«Alguns ens volen donar lliçons mentre ells van fer retallades»

L’han escollit candidata per visibilitzar l’obra de Govern? 

Sí, és una mica l’objectiu. Si em demanen que faci el pas endavant és perquè crec que hem estat fent bona feina des de la delegació. S’ha treballat moltíssim de manera transversal ja des de bon inici, quan vam anar fent trobades amb diferents sectors de les comarques gironines i vam poder definir els 20 objectius de la Generalitat a Girona. Hem fet un equip de treball boníssim amb tots els departaments, i hem sigut capaços de coordinar-nos amb els agents econòmics i socials, així com les institucions de la demarcació. Per exemple, amb el Trueta, que l’hem pogut desencallar i convertir-lo en una realitat de la qual ja és impossible tornar enrere, o amb la Taula de Formació Professional.  

Els han caigut fortes crítiques per la gestió de la sequera: la resta de partits els acusen d’haver anat a última hora. 

Sembla que determinats partits que han liderat el Govern al llarg de 40 anys demanen a ERC que faci amb tres anys el que ells no han fet abans. Quan nosaltres assumim les polítiques del país, ens trobem que totes les inversions que s’havien programat com a imprescindibles després de l’última sequera, la de 2008, estaven per fer. El 2008, la sequera va durar divuit mesos i van haver de venir vaixells, ara ha durat 42 mesos i encara no ha hagut de venir cap vaixell. Hem aconseguit endarrerir l’entrada en emergència durant un any, i això ha estat perquè s’ha gestionat bé la sequera. I el que tenim clar és que totes aquestes actuacions s’han d’anar fent no per solucionar una sequera puntual, sinó per fer front al canvi de climatologia del país. 

Quines actuacions són? 

És imprescindible que el país sigui capaç de generar l’aigua que consumeix. El que estem fent és que Barcelona i l’àrea metropolitana siguin autosuficients, per tal que no hi hagi d’anar ni una gota d’aigua del Ter. Com? Amb la nova dessalinitzadora de la Tordera, la dessalinitzadora del Foix i creant aigua regenerada. Hem augmentat la producció d’aigua regenerada un 70% l’any passat, suficient per omplir el pantà de Sau. Per això hem pogut endarrerir l’entrada en emergència. I l’any que menys aigua del Ter s’ha derivat a Barcelona ha estat el 2023, quan estàvem enmig d’una sequera. Ha sigut gairebé la meitat que l’any 2005. Per tant, hi ha molta gent que s’omple la boca de donar-nos lliçons però que, quan els tocava gestionar les polítiques d’aigua, van fer retallades, falta d’inversions, deixadesa i molt poca ambició per les infraestructures. 

En política hi ha massa personalismes, i el que necessitem són lideratges que treballin en equip»

Laia Cañigueral

— Cap de llista d'ERC per Girona

També se’ls acusa de no haver fet una bona planificació de les energies renovables.

Fa tres anys arribem i ho hem de desenvolupar tot. Aquí hi ha unes directives europees que ens marquen uns objectius, i per tant hem de potenciar la transició energètica. És molt important el com i l’on, i la planificació s’ha de fer conjuntament amb el territori. Ara, en l’àmbit energètic hi ha grans oligopolis. Nosltres, canviant el decret, hem fet que els projectes s’hagin de presentar primer a l’Ajuntament, que hi hagi una participació del 20% per part d’agents territorials, hem promogut comunitats energètiques... haurem de fer tots els deures, però ho hem de fer de la mà del territori. No pot venir imposat. 

Abans parlava del Trueta. Fa poc van anunciar 25 milions d’inversió, just abans d’eleccions.  

Aquests 25 milions serveixen perquè es pugui tirar endavant el projecte, que s’ha de licitar. Fins ara, amb el Trueta havíem vist només maquetes i dibuixos, però ningú havia fet la feina a fons. Què és el primer que s’havia de fer? Decidir una ubicació. I el segon? L’acompanyament als ajuntaments perquè fessin els canvis en el planejament urbanístic. Salt va fer l’aprovació inicial fa pocs dies, i Girona està a punt. Ara, calia assegurar aquesta partida per garantir que la licitació no quedés estroncada per unes eleccions que hem hagut de fer perquè alguns no van voler aprovar els pressupostos perquè van prioritzar el partit abans que el país. Crec que els professionals de la salut i la ciutadania agraeixen que haguem posat una partida que ens asseguri que el Trueta és una realitat imparable, perquè hem estat massa anys parlant-ne sense concretar res. Ara tenim una partida, un pla funcional assistencial, un pla funcional de la Universitat... hem fet els deures i després tindrem el dibuix. Fer un dibuix sense saber el número d’habitacions que necessitem, quina UCI hem de tenir, quants llits de semicrítics... és fer volar coloms.  

En l’acte central a Girona van criticar el «personalisme» de Carles Puigdemont. A comarques gironines, però, aquesta és una figura que pot estirar molts vots. 

Jo vaig parlar de personalismes en general, però diu molt que tothom entengués Puigdemont [riu]. Però ho deia també per Sánchez, perquè just aquell dia vam veure la part final de la seva obra de teatre. Sí, crec que avui en dia, a la política, hi ha massa personalismes i el que necessitem són maneres de liderar treballant en equip i arribant a consensos.   

El referèndum pactat és la fórmula que el 80% dels catalans reconeix com a via de solució»

Laia Cañigueral

— Cap de llista d'ERC per Girona

Tot i això, les enquestes donen per guanyador, un altre cop, Salvador Illa. Cal més autocrítica de l’independentisme?

No entraré a valorar les enquestes. Autocrítica m’hem de fer tots, sempre, i sobretot pensar com aproximar-nos més a la gent. Cal que la ciutadania sigui conscient que les eleccions del 12 de maig determinaran la seva qualitat de vida. En funció de qui guanyi, n’hi haurà alguns que prioritzaran les retallades i altres que faran una aposta pels serveis públics: més metges, mestres, mossos, polítiques que facin que cada cop hi hagi més gent treballant, que creixin les exportacions... 

Pot haver-hi un nou pacte amb Junts? 

Nosaltres, més que parlar del «qui», posarem quatre qüestions sobre la taula: bons serveis públics, el català com a eix fonamental i, sobretot, un nou finançançament singular. No pot ser que 22.000 milions d’euros se’n vagin a Espanya i no retornin. No aconseguirem fer millors escoles, millors hospitals, habitatge... si no podem gestionar els nostres impostos.

I la quarta? 

El referèndum pactat, perquè és la fórmula que el 80% dels catalans reconeix com a via per solucionar el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. És una proposta amb la qual hauria d’estar d’acord tothom que volgués liderar el país.  

Subscriu-te per seguir llegint