Sánchez Vicario no entrarà a la presó: la fiscal rebaixa la pena a dos anys

La fiscalia ha rebaixat de quatre a dos anys de presó a l’extennista Arantxa Sánchez Vicario, que està sent jutjada a Barcelona per presumpte alçament de béns o insolvència punible per suposadament ordir un pla per descapitalitzar el seu patrimoni per tal d’evitar el pagament d’un deute al Banc de Luxemburg i amb «ànim d’enriquiment il·lícit». L’acusació pública ha aplicat aquesta disminució al tenir en compte els atenuants de confessió (va reconèixer que havia descapitalitzat el seu patrimoni, tot i que va culpar el seu exmarit Josep Santacana) i la reparació del mal, ja que ha tornat l’entitat bancària gairebé 1,9 milions d’un deute que encara arriba als 6,6 milions d’euros, alhora que s’ha compromès a desemborsar més diners i ha atorgat poders al banc perquè intenti esbrinar els béns que poguessin haver desaparegut. No obstant, la fiscal no s’ha mogut ni una mica de la seva acusació contra Santacana que s’enfronta a quatre anys de presó.

Davant aquesta disminució de la pena, que ha beneficiat altres acusats, Sánchez Vicario, a través del seu advocat, ha sol·licitat la suspensió de la mateixa i, per tant, no entrar a la presó. Tant la fiscal com el lletrat del Banc de Luxemburg no s’han oposat a aquesta mesura. Això sí, aquesta possibilitat estarà condicionada, almenys per l’entitat bancària, que l’exesportista continuï pagant el seu deute en els pròxims anys. Davant aquesta situació, l’exnúmero u del tennis mundial ha expressat que renuncia a l’última paraula i, per tant, no compareixerà en la pròxima sessió del judici, el 19 d’octubre, quan les acusacions i les defenses esgrimeixin les seves conclusions finals.

L’exmarit contraataca

El seu exmarit, Josep Santacana, continuarà seient al banc dels acusats, malgrat que ha intentat convèncer el tribunal que ell no havia participat en la descapitalització del patrimoni de Sánchez Vicario, que durant la seva carrera professional, segons va confessar la mateixa, hauria guanyat entre 20 i 30 milions de dòlars. El que va ser marit de la tennista va dir que ell només feia algunes gestions, però que les decisions les prenia des de finals del 2009, quan ja no ho feien els seus pares, la mateixa Arantxa Sánchez Vicario. Va explicar que ell no va ser el responsable de la descapitalització del patrimoni. «No vaig ser jo», va recalcar. I que l’estructura que va servir per a suposadament distreure els fons i no pagar al banc era la mateixa que hi havia abans, quan els pares gestionaven el patrimoni de l’exesportista.

L’acusació pública afirma que el 27 d’abril i l’1 d’octubre del 2010, el Banc de Luxemburg va abonar al Banc de Sabadell 5,2 milions d’euros com a garant de la quantitat que aquesta última entitat bancària va haver d’abonar com a aval, al seu torn, del deute que Sánchez Vicario tenia davant Hisenda. El banc luxemburguès va enviar a la tennista posteriorment un burofax reclamant aquesta quantitat i, al no procedir l’extennista al seu desemborsament, va interposar una demanda civil que, al final, va ser estimada i obligava l’esportista a pagar aquests 5,2 milions, tot i que amb els interessos la suma final ascendia a 7,5 milions.

No obstant, aquest deute no va ser saldat. El banc va mantenir diverses reunions amb el matrimoni per arreglar l’assumpte. Santacana ha explicat que se’ls va dir als representants de l’entitat que estaven buscant el patrimoni i l’assumpte estava en mans d’un advocat per veure que es podia fer. Ha reconegut que fins i tot es va estar preparant una demanda de Sánchez Vicario contra els seus pares. «No hi havia diners en els comptes i faltava liquiditat», ha recordat. Va ser llavors quan es van vendre les propietats. Però: ¿on estan els diners aconseguits d’aquestes operacions? La pregunta quedarà en suspens.