Mar Suy: "No pensava mai arribar a un Mundial"

No tothom pot presumir de tenir un campionat del món o dos campionats d’Europa de patinatge artístic de grups de xou gran. Mar Suy (Girona, 24 de juny de 1999) s’ha penjat aquestes medalles d’or al llarg de la seva trajectòria com a patinadora. Aquestes, i moltes més d’ençà que va començar a competir amb el grup de xou gran del Club de Patinatge Artístic (CPA) Girona el 2015. Ara, ha decidit centrar-se en la seva carrera professional (treballa de periodista), perquè «és complicat viure d’aquest esport» i deixar enrere tota una vida dedicada al patinatge i al CPA Girona, club que seguirà de ben a prop tot i no patinar. Ho fa, a més, després de ser una de les millores esportistes dels Països Catalans de 2023, segons la revista Fosbury. Un èxit que ella té clar que és compartit amb tot el grup de xou gran del CPA Girona, amb el qual va completar un gran 2023 assolint la medalla de plata al Mundial (també al provincial) i la d’or als campionats d’Europa, Espanya i Catalunya. 

Tot va començar ben aviat, quan només tenia cinc anys. Mar Suy i la seva germana Emma, d’un any menys que ella, anaven a practicar natació dos o tres cops a la setmana a la piscina del pavelló de Palau. Entrant i sortint d’allà va quedar embadalida (i la seva germana també) de les piruetes i salts que feien les patinadores que entrenaven al pavelló del costat. Tanta era l’obsessió que van agafar les dues nenes amb mirar a les patinadores abans i després de les pràctiques de piscina que els seus pares no van tenir cap més remei que comprar-los uns patins. Suy recorda que els primers patins que va tenir, estaven fets de «rodes i cordons vermells» i que les primeres patinades (i més d’una caiguda) les va fer davant de l’escola Eiximenis, a l’actual plaça de l’1 d’octubre de Girona.

Tota aquesta passió del patinatge que va començar als cinc anys es va traslladar a la resta de germanes. Emma Suy va començar amb ella, i al darrere hi van anar l’Èlia i l’Ona. De fet, les quatre germanes tenen gustos força semblants, amb el «patinatge i la música». Tot i així, aquest 2024 només l’Ona, la més petita, continua fent patinatge amb el CPA Girona. Com a curiositat, aquesta passió no és heretada per part dels progenitors. El pare és inspector d’educació i la mare, Mercè Saurina, és escriptora i és l’última guanyadora del Premi Just Manuel Casero de novel·la curta amb l’obra titulada Fugint dels camps de blat (ja havia estat finalista l’any 2010 amb Com dues llunes de Saturn).

Tota una vida al CPA Girona

Des de ben petita, Mar Suy va començar a patinar i a viure aquest esport com «un estil de vida». Primer va començar a practicar de forma individual, i el 2013 va fer al salt al grup de xou júnior del CPA Girona. Dos anys més tard, el 2015, va començar al grup de xou gran. Casualitats de la vida (o no), aquell any va ser el primer que el grup de patinatge gironí va sortir internacionalment després de fer tercer en el campionat d’Espanya. A l’Europeu va acabar en quarta posició i al Mundial va sumar la medalla de bronze. «No hauria imaginat mai arribar a un Mundial, era impensable», afirma Suy, tot i que aquell any «van alinear-se els astres i el reconeixement a la feina feta», i els èxits han perdurat fins ara amb un munt de medalles més.

En els últims anys, ha estat la capitana de l’equip, la cara més visible, però ella atribueix els èxits a qui fins a l’any passat va ser la directora tècnica del club, Nuri Soler. «És un molt bona coreògrafa i sabia el que volia i el que no», explica Mar Suy, qui també explica que el CPA Girona ha arribat fins aquí perquè entrenadores com Júlia Vallverdú o Dèlia Valentí, la segona entrenadora fins ara i gran amiga seva, les va «matxucar molt bé». A part, també destaca «la feina de molts anys de gent treballant perquè tot surti bé».

Tot té un principi i un final. I Mar Suy va posar punt final a la seva trajectòria com a patinadora en acabar de la temporada passada. Va considerar que aquell era «el moment idoni». Van marxar moltes de les noies del grup de xou, també la segona entrenadora, Dèlia Valentí, i la directora tècnica, Nuri Soler. No és una coincidència i, de fet, recorda que hi va haver un moment que li va dir: «Nuri, jo no plegaré fins que tu no pleguis». Una promesa que es va fer realitat. A més, confessa que estava «cremada» i creu que una capitana no ho pot estar perquè «ha d’estirar del carro». En el moment que es va donar que ja no ho feia tant va decidir que fins aquí havia arribat.

Un palmarès impensable

«Quan era més petita mirava els balls del CPA Olot i semblava una cosa impossible d’arribar i de fer». I mira-la ara, té un palmarès envejable amb un Mundial assolit el 2019 enmig de la col·lecció de medalles com a èxit més gran. També s’ha penjat dos ors en el campionat d’Europa (2019 i 2023) i tres més en el d’Espanya (2018, 2019 i 2023). Tot això, a part d’altres ors en els campionats gironins i catalans i altres medalles de plata o bronze que ha anat guanyat des del 2015.

«Quan aconsegueixes bons resultats en vols encara més, són adrenalina», i això és el que va motivar Mar Suy i el CPA Girona a continuar exprimint-se de valent i entrenar encara més dur per assolir més títols. Durant tots aquests anys també destaca la «rivalitat» amb el CPA Olot, que ha fet que el «patinatge creixés i fos més gros».

«Difícil viure del patinatge»

Després de tots aquests èxits haurà de mirar els nous que aconsegueixi el club des de la graderia. No dubta que hi serà, però ara es vol dedicar a la seva activitat professional, al que ha estudiat, que és el periodisme. De fet, se la pot escoltar de tant en tant a RAC1, on fa alguna col·laboració puntual, i també se la pot veure en diferents programes de Televisió de Girona. Tot i així, confessa que li està «costant» adaptar-se a «aquesta nova circumstància de vida» perquè el patinatge «passi el que passi sempre formarà part de la meva vida». Ara bé, combinar-ho amb la feina era força complicat, ja que requeria «molts esforços».

I és que reconeix que «és difícil viure del patinatge». Tot i que el CPA Girona «ha crescut molt al llarg d’aquest temps, això no implica poder-s’hi dedicar de manera exclusiva». El patinatge ha evolucionat d’una forma «brutal» en els últims anys, però lamenta que «passi per sota d’altres esports» en l’àmbit de la ciutat de Girona i tot i que la ciutat els ajuda «en tot e que pot», van «a la cua», per darrere del futbol, el bàsquet i l’hoquei. Sap que és complicat, però tenint en compte els nivells que competeixen, demana més infraestructures per poder entrenar en condicions: «com que entrenem a Palau, hem de compartir la pista amb el Girona Club Hoquei i entrenar ala pista de l’escola Cassià Costal, que no té parets i el terra és irregular, a més del fred que sol fer durant l’hivern».

Un èxit de tot el grup

Com a colofó a la trajectòria, la Mar ha estat escollida una de les millors esportistes dels Països Catalans de 2023 per la revista Fosbury. Els lectors van participar en el procés selectiu en dues fases, un concurs que va tenir un total de 115.000 vots. Després d’una primera fase amb seixanta participants, la Mar va entrar a la fase final, on es podien votar deu esportistes. La Mar va acabar en cinquena posició. «És un premi pòstum», diu rient i afegeix que no l’esperava. 

En tot cas, té molt clar que és un èxit compartit amb tot el grup de xou gran del CPA Girona i sempre que parla ho fa en plural: «Vam quedar cinquenes de la votació», explica.

Consulta aquí totes les notícies de Diari de Girona

Subscriu-te per seguir llegint