La recepta de Siseta Camps, l'àvia de la ratafia

Als seus 85 anys, Siseta Camps segueix elaborant aquest licor amb la il·lusió del primer dia; després de més de 60 ratafies a l’esquena, cada estiu reuneix familiars, amics i veïns per fer-los una «masterclass»

La renovada tradició de fer la pròpia ratafia

Siseta Camps, amb les seves ampolles de ratafia.

Siseta Camps, amb les seves ampolles de ratafia. / DdG

Meritxell Comas

Meritxell Comas

Als seus 85 anys, la colomenca Siseta Camps segueix elaborant ratafia amb la il·lusió del primer dia. Coneguda com «l’àvia de la ratafia», la setmana després de Sant Joan havia arribat a reunir a casa seva una trentena de persones (entre familiars, amics i veïns) per a regalar-los una «masterclass» per a aprendre a elaborar aquest tradicional licor. Ara, ho segueix fent, però en petit comitè. «No m’ho vaig voler perdre ni l’any del confinament ni quan em van operar del genoll», assegura. Tots, amb la mateixa recepta, la seva. Una pauta que amb els anys ha hagut d’anar canviant, perquè «moltes de les herbes que hi posava han anat desapareixent a causa del canvi climàtic». Ara, però, ja no pot anar a buscar les herbes i un grup d’amics li porten a casa: «Ara faig ratafia, però ja no soc ratafiaire». 

En la seva ratafia hi posa un total de 68 herbes. «L’ideal és que cap sobresurti», assegura, tot i que admet que «d’un any a l’altre, no sempre surt igual»: «Fent-la igual sempre queda diferent, depèn del sol i del temps, sempre és un misteri», assegura. Després d’haver fet unes 60 ratafies (va començar a elaborar-ne als 25 anys, després de casar-se, perquè «la meva sogra sempre parlava d’herbes i jo m’ho anava apuntant tot per aprendre’n»), confessa que fuig de les quantitats exactes: «No compto si hi poso sis o set flors, ho faig a ull, com s’ha fet tota la vida». Aposta, però, per compartir la seva recepta. «Ningú vol donar la seva perquè sembla que hagi de ser un secret i això no m’agrada, no ho trobo bé, jo la meva recepta la dono a tothom perquè pot servir perquè la gent aprengui a fer ratafia, si arriba a les mans de vint persones i dues decideixen fer-ne, jo seré la persona més feliç», assegura.

La ratafia, celebra, té una salut de ferro: «Fa uns anys la tradició va estar a punt de perdre’s, ningú en parlava, es feia als masos quan la gent no tenia diners per comprar licor, i ara la ratafia viu un moment meravellós, és un tresor de la nostra terra, és una il·lusió, i estic contenta i tranquil·la perquè està en molt bones mans».

La recepta de la ratafia de la Siseta Camps

[object Object]

Aquests són els ingredients de la ratafia de Siseta Camps:

- Herbes, fulles, flors i fruits: Romaní (1 brot florit no massa gros); Farigola/timó (7 a 9 brots florits); Poliol/poniol (1 o 2 inflorescències); Alfàbrega (1 brot florit, petit); Espígol (1 inflorescència); Tomanyí/cap d’ase (3 inflorescències); Flor de cop (3 inflorescències); Sajolida (3 brots florits); Til·la (7 flors amb bràctees); Marduix (1 o 2 inflorescències); Marialluïsa (1 brot florit); Menta (1 brot florit); Serpoll (7 a 9 brots florits); Ginebró (4 boles); Camamilla (15 a 20 capítols florals); Sàlvia (1 inflorescència); Tarongina (3 brots florits); Orenga (3 inflorescències); Espernallac (2 o 3 capítols florals); Estragó (1 grapadet); Cua de cavall (1 tija); Te de roca (3 brots); Fonoll (1 brot de fulles); Plantatge ample (1 o 2 fulles); Plantatge estret (1 o 2 fulles); Blet de paret (1 brot); Escabiosa (5 capítols florals); Milfulles (1 inflorescència); Hisop (1 branqueta florida); Calamenta/remenderola (2 o 3 brots florits); 1 pela de llimona; 1 pela de poma; 1 pela de taronja; 20 grans de cafè; 1 fulla de llimoner; 1 fulla de taronger; 1 fulla d’eucaliptus (petita); 1 fulla de lledoner; 1 fulla de llorer; 3 fulles d’olivera; 1 fulla de roure; Flor de magnòlia (1 pètal); Malva (7 a 9 flors); Magraner (2 o 3 flor i 1 pela); Flor de saüc (1 inflorescència); Flor d’acàcia (1 grapadet); Flor d’esbarzer (1 grapadet); Flor d’ortiga blanca (3 brots florits); 1 lliri de Sant Josep (2 fulles); 3 a 5 fulles de rosa silvestre; Rosa de jardí (1 grapadet); Flor d’arç negre (1 grapadet); 1 flor de castanyer; Flor d’arç blanc (1 grapadet); Pinya verda (1 tall rodó); Herba de mató/quallallet (1 brot); 2 candeles de pi; 1 fulla de dent de lleó (pixallits); Lligabosc/xuclamel (7 pètals); 4 o 5 nous verdes per 6 o 7 litres d’anís.

- A l’herbolari: Comí (1 grapadet de fruits); Matafaluga en gra (1 grapadet); Estrelles d’anís (de 4 a 6); Claus d’espècia (4 o 5); 1 nou moscada; Gingebre (un tall, poc); Canyella en rama (1 tira); Arrel de malví (1 grapadet); Regalèssia de bastó (mitja); Cardamom (3 llavors); Coriandre/celiandre (1 grapadet). 

- Elaboració (pera 6/7 litres de ratafia): En una garrafa s’hi posen les plantes (talls de 10 a 12 cm. de cada herba), les flors, peles, arrels...; S’hi posen 4 o 5 nous verdes i s’hi aboquen de 6 a 7 litres d’anís dolç de 24º. Es tapa la garrafa amb un drap, que respiri, i s’hi posa un platet a sobre... i es deixa 40 dies a sol i serena. Cada 2 dies es remena el contingut i al vintè dia s’hi tira el sucre (90 grams per litre) i es segueix remenant. Al cap de 40 dies, i després d’una decantació, es filtra la ratafia que encara haurà de reposar un parell de mesos més. I abans de consumir-la, convé tornar-la a colar.

Subscriu-te per seguir llegint