Ciutat, dos nois de poble units per la cultura de club i la passió pels ocells

«Després d’anys de fer txumba-txumba per a les discoteques, vam intentar engegar un projecte musical seriós, perquè les nostres famílies se’n sentissin orgulloses, però sembla que tampoc ha sigut així», bromeja Jordi Pareta. Juntament amb Guillem Berguedà, l’empordanès lidera Ciutat, un atípic projecte musical difícil de definir, perquè si alguna cosa destaca del seu primer treball, Brandon, és l’eclecticisme, però també el gust per la cultura de club, la passió pels ocells, l’admiració per Ona Laietana i els concerts en directe, que fan en moviment sobre una cinta de caminar. Aquests dos nois de poble -l’un, de Tor, al Baix Empordà, l’altre de Santa Coloma de Queralt- que es van conèixer a la capital actua aquest dissabte a La Mirona de Salt, dins la gran nit del Neu!, després de passar per festivals com el Primavera Sound.

Jordi Pareta, antic cantant i compositor del grup baix-empordanès Acció ara fa una dècada, i Berguedà, que venia de We Like Turtles, es dedicaven a la música electrònica de ball com a DJ JP Sunshine i Guim respectivament i havien sentit a parlar l’un de l’altre, fins que es van conèixer en un concert de Kamaal Williams a Barcelona. «Aquell mateix dia ja vam començar a fer música junts», explica Pareta, que també forma part del col·lectiu Mainline i la Mainline Magic Orchestra.

Amb l’arribada de la covid, van començar a deixar de banda la música de club per treballar en Ciutat, un projecte que beu d’influències jazzístiques, de l’eclecticisme de l’Ona Laietana dels setanta o el pop, una barrija-barreja que es pot veure en les nou cançons de Brandon.

Totes, però, tenen un punt en comú: cada tema del disc amaga un sample del cant d’un ocell, una de les aficions dels dos músics. «Vam fer un curs amb en Jaume Soler, de l’Institut Català d’Ornitologia, que ens va transmetre l’estima pel cant de les aus», explica Pareta, que és enginyer agrònom i està acabant un grau superior al Taller de Músics.

Mujeres i Núria Graham lideren el cartell de la nit del Neu! a La Mirona

La dèria pels ocells no acaba aquí: cada còpia en vinil del disc conté una ploma cedida pel Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa. N’hi ha una que n’amaga una d’àliga cuabarrada, una espècie en perill d’extinció a Catalunya. Com si fos el bitllet daurat de les xocolatines de Willy Wonka, té premi: qui la trobi, veurà com el seu nom es converteix en el títol del segon disc de Ciutat, que preveuen llançar al setembre.

Serà una manera de batejar l’àlbum tant o més bona com la del primer, que porta el nom de Brandon Ciutat, un desconegut probablement francès que se’ls va avançar a l’hora de triar el nom d’usuari «Ciutat» a Instagram -el grup s’ha hagut de conformar amb «_ciutat»- i amb qui no han tingut manera de contactar mai.

Una excursió ornitològica

Aquest disc de debut, que presenten per primera vegada a les comarques gironines aquest dissabte, està editat per Primavera Labels, el segell del Primavera Sound, festival en què van tocar l’any passat. A diferència d’aquella actuació, feta en format de quartet de jazz, piano de paret «i roba seriosa», el pinyol de Ciutat, juntament amb el teclista Aleix Cansell -que també ve d’Acció- i el baixista Xavi Veres actuaran a La Mirona en el seu format habitual de directe: vestits d’ornitòlegs i dalt d’una cinta de caminar, «com si el concert fos una excursió ornitològica».

Compartint cartell amb artistes com Mujeres, Núria Graham o els gironins Carmen 113, faran «una mica d’esport, que sempre va bé», fa broma Jordi Pareta.

«Diva», el disc que ha de consolidar el pas endavant de Carmen 113

Subscriu-te per seguir llegint