Unicorns: el segell d’or dels emprenedors perd força

El directiu presideix la taula d’una sala de reunions encara poc vestida. No fa ni mig any que la start-up que gestiona ha canviat d’edifici, una decisió que reflecteix que l’empresa creix en activitat, en volum i en plantilla. I malgrat que aquesta companyia ha acudit més d’una vegada als diners del capital risc per poder-ho fer, no sembla importar-li gaire les derivades d’una decisió així. O això es dedueix pel fet que, en ser preguntat l’emprenedor per si l’última operació d’aquest estil l’acosta o no a convertir-se en un unicorn, ell respongui amb un esbufec ​​i un contundent «això quina importància té?”.

«No m’agrada la paraula ni el que va amb ella», confessa, en aquesta mateixa línia, un dels fundadors de Glovo, una empresa que ja és clarament un unicorn. Per a Sacha Michaud, el que és interessant, diu, «és crear negocis sostenibles». «Que s’hagin posat de moda i es parli molt de valoracions és negatiu, perquè amaga les històries de fons», coincideix un dels seus homòlegs al capdavant de Factorial, Jordi Romero, una tecnològica que és a les portes de convertir-se en un unicorn.

«Abans quan parlàvem d’unicorns ens referíem a una cosa única, empreses com Google o PayPal, que han arribat a una gran massa de mercat per alguna cosa, però ara n’hi ha pocs», explica el màxim responsable de Sequra, David Backstrom, una companyia que ha decidit créixer al marge dels fons de capital risc. «Estem tots tan obsessionats amb les inversions, les quantitats i les valoracions que és gairebé una malaltia, i els unicorns, la malaltia total », assegura el fundador de Learnlife, Christopher Pommerening, una start-up una mica més jove.

La inventora de l’etiqueta

Unicorn és una etiqueta que va encunyar per primera vegada la inversora nord-americana Aileen Lee per distingir les companyies de programari dels Estats Units que en deu anys havien aconseguit valoracions de mercat superiors als mil milions de dòlars. És a dir, que reben inversions de mínim 10 milions de dòlars a canvi d’un 1% de la companyia, per exemple.

La qüestió és que el concepte, que ja es fa servir per identificar qualsevol start-up que superi aquesta valoració, ha passat de ser una simple etiqueta a originar rànquings i a ser una font de reputació per a un territori. Sense anar més lluny, la Generalitat de Catalunya té clar que vol arribar a les 4.000 start-ups i als 15 unicorns de cara al 2030. De moment, segons els criteris de DealRoom, el portal en què es basa el Govern català per a les seves estadístiques, l’autonomia ja té 6 companyies així: eDreams, Adevinta, Letgo (fundada a Barcelona però amb seu als Estats Units), Glovo, Wallbox i, des d’aquest mateix any, TravelPerk.