«M’identifico amb Iñaki Peña»

Arnau Fàbrega farà realitat aquest diumenge el somni d’enfrontar-se al Barça en els setzens de final de Copa del Rei, després d’eliminar l’Almeria amb el Barbastro

El porter de Llançà comptarà amb el suport de la seva família a la grada

Arnau Fàbrega, amb la bufanda del partit Barbastro-Barça de Copa, al camp del Llançà.

Arnau Fàbrega, amb la bufanda del partit Barbastro-Barça de Copa, al camp del Llançà. / Tatiana Pérez

Tatiana Pérez

Tatiana Pérez

L’important en allò senzill. Diumenge afrontarà el partit més important de la seva carrera, però allà es troba, tranquil i gaudint del camí mentre passeja amb els gossos. Arnau Fàbrega Mañas (Llançà, 2000) va haver de fer les maletes de petit per perseguir el somni de ser futbolista -entre els equips figuren el Girona, Espanyol, Granada o Las Palmas-, encara que sempre que pot torna a casa. Per sentir de prop als seus. Té el suport incondicional de la família, que aquest cap de setmana no es perdrà la cita a Barbastre. Serà històric. El porter gironí, que ja sap què és eliminar un Primera després de mantenir el zero contra l’Almeria (1-0), està engrescat en fer-la grossa contra el Barça als setzens de final de la Copa del Rei.

Abans de la tempesta, respira calma al camp del Llançà, desgastat pel pas del temps. Allà van ser els seus orígens. On va començar a somiar en lluitar «contra els grans». «Sempre he desitjat jugar un partit amb un dels noms propis del futbol mundial. Ha estat un dels meus grans objectius. Estem molt contents que ens hagi tocat el Barça», explica l’Arnau. Sobretot, un club tan admirat a casa seva. «D’una forma o altra, la meva família sempre hi ha estat vinculada. Però, això sí, diumenge faran una excepció i aniran amb mi», exclama. No s’ho perdrà ningú. Els pares, la germana, oncles, amics... El porter tindrà el seu propi club de fans entre les 6.000 persones que ompliran el Municipal de Barbastre. Hi ha tants nervis i emoció, que la mare reconeix que ja té preparat el diazepam al bolso per si de cas.

«Traient el sentiment, que és evident que hi és, m’ho prenc com qualsevol partit més. Sona a acudit, però estem tenint més facilitats per preparar el partit contra el Barça que davant de cap altre rival. Hi ha mil vídeos, el coneixem, sabem què fan els jugadors... Cancelo centra amb l’exterior, Lewandowski intenta picar l’esquena dels centrals, Balde tira cap a dins... Ho sabem tot de tots. Intento estar el màxim relaxat possible. Si fem la nostra feina, no hi haurà res a recriminar», comenta. En aquest sentit, l’Arnau insisteix que «no puc destacar cap jugador per sobre de l’altre»: «És tota la plantilla. Són els millors del món en les seves posicions. Seran un dur rival a batre i un problema en tots els sentits».

Ara bé, si s’ha de fixar en algú aquest és Iñaki Peña: «M’han demanat diverses samarretes. A mi em fa especial il·lusió la seva. Crec que està fent un treball espectacular des d’una posició molt complicada perquè té un gran porter per davant com és Ter Stegen. Tot i així, quan surt compleix. M’hi sento identificat».

A l’hora de la veritat, serà inevitable que li vinguin centenars de moments al cap. «És un partit molt important. He dedicat tota la vida a encontres com aquest, on es resumirà tot. Al darrere hi ha el treball, l’esforç, el sacrifici, el patiment..., i, sobretot, creure-hi. És un regal per mi i per la gent que també s’ha sacrificat amb mi. Espero que el gaudim al màxim», diu.

El porter de Llançà s’ha incorporat aquesta temporada al Barbastro de Segona Federació, després de finalitzar l’etapa a l’Olot. «És un club molt proper. A la gent li agrada el futbol i es preocupen per tu. Els veïns s’apropen a casa nostra per assegurar-se que no ens falti res. Notem el seu suport i afecte. Hi ha molta il·lusió. Eufòria. És bonic», manifesta.

El debut frustrat a Primera

Al Granada, l’Arnau es va quedar amb la mel als llavis de debutar a la Lliga davant la Reial Societat pels positius en Covid a la plantilla que dirigia Diego Martínez el curs 2020/21. Com que formava part de les convocatòries de l’Europa League, va haver-se de quedar confinat amb la resta de jugadors del primer equip. «Tinc l’espineta clavada perquè realment veia a prop el somni, però per circumstàncies externes no es va donar», argumenta. Diumenge el farà realitat estrenant-se contra un Primera. I el rival serà el Barça, ni més ni menys. «La possibilitat de guanyar-lo sempre hi és. Ens aferrarem a ella», afirma.

Subscriu-te per seguir llegint