El Japó inicia avui el polèmic abocament al mar d'aigua radioactiva de la planta de Fukushima

Aquest dijous 24 d'agost, el Japó comença a abocar al Pacífic les aigües residuals procedents de la central nuclear de Fukushima, que han estat tractades per a reduir la seva radioactivitat. Encara que és una pràctica habitual en centrals nuclears, la mesura ha sembrat un temor injustificat que l'OIEA i els experts intenten minimitzar, encara que no tots estan d'acord.

El Japó comença a alliberar aigua radioactiva tractada de la planta nuclear de Fukushima a l'oceà a partir del dijous 24 d'agost. El primer ministre Fumio Kishida explica que aquesta mesura és necessària per a desmantellar la planta i revitalitzar la zona afectada pel desastre nuclear de 2011, segons fonts oficials.

El pla ha generat controvèrsia i oposició d'alguns països veïns, com la Xina i Corea del Sud, que temen per l'impacte ambiental i la seguretat alimentària. També ha causat preocupació entre les comunitats pesqueres locals, que creuen que l'abocament afectarà la seva indústria i a la reputació dels productes marins japonesos.

No obstant això, el govern japonès ha defensat que l'aigua tractada és segura i compleix amb els estàndards internacionals. L'aigua conté triti, un isòtop radioactiu de l'hidrogen que no es pot eliminar amb la tecnologia actual, però que es considera de baix risc per a la salut humana en petites quantitats. El govern també ha assegurat que l'aigua es diluirà abans de ser alliberada a la mar.

L'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA), l'organisme de l'ONU encarregat de supervisar l'ús pacífic de l'energia nuclear, ha recolzat el pla del Japó i ha afirmat que l'impacte radiològic sobre les persones i el medi ambient serà "insignificant".

Tranquil·litat, diuen els experts

Alguns experts també han assenyalat que altres plantes nuclears utilitzen un procés similar per a desfer-se de l'aigua que conté triti i altres radionúclids en baixes concentracions.

Entre aquests experts es troba Nigel Marks, catedràtic de Física i Astronomia en la Universitat de Curtin (Austràlia), qui explica a SMC que el principal problema de l'abocament és que sona malament, però que en realitat no ho és. Durant sis dècades s'han produït abocaments similars a tot el món i mai ha passat res dolent. 

I afegeix: “la radioactivitat de l'aigua de Fukushima és gairebé íntegrament triti, un tipus d'hidrogen. A escala, l'oceà Pacífic conté 8.400 grams de triti pur, mentre que el Japó alliberarà 0,06 grams de triti cada any. La minúscula quantitat de radiació extra no suposarà la més mínima diferència. El marisc capturat durant tota una vida a pocs quilòmetres de la desembocadura de l'oceà té l'equivalent a la radiació de triti d'un mos de plàtan”.

I prossegueix: “els qui s'oposen a l'alliberament han suggerit alternatives poc realistes i han esgrimit tota una sèrie de contraarguments, però cap d'ells resisteix l'escrutini científic. En realitat, gairebé tot és radioactiu, inclòs l'oceà Pacífic, on el triti representa un modest 0,04% de la radioactivitat total. Malgrat la controvèrsia, l'alliberament a l'oceà és l'única opció pràctica a Fukushima, i s'han pres totes les mesures imaginables per a triar la millor decisió que tingui en compte tots els factors”.

No tot és perillós

Tony Irwin, professor associat honorari de la Universitat Nacional d'Austràlia, director tècnic de SMR Nuclear Technology Pty Ltd i president del Panell d'Enginyeria Nuclear de la Divisió de Sydney de Engineers Austràlia, considera en SMC que “existeix una percepció comprensible que tots els materials radioactius són sempre i a tot arreu perillosos, especialment els residus líquids, però no tots els materials radioactius ho són. L'abocament d'aigua de Fukushima només contindrà triti innocu i no és un esdeveniment únic. Les centrals nuclears de tot el món han abocat habitualment aigua amb triti durant més de 60 anys sense causar danys a les persones ni al medi ambient, la majoria a nivells superiors als 22 TBq [terabecquerels] anuals prevists per a Fukushima”.

I afegeix: “a manera de comparació, la central nuclear de Kori, a Corea del Sud, va abocar 91 TBq el 2019, més de quatre vegades l'abocament previst per a Fukushima, i la planta de reprocessament francesa de La Hague va abocar 11.400 TBq el 2018 al Canal de la Mànega, més de dotze vegades el contingut total de tots els tancs de Fukushima, de nou sense mal per a les persones o el medi ambient. 

Irwin conclou: a l'atmosfera es crea més triti del que produeixen els reactors nuclears, que després cau en forma de pluja. Cada any cau al Japó una quantitat de triti en forma de pluja deu vegades superior a la que s'aboca. El límit d'abocament d'aigua radioactiva a Fukushima és 1/7 de la norma de l'Organització Mundial de la Salut per a l'aigua potable. L'abocament és ultraconservador".

És tot color de rosa?

No obstant això, Robert Richmond, director del Laboratori Marí Kewalo de la Universitat de Hawaii a Manoa i membre del Grup d'Experts Científics del Fòrum de les Illes del Pacífic, és molt més crític sobre els abocaments, segons recull també SMC.

"La decisió del Japó de continuar amb l'abocament de l'aigua tractada i contaminada radioactivament no és sorprenent, però sí decebedora. Tant el Japó com l'OIEA poden convertir una situació difícil en una oportunitat per a explorar i desenvolupar millors enfocaments per als desastres nuclears que l'abocament en l'oceà”.

Afegeix que “tenint en compte la deterioració documentada de la salut dels oceans i de les comunitats que depenen d'ells, hauríem d'esperar alguna cosa molt millor dels qui ocupen llocs d'autoritat i responsabilitat. Aquesta decisió viola l'esperit de la Dècada Oceànica de l'ONU i el recentment aprovat Tractat d'Alta mar de l'ONU, així com els drets de les comunitats indígenes del Pacífic”.

I conclou Richmond: “no és el primer desastre d'aquest tipus ni serà l'últim, i aquesta decisió soscava la premissa que la indústria de l'energia nuclear és viable i responsable en la seva capacitat per a fer front als seus propis errors i residus. Com diu el refrany, els que no aprenen de la història es veuen obligats a repetir-la, i aquesta acció anirà en detriment de les generacions futures, que probablement patiran les conseqüències de decisions que es prenen basant-se en la conveniència, la política i el benefici per sobre de les persones”.