Iroegbu i Pons engresquen en l'estrena del Bàsquet Girona (85-79)

N’hi havia ganes, i avui el Bàsquet Girona ha tornat, per fi, a Fontajau. Era l’estrena de tot un nou projecte, amb fins a vuit cares noves (només es queden quatre jugadors) i un nou entrenador, així que, al vestuari, devia haver-hi ganes d’agradar. I ho han fet: Tot i els alts i baixos, victòria i remuntada de les que agraden per guanyar 85-79 el Rasta Vechta de la primera divisió alemanya.

A la grada, una calor asfixiant no ha desanimat el públic. «Serà perquè t’estimo», com diu una de les moltes cançons que han fet que tothom deixés a un costat els vanos (avui més preuats que mai) per posar-se a aplaudir un nou grup d’animació d‘allò més entretingut. També ho han sigut la batucada i els castells, sempre fabulosos. Es trobava a faltar, Fontajau. I es trobarà a faltar, fins al 28 de setembre, quan vingui el Gran Canària ja en ACB i amb l’equip molt més rodat.

Tornant al dia, els primers indicis del divertimento ja els ha donat Yves Pons a la pista, esmaixant amb ràbia i encistellant un triple amb elegància francesa tot just començar el partit. El primer punt del curs a Fontajau havia sigut d’Ike Iroegbu, que ha brillat dirigint el joc de l’equip i exhibint anotació de prop i de lluny. 

El cert és que, en general, els nous fitxatges han resultat prometedors, però els veterans de l’equip han estat a l’altura. Colom s’ha divertit, amb passades màgiques d’aquelles que tant li agraden . La rauxa, però, també demana seny, i al descans l’avantatge del primer quart (24-15) s’ha diluït (36-41, parcial de 12-26). És el primer dia i si la temperatura ja aixafava els que sèiem, millor no imaginar els pobres jugadors, sí, però compte amb les desconnexions (el Rasta també hi ha tingut mèrit), que a la Lliga es paguen cares. Salva Camps semblava tenir-ho clar i ha demanat més temps morts i esperança a la grada per activar l’equip. 

De totes maneres, els somriures han caigut una miqueta quan, ben avançat el tercer quart, els de casa no reaccionaven. 48-61 per deixar el Girona lluny de la victòria abans dels últims deu minuts. Un malentès sota l’aro entre Susinkas i Quino que ha fet perdre dos punts, paradigma de com la ment afecta el jugador. El lituà no ho estava fent pas gens malament, però se li ha tornat a escapar la pilota al cap d’un minut i Salva Camps l’ha hagut d’animar. 

Actiu, a la banda, el tècnic, i més actius, a la pista, els jugadors, tancant el quart amb un parcial de 11-0 que els apropava al Rasta (59-61). Tot per decidir. Sent a casa, en l’estrena, no es podia fallar i amb caràcter i encert, tot ha acabat amb un feliç 85-79. Patint, per descomptat.

Gasol sempre hi és

El president no ha sigut a la pista, però tot i no sorprendre vestint-se de curt com l’any passat, sí que ha estat a la boca dels aficionats. Abans i tot que comencés el partit, just després que els jugadors i el cos tècnic del nou Bàsquet Girona fossin presentats a Fontajau entre flames, els Engaviats ja cantaven el nom de «Marc, Ga. Marc-Ga-Sol!». La decisió sobre si tornarà a tornar a l’ACB és, és clar, només seva, però, a Girona, el sentiment per l’home que ha permès que el bàsquet d’elit torni a la ciutat es va fer ben present.

Abans del segon curs a l’ACB, la següent prova, el 2 de setembre a Sant Julià de Vilatorta, serà contra un rival, aquest sí, de la lliga: El Joventut, que servirà de prèvia a la Lliga Catalana. Per tornar a gaudir de l’equip prop de casa, paciència fins al 18, quan es rebrà el Manresa a Salt. A veure si, llavors, no suem tant, perquè déu n’hi do, ahir. 

Això sí, ben segur que l’afició pot il·lusionar-se amb aquest Bàsquet Girona. Les noves cares, en especial Ike i Pons, en són un bon motiu. Llàstima, per Sergi Martínez, que ha mostrat espurnes d’aquella perla que és però ha deixat la pista lesionat quan quedaven set minuts (res més lluny de la realitat, se li havia pujat el bessó). Un bon recordatori que això tot just comença i de les llums i ombres que, a aquestes altures, han de ser-hi sempre. Falta rodatge (i regularitat, que com costa, en aquest esport!), però el nivell i la mentalitat, avui, han quedat ben demostrats.