Espanya, a semifinals del Mundial!

No toquis allò que funciona o això diuen. I Jorge Vilda va fer honor a la dita. Es va presentar a quarts definal amb deu de les onze futbolistes que van sortir d'inici davant Suïssa, a vuitens. Un sol canvi: Mariona entrava per Salma, per reforçar l'interior amb una migcampista més en cas de necessitat. 

Era el partit més important de la història de la selecció espanyola i l'ambient no va ser per menys, encara que amb moltes més samarretes i bufandes 'orange' que vermelles, ja que hi ha una gran comunitat neerlandesa a les Antípodes.

Domini total

Els primers minuts van ser per als Països Baixos. Pressió alta, Espanya jugava a camp propi i perdia en els duels individuals. Amb paciència, sense perdre el control i buscant jugar des de l'ordre i la calma creant i trobant espais, la Roja es va anar trobant a poc a poc i va passar a dominar el matx. 

Va tenir el primer a les seves botes Esther, que es va quedar sola davant Van Domselaar després d'una brillant jugada iniciada per Mariona i completada per Jenni Hermoso, de nou interior esquerra. Al xut li va faltar potència i punteria. La més clara va arribar abans del minut vint, per a Alba Redondo, però la mala fortuna va estavellar l'esfèrica dues vegades contra la fusta.

Onze ocasions i un gol anul·lat a Esther

Era qüestió de temps que entrés la pilota, les 'oranges' només havien fregat el gol en una ocasió després d'una centrada enverinada de Brugts que no va arribar a rematar Martens, i va acabar entrant. Centre de Mariona , passada elevada d'Alba i Esther la va empènyer endins. L'eufòria va durar poc. El va anul·lar Frappart, ajudada per la tecnologia, per fora de joc de la '9'.

Havia aconseguit el més difícil Espanya, que era sotmetre la vigent subcampiona del Món i tenir via lliure per jugar a la seva. Tota la línia defensiva i Cata Coll es mostraven molt segures i el partit se'n va anar al descans sense cap tret a porta de les neerlandeses i amb un xut llunyà d' Ona Batlle, que estava sent la millor, que va marxar fregant el travesser.

La justícia del VAR

Després de la represa no hi va haver canvis visibles al joc de cap dels dos equips. Països Baixos seguia amb les mateixes cartes i Jonker semblava satisfet amb el que veia al camp. Seguia dominant Espanya i Esther va tornar a tocar el gol, un altre cop sense sort. La connexió entre Ona i Mariona per l'esquerra, amb les intervencions de Jenni Hermoso, eren pura màgia.

En un segon ho va poder canviar tot. Va assenyalar penal Frappart per una càrrega (legal) de Paredes sobre Beerensteyn a l'àrea. Va corregir la col·legiada després de consultar el VAR i va recuperar l'alè Espanya. Va tornar a impartir justícia la tecnologia i va avisar Frappart d'unes mans a l'àrea de Van der Gragt . Penal per a la Roja. I Mariona , la que sempre hi és, la que sempre apareix i assumeix galons quan l'equip ho necessita, el va transformar per desfermar la bogeria a Wellington.

Aquesta vegada sí

La gironina Laia Codina, cap al Mundial amb Espanya

Va durar poc, novament, l'eufòria per a Espanya. Només començar l'afegit -dotze minuts- Van der Gragt va enganxar la defensa massa avançada i va superar Cata amb un xut creuat per fer l'empat, fent saltar al camp tota la banqueta neerlandesa. I el partit se'n va anar a la pròrroga.

Quan semblava que el duel se l'emportaria els Països Baixos, crescut i superior en el temps extra després del gol de l'empat 'in extremis', Salma es va quedar sola per la banda. I quan això passa no hi ha ningú que la pugui frenar. L'extrem del Barça s'ho va creure, va controlar, encarar i definir a la perfecció per anotar el segon. Un gol que val unes semifinals. Història viva.