Pèsols i bitxos, fonts d’inspiració dels nous Nobel de Medicina

Entendre com s'inicien els impulsos nerviosos que permeten sentir dolor, un canvi de temperatura o fins i tot una carícia ha merescut, ni més ni menys, que el Premi Nobel de Medicina i Fisiologia de 2021. La Reial Acadèmia de les Ciències de Suècia va atorgar ahir el guardó científic més rellevant de l'any a l'investigador estatunidenc David Julius i al científic armeni Ardem Patapoutian per les dècades de recerca bàsica que han portat al descobriment dels receptors de temperatura i tacte i que, algun dia, podrien donar a llum una nova generació de tractaments contra el dolor.

El veredicte, anunciat ahir, va desmuntar la gran promesa d'un Nobel per a les vacunes d'ARNm contra la COVID-19. Mentre tots esperaven que enguany el Nobel fos per a un dels avanços científics que han permès al món fer front a la pandèmia de coronavirus, l'Acadèmia va decidir tirar cap a una altra banda.

El Nobel de Medicina d'enguany posa tots els focus en dos descobriments científics que van néixer de la recerca bàsica. Després de dècades de treball en els seus respectius laboratoris, David Julius i Ardem Patapoutian van aconseguir identificar dos receptors que permeten «activar» el nostre sentit nerviós perquè interpreti els estímuls tàctils i de temperatura. Entendre com funcionen aquests mecanismes, coneguts pel nom tècnic TRPV1 i PIEZ02, és clau per a, per exemple, comprendre com es regula la temperatura corporal i què hi ha darrere de dolors crònics. I això, és clar, suposa un pas endavant per a trobar nous medicaments i tractaments per a tota mena de patologies.

Com passa en els grans relats, el descobriment d’aquests receptors comporta una curiosa història. La troballa del receptor de la calor va ser possible perquè Julius, com a bon científic, estava profundament intrigat per l’existència del sabor picant. Va ser així com va començar a estudiar la sensació que desperta menjar un bitxo i va acabar trobant el mecanisme que regula la sensació de calor. En honor a aquest saborós fruit, i de la intensa sensació que suscita, el laboratori de Julius segueix utilitzant la imatge d’un bitxo vermell com a emblema de la seva recerca.

Científics disfressats

Patapoutian, per la seva banda, va descobrir les bases moleculars que modulen el sentit del tacte estudiant el mentol. Encara que la seva troballa no ve acompanyada de cap anècdota, les imatges del seu laboratori són peculiars. Els membres de l’equip de Patapoutian són grans científics que es van disfressar de Mendel i els seus pèsols per Halloween i van penjar, orgullosos, el vistós retrat a la pàgina web oficial de laboratori. Aquestes són les petites anècdotes que ajuden a desmitificar la serietat de la feina científica.