, també va voler homenatjar els seus orígens, rememorant (en format acústic i entre rialles) l’Stay Homa que els va fer virals, maridat amb un Me Da Igual maquillat amb una capa d’auto-tune.

Tornar a Cap Roig és aquell copet a l’esquena que reconeix la feina ben feta. Però per la formació, embriagada per la bellesa de la superlluna, també va servir per a revisar amb els feligresos els pètals i les espines d’aquest salt a la fama, que ja fa tres anys que dura. «Ho tornaria a fer per molt que em faci mal, ho tornaria a fer exactament igual», van cantar. Però la propera vegada, rescatant de l’armari la samarreta del Girona.

Mika, una segona part tan bona com la primera

Subscriu-te per seguir llegint