Yves Pons, passió pel bàsquet, però també per la fotografia i la cuina

Vuit fitxatges han arribat aquest estiu al Bàsquet Girona, tots amb les seves virtuts i especificitats, però segur que cap amb una vida tan plena i carregada d'emocions com la d'Yves Pons. El nou aler pivot de l'equip de Salva Camps va néixer a Haití fa 24 anys, amb quatre va anar a viure a França en una família adoptiva que el va introduir en mil activitats esportives i culturals, i encara va tenir temps de fer el salt als EUA per estudiar i jugar a Tennessee , i arribar a debutar ni que fos de manera testimonial a l'NBA amb els Memphis Grizzlies quan jugava amb els Memphis Hustle de la G-League. Pons, que ja ha començat a mostrar un físic portentós i una facilitat insultant per saltar, rebotejar, esmaixar i taponejar, arriba a Girona procedent de l'ASVEL disposat a créixer a l'ACB i ajudar l'equip «a acabar entre els vuit primers».

D'Yves Pons en crida l'atenció el seu físic i el seu joc, però també aquesta vida que l'ha convertit en un cul inquiet. «Mai em quedo a casa mirant la tele», confessava en una entrevista prèvia a la seva arribada a Girona. I és que l'aler pivot té aficions per donar i per vendre. La major, la fotografia, que va descobrir quan només tenia deu anys al costat d'uns amics i que avui l'han convertit en un especialista de retrats que, fins i tot, en fa negoci venent-los. Una mirada al seu instagram Yves Pons Photographer permet fer-se una idea de la qualitat dels seus treballs. «Ahir vaig estar fent fotos per Girona», confessava des del pavelló de Palau, al final de l'entrenament.

«Vaig créixer fent moltes activitats, com bé diu. Vaig fer judo, he tocat el saxo, he fet diferents tipus de balls (la seva mare era ballarina de jazz) i m'encanta cuinar! Però la meva passió indubtablement és la fotografia. M'encanta sobretot fotografiar retrats. De fet, s'ha tornat un negoci per a mi: tinc clients i venc les meves fotografies. És una gran passió», diu el nou jugador del Bàsquet Girona. El fet d'haver nascut a Haití i, de molt petit, haver marxat adoptat a França, també el va marcar: «Em marca molt, sí. Considero que tinc una personalitat resistent. Tot el que m'ha envoltat i el que m'ha passat en els anys, m'ha ajudat a formar tant la persona com el jugador que sóc avui». I en aquest present el que més desitja és aprofitar l'oportunitat que li han brindat des de Fontajau. «He vingut aquí per guanyar experiència i ser un jugador millor, per gaudir de més minuts i de més responsabilitat. Tant de bo que el Girona guanyi molts partits i que augumenti la seva presència a la lliga ACB», detalla.

El Bàsquet Girona arriba a l’inici de lliga molt verd

Pons va créixer a Fuveau, a la regió de Provença-Alps-Costa Blava. Amb 13 anys, després de mostrar un potencial important com a jugador de bàsquet, se'n va anar a París, per ingressar a l'Acadèmia INSEP, la mateixa on s'havia format, per exemple, Tony Parker. Allà definitivament va tenir clar que disposava de prou potencial per poder ser professional d'aquest esport. Assegura que més enllà de taps i esmaixades pot aportar moltes altres coses a l'equip: "la defensa és un dels meus punts forts, tant a dins com a fora del perímetre, i a més tinc bon tir, l'he anat millorant amb els anys». Millorava el tir i milloraven les seves prestacions en el bàsquet, a la vegada que també era cada cop més precís amb el disparador de la seva càmera. De les fotos que més orgullós està són algunes de la seva etapa a Tennessee. «Des que era petit tenia una bona càmera i feia fotos increïbles», subratlla.

Va fer de mitjana la temporada passada 3.7 punts, 1.8 rebots i 0.3 assistències amb l'ASVEL en els més de 14 minuts que va jugar per partit. Ara té l'oportunitat de continuar creixent a Girona. Coneixia el club i l'ACB: «sé que van pujar fa dues temporades i que el curs passat va ser el del seu debut a la lliga, i que volen continuar mirant enlaire». No en conforma amb poc: «podem acabar entre els vuit primers». Seria una foto ideal.

Els abonats del Bàsquet Girona reciclen cinquanta quilograms de taps de plàstic

Els abonats i abonades del Bàsquet Girona reciclen cinquanta quilograms de taps de plàstic en els partits jugats a Fontajau. Des del mes de desembre, el club va habilitar uns recipients on dipositar els taps de plàstic que no es poden entrar al pavelló per reglament. Per cada quilogram de plàstic que es recicla, es deixen d'emetre 3,5 quilograms de C02. El projecte s'emmarca en els ODS número 13 'Acció pel Clima'. El Bàsquet Girona és pioner en aquesta mena d'accions i està compromès en prendre totes les millores possibles per afavorir el medi ambient. El club ha presentat un projecte per renovar l'enllumenat del pavelló de Fontajau amb la instal·lació de leds que també faria més sostenible la instal·lació.

Subscriu-te per seguir llegint