El Bàsquet Girona és dels que ensopega dues o, fins i tot, més vegades amb la mateixa pedra. L’equip d’Aíto García Reneses viu un autèntic malson del qual encara no s’ha recuperat des que va atropellar-lo el Baskonia (95-68) i ahir va tornar a mostrar una imatge molt llunyana del que vol ser a l’ACB. Com ja va passar contra Gran Canaria (69-78) i Barça (72-69), la fatalitat en els darrers minuts amb un triple de Scott Bamfroth per posar per davant el Breogán (66-68) quan només faltaven 40 segons per al final va sentenciar un cop més als gironins, que van mostrar-se espessos tant en atac com en defensa, desencertats en el tir (sobretot l’exterior amb un 4/22 de 3 punts i Marc Gasol, que és pivot, sent l’autor d’un parell) i tampoc van saber jugar les seves cartes per decantar al seu favor un marcador ajustat durant tot el partit. Una antiesportiva ja va ser el súmmum per acabar de perjudicar l’average amb els gallecs (66-73) i deixar clar que alguna cosa no rutlla.

L’inici seria un avançament del que es viuria al final. Empès per l’afició, el Girona va treure’s la son de les orelles per començar un teva-meva que acabaria a favor dels d’Aíto amb un parcial de 21-14 gràcies a les cistelles de Kameron Taylor i Roko Prkacin. L’aler pivot croat va brillar a Fontajau, anotant 16 punts i entenent la majoria de les fases del joc. No anava en sintonia, però, amb la resta de l’equip.

Tot el que s’havia vist en el primer quart va desaparèixer en el segon. El Breogán, un dels pitjors triplistes de la lliga, va fer un pas endavant des dels 6,75 i mitjançant la inspiració de Sergi García (el jugador més ben valorat) va posar-se per davant en el marcador (22-24). El Girona havia de reaccionar fos com fos, tot i que semblava no estar-ne gaire convençut. Funcionava a batzegades, refiant-se massa del talent de Marc Gasol. El millor dels gironins, com sempre. Va tenir un triple abans del descans per salvar els mobles (32-33) sense aconseguir retallar distàncies.

El 34-36 de la mitja part tenia solució. O això volien pensar els més de 4.000 espectadors que hi havia a la grada. De fet, dos punts de Prkacin i un altre triple de Gasol van avançar aquest cop sí als d’Aíto. Seria un miratge perquè el Breogán va anotar de seguida. Després Taylor va establir la igualtat i va ser Jaume Sorolla qui tornaria a posar el seu equip per davant. García va fer el mateix a favor dels gallecs i Pierre Oriola va aparèixer per adjudicar el tercer quart als locals (55-52).

El Girona va fer el més difícil en el tram final. I el més inexplicable i imperdonable, que va ser passar d’encarrilar un possible triomf amb el marcador 61-54 a fer un parcial de 0-11 per quedar-se 61-65. La veritat és que mai va semblar que els d’Aíto tinguessin el partit allà on realment volien, però també ho és que quan van poder tenir-lo tampoc ho van aprofitar.

De la màxima igualtat amb una cistella de Prkacin per posar per davant per últim cop als gironins amb el marcador 66-65 es va passar a un 66-68 per culpa d’un triple de Bamforth, mal defensat per part dels d’Aíto que van deixar l’aler pivot croat venut per intentar cobrir-lo, que va fer sortir tots els fantasmes dels darrers minuts. Llavors ja sí que no hi va haver res a fer. Superat anímicament, el Girona es va anar empetitint contra un Breogán al qual no li va tremolar el pols per guanyar el partit. Encara se n’ha d’aprendre molt.