Literatura i història en una gran obra

Aquestes memòries, en dos volums, el primer centrat en la guerra i fonamental per conèixer el conflicte a l’Empordà, i el segon en l’exili (Montpeller, Burdeus...) fins la tornada el 1947, contenen el dia a dia dels anys trenta vistos per un escriptor molt suggestiu. A Memòries de la revolució, de la guerra i de l’exili hi apareixen les vivències del dia a dia, fotografies i també altres materials rellevants per a contemplar la vida quotidiana, com uns apèndixs amb poemes, uns sonets dedicats a la seva esposa i afegitons memorialístics. Són tanmateix una aportació de relleu per la categoria, intel·ligència i habilitat del narrador.

Ens trobem amb un escriptor actiu i compromès amb el seu temps. A la tornada de l’exili no podrà continuar l’activitat docent que mantenia a l’Institut figuerenc de secundària. Haurà de recloure’s, com tants i tants republicans cultes, i sobreviure gràcies a la farmàcia que conreava d’abans. A l’exili escriu força, és redactor de la revista El Poble Català, que dirigeix Jaume Miravitlles. Visita amics, especialment interessant és la visita a Prada a Pompeu Fabra i Pau Casals. Aquest li guardarà els seus papers en un acte de generositat.

La dura vida de l’exili es manté amb mil i un oficis, de la verema a l’hort, de ser un obrer a tocar el piano i el saxo amb una troupe itinerant. Es belluga per les grans ciutats de la diàspora catalana –Tolosa, Montpeller, Prada...- fins que gairebé deu anys després torna al seu Empordà.

La crònica de la revolució, on fou alcalde de Figueres i testimoni de primera línia, dels mesos complexos de guerra, amb els atemptats ferotges dels dits incontrolats fins el maig del 1937 i els bombardeigs a població civil i cases particulars, i carrers i places, sense objectius militars, dels dits cristians i civilitzats defensors de l’ordre (!). És així un testimoni de primer ordre, una prosa periodística de ritme, detallista, hi apareixen els seus amics, com Josep Puig i Pujades o Ramon Guardiola i també les activitats i centres que la fan ser també una història de la capital de l’Empordà de primer ordre. El gran mèrit, el volum d’informació, no es deu a una memòria privilegiada sinó a la seva capacitat d’escriptura, els dietaris, detallistes, aporten moltes dades però en aquest cas no són del món particular i íntim, que també hi apareix sense excessos, sinó de la seva responsabilitat com a observador privilegiat, per formació i cultura, per alt nivell formatiu i les capacitats expressives que la configuren com una obra de molt i molt interès més enllà dels especialistes locals o dels estudiosos del conflicte. De bon llegir i editada en una única edició el 1974 per l’Editorial Emporitana.

Subscriu-te per seguir llegint