Relats que el vent ens dugué
El segon volum d’«Històries de tramuntana» reuneix una dotzena d’autors gironins com Mar Bosch, Cristina Garcia Molina o Damià Bardera
Dones que s’amputen cames per esdevenir sirenes; hereves de Lídia de Cadaqués que s’encalenteixen a cops de vent; alimentadors de gavians i, és clar, polítics capaços de vendre la seva mare i la terra a qualsevol preu poblen el segon volum d’Històries de tramuntana, una antologia de contes signats per una dotzena d’autors gironins com Damià Bardera, Mar Bosch, Cristina Garcia Molina o Anna Carreras.
L’empordanesa LlunyDelRamat Edicions continua el projecte impulsat l’any passat per recollir veus literàries del territori, combinant a la selecció escriptors consolidats amb d’altres que tot just comencen, a partir d’una única premissa: parlar del que coneixen, el lloc on viuen, però cadascú amb el seu estil.
«L’origen del llibre és el mateix que el que em va dur a crear l’editorial: al territori hi ha veus molt bones, algunes molt conegudes i altres no tant, però totes ho tenen difícil publicar», explicava ara fa un any l’escriptor i editor Rafel Casas, el responsable d’haver-los reunit a tots, que té clar que hi ha talent i noves veus perquè el projecte tingui continuïtat en el futur.
Algunes plomes repeteixen respecte al primer volum, com Bardera, Pastells, Miracle Sala o el mateix Casas, i d’altres s’hi estrenen enguany, com la darrera premi Llibreter, Cristina Garcia Molina; Albert Prat, Sònia Sureda, Cesc Cornet o Anna Codina.
Cap relat s’assembla als altres i hi ha tants estils com participants, del sarcasme absurd de Damià Bardera, que continua amb la dèria per les amputacions, al conte basat en fets reals de Damià Felip, que recull la història d’una illa guanyada en una partida de cartes. O el de Mar Bosch, una història d’amor i horror a la platja de Sant Antoni de Calonge, tant tendra com sòrdida.
En el que sí que han coincidit diversos autors és en parlar de la tramuntana del títol, alguns d’una manera més abstracta, com Garcia Molina; d’altres més poètica, com Casas, que connecta la febre pels parcs eòlics amb la veu dels avantpassats i d’altres d’una manera més prosaica, com el d’Anna Carreras, amb una dona que esvera el Cadaqués de postal amb unes calentors provocades per les ventades, o el de Josep Pastells, que després de dues novel·les reprèn el personatge d’Odell Krauss, ara el 2026, en una Girona que s’ha quedat sense turistes després que el vent escampés una nova pandèmia.
LlunyDelRamat ha aconseguit reunir aquest dijous la majoria dels autors en una presentació a Girona, i en els dies vinents en farà a la llibreria Cucut de Torroella de Montgrí, a la Rals de Calonge i a Barcelona.
Subscriu-te per seguir llegint
- Així és com has de caminar (segons els nutricionistes) per perdre pes sense esforç
- El truc de la fregona que fa embogir a tothom: les juntes queden impecables
- Pere Guardiola admet que la UEFA només permetrà 9.000 espectadors a Montilivi per la Champions
- El PP proposa una “autopista fiscal” perquè Catalunya sigui la comunitat que pagui els impostos més baixos
- Els metges demanen eliminar-lo dels sopars: té fama de saludable, però no ho és
- «Després d’un any amb fàrmacs antiobesitat es torna al mateix pes»
- Necrològiques , Noticies de Necrològiques - Diari de Girona
- Les pluges augmenten la capacitat dels embassaments per sobre del 18%