Lluís Muntada torna als contes vint-i-un anys després de guanyar el Mercè Rodoreda

Vint-i-un anys després de guanyar el premi Mercè Rodoreda de conte per Canvi d'agulles, l'escriptor Lluís Muntada (Riudellots de la Selva, 1964) torna als relats amb Els dies previs. El recull, integrat per una vintena de narracions travessades pel pas del temps i la relectura que en fan els personatges, suposa el retorn a les llibreries de l'autor una dècada després de la novel·la L'elegància del número zero.

«En tots aquests anys no he parat de llegir i tampoc he deixat d'escriure, una altra cosa és publicar», remarca l'escriptor, articulista, professor i crític literari.

«He descartat molt, però he acabat fent el llibre que volia publicar, sense precipitació, molt depurat i treballat fins que he notat que realment estava conclòs», continua.

El volum editat pel segell empordanès Llibres del Segle inclou vint-i-dos relats escrits en els darrers cinc anys, una selecció de material que conforma «una unitat espiritual», bromeja el contista, o més aviat un conjunt molt coherent i ben travat, gràcies a «la uniformitat que dona compartir una línia vertebradora, amb una mateixa temperatura i atmosfera».

Aquest fil que encadena tots els relats és el temps, el fet de mirar enrere i mirar endavant, per intentar llegir les relacions humanes del present. La nostàlgia, voler reconstruir el passat per veure com hem arribat als esdeveniments de l'ara i la idea d'anticipació, per entendre que cada dia és el dia previ a alguna cosa, són alguns dels conceptes que tenyeixen les narracions d'Els dies previs.

«No som conscients de viure els dies previs al que marcarà un abans i un després, i fins i tot els grans esdeveniments són previs a altres grans esdeveniments. Sempre fem la història a partir del passat, la frontera que marca un canvi important no es pot establir fins que ja ha passat», afirma Muntada, que presenta el llibre aquest dilluns (19.00) a l'auditori Josep Irla de Girona, acompanyat per la periodista Eva Vàzquez, l'actriu Txell Faxedas i els editors Marta i Roger Costa-Pau.

«Els personatges miren cap enrere i cap endavant, però no amb l'esperança de trobar el desllorigador absolut de la realitat sinó en l'intent de refer com s'han produït els fets, però en realitat es troben perduts perquè si arriba un moment, és perquè abans hi ha hagut molts altres moments», assenyala l'escriptor, que ha optat per il·lustrar la coberta del llibre amb una fotografia de Fran Arnau que té penjada a l'estudi i davant la qual ha passat moltes hores d'escriptura.

La vista zenital d'un grup de barquetes arrenglerades és, per Muntada, un bon reflex dels contes: un grup de personatges surant en la immensitat del mar, alguns a la deriva i altres en un moment de bonança, qui sap si, sense saber-ho, a l'avantsala del naufragi.

Subscriu-te per seguir llegint