El Costa Brava torna d’Algesires amb la situació més coll amunt

El camí fa pujada i molta. Al principi pot semblar mala sort, però probablement ja no ho és. Els problemes són d’altres: desencert ofensiu, fragilitat a l’eix de la defensa o una proposta diferent que els jugadors encara han de fer seva. Ahir, el Costa Brava va patir un sotrac, i dels grans. No passaria res si els precedents haguessin sigut positius, però no ho eren, tot el contrari. Dues desfetes seguides i l’eliminació a la Copa Federació eren motius suficients per aixecar-se i plantar-li cara a l’Algesires. De fet, va passar però només durant set minuts. El temps que van necessitar els gaditans per veure porta dues vegades i encarrilar el marcador. Amb això, els gironins ho van intentar, però el duel se’ls va fer llarg. La represa va començar amb un 4-0 que Galindo va maquillar amb una diana, però un quart d’hora després la diferència tornava a ser de quatre gols. Amb poc més de vint minuts al davant, poc es va poder fer per capgirar un electrònic que cou, ja que és la tercera derrota seguida que significa acabar la jornada en posicions de descens.

Se sap que la Primera RFEF és una divisió molt competitiva, dura i amb rivals de categoria superior al Costa Brava. Però l’any passat, si fa no fa, passava el mateix a Segona B i l’equip va saber sobreposar-se a les apostes d’inici del curs. Enguany, es va començant donant una imatge amb certes pinzellades que recordaven a l’antic Llagostera, però amb elements que transformaven el conjunt: la defensa tornava a ser el punt fort, mentre que la possessió de pilota agafava protagonisme a causa de l’adaptació al Nou Estadi de Palamós. Durant les primeres jornades els jugadors entrenats per Oriol Alsina semblava que havien après la lliçó, però des de fa unes setmanes sembla que l’oblit s’hagi apoderat d’ells. Ahir, sense anar més lluny, Alsina va tocar tecles i fer canvis a l’onze per trencar dues derrotes seguides a la Lliga i superar l’eliminació de la Copa Federació. La bateria de canvis va tenir efecte, però només sis minuts, el temps que va necessitar l’Algesires per fer l’1-0. Per si no n’hi havia prou amb això, els gironins van veure com un minut més tard Marcos Pérez tornava a ser superat. El mal coïa. No obstant això, restava molt partit: o capgirarien el marcador o se’ls faria molt llarg. Coses del futbol, va guanyar la segona opció.

Ho van intentar Perone i Guiu sense sort, en canvi, qui sí que va estar afortunat va ser Roni per fer el 3-0 al minut 26. Partit sentenciat i l’únic objectiu era llavors intentar acabar-lo amb la millor imatge possible. La primera meitat va acabar amb el 4-0, una diana que la va fer Almenara al 38. A la represa, i amb la bateria de canvis, Galindo va fer el 4-1 per maquillar i donar unes esperances que mai van arribar, ja que Romero va fer el 5-1 final per fer que el Costa Brava perdi el tercer partit a Lliga. I el que és més preocupant, sense mostrar arguments positius ni tampoc competir.