Dovbyk serà l'estrella del Costa Brava

Artem Dovbyk. Aquest és el nom. La il·lusió de Montilivi passa els últims dies per l’arribada d’un davanter ucraïnès que, ara sí que sí, ja és a Catalunya i ahir va passar la revisió mèdica per a convertir-se en el nou killer del Girona. El seu anunci oficial és només qüestió de burocràcies, i seria el fixatge més car de la història del club.

L’operació, que ja duu un bon temps coent-se, s’acabaria segellant per uns set milions d’euros. Amb això, el 50% dels drets del jugador passarien a ser propietat del Girona. És la mateixa fórmula que es va aplicar amb Miguel o, aquí amb matisos, Tsygankov (la propietat és 100% gironina, però el Dynamo de Kyiv s’endú el 50% d’un futur traspàs). Això permet reduir l’impacte econòmic de l’arribada renunciant a part dels beneficis d’un futur traspàs. Les negociacions han sigut dures, perquè, a més d’amb els dos agents de Dovbyk, calia negociar tant amb el Dnipro-1, club d’on prové, com amb el Midtjylland, on estava abans. Els danesos també s’emporten benefici amb aquest moviment.

Dovbyk podria ser blanc-i-vermell abans que s’acabi aquesta setmana

L’eliminació del subcampió ucraïnès davant el Panathinaikos en la prèvia de Champions, però, hauria desencallat l’operació i permès l’arribada d’aquest búfal de l’àrea a Montilivi. Amb 26 anys complerts, el de Txerkassi arriba en el millor moment de la seva carrera. El curs passat va ser el màxim golejador de la lliga d’Ucraïna amb 24 gols (8 de penal) en 30 partits, superant amb escreix (11 dianes) el segon jugador a la llista.

La seva millor temporada

L’any més madur de Dovbyk també va ser-ho a Europa, a la Conference League d’on el Girona va quedar a les portes i on, amb l’ucraïnès, qui sap si podrà aspirar-hi. Allà va fer cinc gols en set partits, tots ells a fase de grups abans de caure amb el Larnaca de Pere Pons. Val a dir que, en la tercera competició europea, el nou davanter de Míchel té el segon millor còmput de gols per partit dins el top 10 de realitzadors. Només el supera Orban, del Gent (0’83), i empata amb Pavlidis, de l’AZ (0’71). Així doncs, aquesta última ha sigut la temporada més bona del darrer fitxatge de l’equip.

La seva explosió ha arribat després de dur un bon temps apuntant maneres, però sense assolir mai registres com els que ja aconsegueix signar. Si manté aquesta línia ascendent a Montilivi, podria elevar l’equip un esglaó més. Els 13 gols de Taty Castellanos -especialment el pòquer al Madrid que quedarà per sempre en la memòria dels gironins- no seran fàcils de substituir. L’argentí va guanyar-se una comunió amb l’afició a còpia de suar sobre la gespa, i Dovbyk haurà de fer el mateix. 

En un equip on la temporada passada els gols van repartir-se entre 18 jugadors, la seva és una figura letal dins l’àrea i que podria focalitzar centrades dels companys. No en necessita massa per a finalitzar, i si no, que ho preguntin a la selecció sueca que va disputar l’última Eurocopa. Llavors, l’ucraïnès va jugar els seus únics minuts a la competició entrant un quart d’hora en la pròrroga dels vuitens de final. Al minut 120, va sentenciar amb un remat potent i ben col·locat, convertint-se en l’heroi inesperat del seu país. 

Ben fort devia abraçar-lo Tsygankov, no només pel gol, sinó també per l’amistat que, des d’Ucraïna, diuen que els uneix. Tots dos junts formarien una dupla per intimidar la majoria dels defenses de la Lliga. L’extrem, hàbil i més escanyolit, es complementa a la perfecció amb el davanter, un colós que, tant pel físic com pel seu joc, a molts recorda Erling Haaland. Demanar-li els 36 gols en lliga del noruec seria passar-se, però, si la situació acompanya, la vintena de dianes que Stuani va rondar a Primera quan estava en plenitud no semblen un horitzó tan utòpic. 

Ara per ara, de fet, l’uruguaià és el davanter titular de l’equip. Dovbyk hauria de rellevar-lo, i ben segur que el capità serà un mestre en l’adaptació del nouvingut. Amb sort, aquest cap de setmana ja el podrem veure vestit de blanc-i-vermell, tot i que un debut avui contra l’Andorra o demà al Costa Brava potser seria un pèl precipitat. No pas pel rodatge, ja que l’ucraïnès ha jugat sencera l’eliminatòria europea, però sí pel fet de no haver-se entrenat amb el grup.

Sigui com sigui, Dovbyk apunta a ser la gran estrella del partit contra la Lazio, encara que sigui des de les grades o, potser, aprofitant el públic per a presentar-lo. Corpulent, ràpid i amb instint, hi ha raons de sobres perquè faci trempar al Girona.