"A l'Uni hem de gaudir més i patir menys"

L'exbase i fins ara mà dreta d'Alfred Julbe i Bernat Canut fa el salt com a primera entrenadora de l'Spar Girona. El debut arriba dissabte a Saragossa (19.10h), tot i que l'equip està en fase de construcció. Laura Antoja demana "paciència" i promet lluitar tots els partits al 100%.

És diferent començar una temporada com a jugadora que fer-ho com a entrenadora? 

Com a jugadora he tingut molts anys per aprendre a dominar aquesta situació i, en canvi, com a entrenadora, és una novetat. Llavors l’emoció i el desig que arribi el debut s’assembla. Sempre deia quan jugava que plegaria quan comencés una temporada sense aquest desig. Amb els anys d’experiència tens més cartes a la mà per dominar-ho, tot i que ara em toca un primer any i potser tinc una mica més de neguit que quan era jugadora.

Al final aquella trucada de l’Uni, el 2020, perquè vingués a fer d’assistent d’Alfred Julbe, sí que li va canviar la vida.

Totalment. En aquell moment em diu que passarà això que estem vivint ara i n’hi m’ho plantejava. Vivia a Argentona, treballava a Mataró, havia desconnectat de bàsquet, tot i que sempre al final hi he acabat estant vinculada per la família o la feina. La professió del bàsquet l’havia deixat aparcada i el retorn a Girona va ser com reenganxar-me a una cosa que m’agrada molt. I fins que no m’hi vaig tornar a reenganxar no me’n vaig adonar. És una passió que portes dins.

Quan va tenir clar que es podia tornar a reenganxar al bàsquet professional?

El primer any vaig arribar per Nadal. Vaig tancar la meva consulta de fisioterapia per fer aquesta prova, en plena pandèmia. Em vaig donar uns mesos per treballar amb l’Alfred. En el moment de posar-me a la pista per fer els primers entrenaments ja vaig veure que les meves emocions havien canviat i que allò m’estava agradant. Allà vaig veure que potser si la continuïtat amb el club era possible i a ells els seguia agradant la meva manera de fer les coses, això tenia recorregut. Sense pressa, eh? I això ens ha dut fins aquí.

Va dir a l’inici de la pretemporada que s’havia de reconstruir l’autoestima de l’Uni. Aquest procés ja ha començat?

I tant. A mesura que van passant els dies i les setmanes passen coses, no només a nivell esportiu, sinó en l’organització interna. Venen records de temporades anteriors i aquestes coses s’han d’anar netejant i aclarint, han de deixar de ser dubte.

Ho diu per l’any passat?

Aquest estiu ha entrat aire fresc amb les noves jugadores, però el club és el mateix, hi ha gent que continua, i vull que es comenci a veure una nova manera de funcionar. Que es vegi que s’està construint una cosa diferent. I això vol dir estar molt alerta, tenir cura dels detalls, parlar molt, i que la gent s’adoni que hi ha algun canvi. No hi ha d’haver pressa, els canvis s’han d’anar fent a poc a poc.

Què li faltava a l’equip la temporada passada?

No li sabria dir, perquè l’equip a mi sempre em va agradar molt. És un tema de com a mi m’agrada treballar. No em vull comparar de com es treballava un, dos o tres anys enrere. Sóc molt escrupulosa en determinades coses i determinats detalls que han de fer que es noti que sóc jo qui porta aquest vaixell. La gent amb qui m’he envoltat anem a una i això també m’agrada. Jo no seria capaç de fer tot això sola.

No li deia tan pel seu paper, li deia més per què li faltava com a equip... potser més amenaça exterior?

Al final tot són dinàmiques. El que no vam tenir l’any passat va ser continuïtat, i estic intentant repetir que tots els grups humans i d’esportistes la necessiten per poder-se construir. Havíem d’estar més pendents de superar els entrebancs que anaven sortint, que d’anar construint. Això, dins del que es pugui, hauríem de tenir-ho més controlat.

L’equip està en deute amb l’afició?

Jo no em sento així. Sempre he notat l’afició donant suport a l’equip. No crec tampoc que l’equip no volgués donar el seu 100%, no va ser una cosa de falta d’ambició o de ganes, sinó que segurament es va desinflar per l’esforç continuat que va haver de fer tot l’any. El que sí que ens mereixem tots plegats és gaudir més i patir menys, i aquí és on tothom haurà de posar de la seva part. Haurem de tenir paciència. El que està clar és que donarem el 100% d’actitud sempre, amb això sí que no podem fallar mai a l’afició, passi el que passi.

Insisteixen molt en això de gaudir, potser fins i tot, li donen més valor que als resultats.

És la meva filosofia. Com a jugador has de gaudir del teu dia a dia perquè sinó es fa molt feixuc. A totes les feines passa igual. Has d’estar concentrat en cada entrenament i al final això que sembla esforç es tradueix en gaudi. Això és el que m’agrada que acabi sent la sensació de l’equip, que gaudeixi esforçant-se, no pas que pateixi.

S’acaba la pretemporada, accidentada, perquè encara li falten jugadores per arribar (Bertsh i Mitchell). Com es fa un equip en competició?

Estan mentalment molt preparades per serrar les dents i tot i no tenir bones sensacions de joc col·lectiu, seguir creient-hi. Aferrant-te molt en el dia a dia i en la construcció a partir de l’error. Tu treballes, comets errors, hi ha mals resultats o no, i a partir del que s’ha de millorar, allà ens enfoquem. No ens podem enfocar en els resultats perquè segurament hi ha equips que et porten tan d’avantatge que no hi pots competir en això, però sí en tenir-los a la corda fluixa, no sortir del partit, i seguir treballant per fer-se forts.

S’ha de tenir paciència, per tant, i més amb el calendari que tenen?

Jo ho tinc clar. S’ha de tenir paciència, i jo la primera. Voldria que les coses estiguessin d’una altra manera, voldríem tenir resultats i imatge el més aviat possible... però ens falten cinc jugadores de l’equip encara. Anem a competir contra els millors de la lliga i a camp contrari. Sense por, sense perdre el respecte, però amb solidesa, hem d’anar a lluitar-ho, i a seguir construint. Aquesta és la meva norma fins d’aquí a un mes o un mes i mig vista.

On som, a dia d’avui?

Estem en un inici de construcció del joc col·lectiu però sobretot de la defensa col·lectiva. Vull fer servir totes les peces de l’equip i que totes se sentin que tenen minuts per donar, després unes seran més transcendentals que les altres. M’agradaria que l’equip no depengui de ningú. Quantes més peces entrin en aquest ritme, més podré oferir jo a l’equip el joc que vull mostrar. Físicament l’equip encara no està en el punt d’oferir aquest tipus de joc, però treballem per crear els automatismes que, a partir de que tinguem més peces, ens acceleri el creixement.

Quin és l’objectiu de mínims?

Sempre hi ha d’haver aquell punt pel qual quan perds, pensis que els altres et guanyen perquè ho han fet millor. Per a mi aquest sempre serà el meu objectiu. No guanyes perquè l’altre ha sigut millor. L’Uni o guanya o no ho fa perquè el rival ha sigut millor.

Quan arribaran Bertsch i Mitchell?

Bertsch la idea és tenir-la per la Lliga Catalana la setmana que ve. I Mitchell pel partit del Barça a casa el 7 d’octubre.

En quin punt estan Mendy i Etxarri?

Mendy està en la progressió de poder-se introduir dins l’equip. Encara fa treball en solitari, però ja trepitja pista. Degut a l’embaràs s’ha de posar més en forma perquè no pateixi lesions. En breu posarem dates, nosaltres ho necessitem, i ella també. Hem d’enfocar l’objectiu de tenir-la dins l’equip. Etxarri va molt avançada en la recuperació però en aquest tipus de lesions els terminis són molt acurats. Al final ella va avançada però allò ha de ser més ferm. Per Nadal sabrem més.

L’esport femení existeix de fa molts anys, però els èxits (i els embolics) de la selecció de futbol l’han convertit en mediàtic. Sembla que ara s’hagi descobert l’esport femení.

Sí, ho visc així però sense enveja, sense rancúnia. Crec que és una oportunitat. Per molt bé que haguem jugat, per molts títols que haguem guanyat en bàsquet, si el futbol és l’esport principal d’aquest país ens n’hem d’aprofitar. No podem controlar què mira la gent. Si la gent s’ha enganxat i s’ha sorprès que les noies juguin tan bé a futbol, també poden descobrir que en bàsquet, en tennis, en waterpolo... passa igual.

Subscriu-te per seguir llegint