Una tríada guiada per l’esperit romàntic a la recerca d’un destí

Els camins d’una dona que, diagnosticada de càncer, emprèn un viatge a peu per les Alberes; el d’una trobairitz medieval i el d’un caminant solitari del Viatge d’hivern de Schubert es creuen a Una vegada va ser estiu la nit sencera, d’Elisabet Riera. L’escriptora i editora de Terrades aboca en la seva sisena novel·la «una mirada romàntica del món» a partir de tres línies argumentals que es trenen i que obren la porta a preguntes sobre l’amor, la mort i el sentit de la vida, en un títol que s’acaba de proclamar finalista del premi a la Millor Novel·la de l’Any d’Òmnium Cultural, al costat de A casa teníem un himne de Maria Climent i La mestra i la Bèstia d’Imma Monsó.

La novel·la, publicada amb Males Herbes, «no és la història de la superació d’un càncer, sinó del sotrac que et fa estimar la vida, i en això tothom s’hi pot sentir identificat», remarca Riera, periodista de formació i directora de revistes del Grup RBA fins que va fundar la seva editorial, Wunderkammer.

El diagnòstic és simplement l’empenta que necessita aquesta narradora sense nom per emprendre el camí i replantejar-se la vida, una excusa per connectar amb el món de les trobairitz, dones que anaven de poble en poble cantant els seus versos, tal com feien els seus homònims masculins, els trobadors, i la música de Schubert, el Winterraise o Viatge d’hivern, 24 composicions per a piano i veu que narren el passeig d’un caminant a través d’un paisatge hivernal després que l’estimada l’hagi rebutjat.

El més complicat, assegura l’autora, ha sigut teixir les tres històries en una trama «d’orfebreria literària, fent que marxessin al mateix ritme i portades per un mateix esperit, l’esperit romàntic».

«La trobairitz Alba de Peralada no va existir realment, però és una síntesi de totes les trobairitz de qui tenim constància, i parla d’aquest esperit romàntic des del seu antecedent, l’amor cortès. És la veu de l’amor pur, a Alba de Peralada la mou el cor», explica.

Per la seva banda, el caminant de Schubert fa el mateix viatge tant interior com exterior, però mogut des de les idees i del sentit de la creació artística i la narradora, la protagonista contemporània, «és també és una veu solitària i individual que busca, en el nostre context, una resposta que l’acosti al món de l’ànima que tenim tan perdut». 

«Cor, ideals i ànima fan el mateix camí, la recerca romàntica d’un mateix i de la profunditat a la vida», assevera Riera, que ha driblat el sentimentalisme que podria haver acusat la història. «El sentiment està bé, però el sentimentalisme no. Hi ha emocions i idees, però el que busco és el missatge d’aquesta necessitat urgent que tenim de reconnectar amb l’ànima del món, per això passa a la natura, perquè és quan hi estàs en contacte de veritat», afirma.

En l’encaix de les tres peces hi ha tingut un paper clau un esdeveniment que Riera té a tocar de casa, la Schubertíada de Vilabertran, que li va descobrir els lieder de Schubert en un entorn romànic, el de la canònica de Santa Maria, que connecta amb l’univers medieval de les trobairitz. «És allà on vaig descobrir el Winterreise i em va entusiasmar des del principi, hi he tornat cada any que la fan per escoltar-ne una versió diferent. M’agrada la música i la història que explica, la del caminant que deixa enrere el món civilitzat i se’n va a la intempèrie a buscar el seu destí, que és el que fan les tres veus de la novel·la», reconeix.

De fet, l’estructura del llibre també segueix la del Winterraise -dues parts de dotze composicions cadascuna- amb dues parts de dotze capítols entre les Alberes i les Salines.

La llengua i sobretot l’estil, amb unes descripcions excel·lents, són un dels puntals de la novel·la. «No soc ni una lectora ni una autora d’arguments, en tot el que escric i llegeixo, m’importa més l’estil i la forma. Però especialment en aquesta novel·la en què tenen tant pes les cançons medievals de les trobairitz, que són poemes, i la música de Schubert, que està basada en un poema, era molt important que la prosa tingués ritme i s’acostés a la lírica», indica.

Capes de lectura

Una vegada va ser estiu la nit sencera és un llibre molt bell, però amb una certa exigència per al lector. «Com a lectora, no soc una consumidora de literatura fàcil ni m’agrada, així que em sembla perfecte no haver fet una cosa fàcil», bromeja Riera quan se li comenta. Subratlla, això sí, que el llibre té diverses capes de lectura, tot un encert que ha connectat amb el públic, perquè ja té al forn la tercera edició, i amb la crítica. Situar-se en la tria final del premi a la Millor Novel·la de l’Any -«era desitjat, però gens esperat, perquè era difícil»- confia que l’acostarà a més lectors.

«Crec que té l’avantatge de les capes de lectura, perquè es pot llegir de diverses maneres. És fàcil començar per la lectura de la narradora del present i seguir-la en el seu viatge, amb les altres històries com a acompanyament, però potser hi veus un homenatge a les trobairitz o a la música de Schubert», apunta. 

«Però si ho he aconseguit fer bé, amb tota la humilitat, té una lectura que pot connectar amb un viatge místic, perquè el que al final el que busca la narradora és una resposta més transcendent. Si has recorregut bé les passes del viatge, la pregunta final et porta cap a un altre lloc menys terrenal i concret», conclou Riera, que actualment treballa en un assaig sobre els éssers alats amb què va guanyar la beca Finestres.  

Subscriu-te per seguir llegint