David Almeida

«Hem d’aguantar al màxim sense repercutir l’augment de costos en el preu final»

David Almeida, a les instal·lacions de Conforama a Montigalà, Badalona.  | JORDI OTIX

David Almeida, a les instal·lacions de Conforama a Montigalà, Badalona. | JORDI OTIX / Natàlia Ríos. Madrid

Natàlia Ríos. Madrid

En quina situació es troba el sector després de tot el que s’ha viscut?.

La pandèmia ha sigut difícil per a tothom. La reobertura, globalment, va anar bé. Les empreses que s’ubiquen a prop del centre de la ciutat van tenir menys problemes que les que estem als afores. El segment del moble ha funcionat molt bé perquè el confinament ha servit per donar molt valor a la llar i a tots els elements de confort que no teníem, o a aquells als quals no paràvem tanta atenció. Abans vivíem més fora de casa que a dins. La covid ens ha ensenyat a viure a casa i la importància de sentir-s’hi còmode. Això va fer que a la segona meitat del 2020 i el 2021 el mercat creixés. Vam tenir una davallada molt gran a la primera meitat del 2020, amb tres mesos de tancament i amb una segona onada amb tancaments perimetrals. Per a nosaltres va ser molt complicat perquè, en estar fora del centre de la ciutat, teníem 14 normatives diferents, gairebé una per comunitat autònoma: tu, obre: tu, tanca; tu, obre fins a les sis de la tarda, aquí només 400 metres quadrats... Per a nosaltres ha sigut moltíssim més difícil el després que el confinament dur. Els tancaments perimetrals no ens deixaven viure de la comarca, això no passava a cap altre país d’Europa.

I ara la guerra i totes les seves derivades...

Sí, ho vam superar i avui impera de nou la incertesa. Pensàvem que el 2022 seria l’any de la nova normalitat, però va arribar la guerra i la inflació, la crisi energètica i la crisi de confiança del consumidor, amb impactes econòmics que anirem veient realment els propers trimestres. L’equipament i la decoració de la llar no són menjar. Si a un li arriba per menjar, pagar l’electricitat i la renda, i no li queda gaire més pressupost, ha de sacrificar alguna cosa, ja sigui oci, productes tipus automòbils o renovació de la casa. Tot el sector és conscient que hem viscut 18 mesos molt bons i ara tornem a estar davant un futur immediat complicat.

Quant han augmentat els costos en el seu cas?.

El cost de l’energia amb la derivada del cost del transport ha duplicat i triplicat els seus preus en els últims 12 mesos. El gasoil es paga entre el 60% i el 70% més, que es repercuteix en el preu del transport. A això s’hi suma l’increment de preus de les matèries primeres, des de la fusta fins a l’espuma, que han pujat de mitjana entre el 10% i el 15%. Per posar un exemple, el preu d’un contenidor de mercaderies que comprem a Àsia o el Brasil s’ha multiplicat per cinc. Enviar un contenidor a Canàries avui costa un 100% més que el 2019. Són pujades molt significatives.

Un increment important en els costos de producció quina solució té?.

L’important en aquesta cadena global és que cadascun de nosaltres intentem aguantar el màxim per no repercutir l’augment de costos en el preu final. Si ho repercutim tot en el consumidor, la inflació passarà de ser conjuntural a ser una inflació estructural. Al llarg de la cadena de producció, cada un ha d’aguantar una part de les pèrdues. Passa també amb les rendes dels locals. Lloguem els locals on estem. De 44 locals a Espanya, 40 són de lloguer, i et deixo imaginar l’impacte de l’IPC si tot puja entre el 8% i el 10%. No hi ha ningú que ho pugui aguantar. Treballo personalment perquè els propietaris dels locals on estem assumeixin una part de l’encariment. No es pot impactar tot com si no passés res, perquè passa.

Entenc, doncs, que els seus productes tampoc repercuteixen aquest encariment de fabricació...

Efectivament, nosaltres tampoc hem aplicat tot l’augment de costos en el preu final al consumidor. Hem reduït tots els nostres marges. No puc dir-te quant exactament, però tenim molt clar que els salaris no han pujat de la mateixa forma. Hem de ser molt cauts des de les companyies a l’hora d’augmentar els preus finals als clients.

En aquest context, com esperen créixer?

El creixement ha de venir de dues formes fonamentalment. En primer lloc, de la digitalització de la companyia, que ens permetrà ser multicanal i integrar el món de les botigues amb el món online. A l’octubre vam estrenar un marketplace que permet al consumidor tenir una amplitud de gamma molt més gran. Les últimes setmanes, hem entrat 9.500 productes perquè el consumidor pugui trobar qualsevol cosa que necessiti i que encaixi amb el seu gust. Amb aquesta nova plataforma anirem ampliant la categoria de productes com bany, nadó, esport domèstic i mascotes, que ara no tenim. Tot i que, en alguna botiga, com la de Vilanova i la Geltrú, ja estem provant tota la gamma de bany.

Quin volum de negoci ha de suposar aquest nou canal?.

El marketplace pot suposar el 40% de la facturació online de la companyia. La previsió és arribar a les 100.000 referències de més de 300 marques el primer any i arribar al milió de referències en cinc anys. En una botiga tradicional de Conforama es poden tenir unes 15.000 referències com a màxim. Del total del negoci, en aquests moments, la venda online suposa el 10% de la facturació. Un percentatge que ha de pujar fins al 20% en dos anys i, després, fins al 25% en cinc anys.

Amb quines xifres han acabat el 2022?.

El volum de negoci de Conforama a la Península Ibèrica va ser de 410 milions d’euros el 2021. El 2022 haurem crescut entre el 7% i el 8%. Els beneficis han disminuït a zero, després de reduir els marges, com deia. En un entorn estable, el creixement total de Conforama Península Ibèrica s’hauria de situar entre el 3% i el 7% anual. Amb la incertesa actual, no m’atreveixo a donar un percentatge del que podem fer. Sí que et puc assegurar que treballarem molt perquè la marca sigui la més present al mercat, volem ser una gran empresa multilocal.

Ha esmentat dues vies de creixement. Quina és la segona?

Un nou format de botiga més petita, més especialitzat en sofà, en matalàs i, per què no, en cuina. Ja tenim una botiga exclusiva de cuines a Portugal que funciona bé. D’aquesta manera, podem acostar-nos al centre de la ciutat, on el client no hagi d’agafar el cotxe i sortir de la seva població. Seran establiments d’uns 2.500 metres quadrats que ens permetrà treballar a ciutats més petites com Zamora i Valladolid. La idea és proposar un Conforama compacte a poblacions més petites però que continuen sent importants.

Què fa Conforama per ser una empresa sostenible?

La primera font de sostenibilitat per a nosaltres és que comprem la gran majoria dels nostres productes a fabricants locals. Entre el 60% i el 70% dels productes venen d’Espanya i Portugal, cosa que permet reduir la petjada de carboni al mínim possible. També treballem de forma dinàmica per entrar noves col·leccions de productes sostenibles o que venen de fonts de producció sostenibles. Treballem en un pla per al 2030 per veure en quina mesura podem reduir a zero la petjada de carboni, cosa que suposa que els nostres proveïdors han de canviar amb nosaltres i tots hem d’invertir. A totes les botigues que refem hi introduïm 100% il·luminació led i gestionem el millor que podem totes les zones de calor i de fred per no utilitzar més electricitat de la necessària, per exemple.

Subscriu-te per seguir llegint