Tres gironins a un pam de la Copa polonesa

L’agost de 2008 el Barça de Guardiola va haver de superar una ronda de classificació per accedir a la fase de grups de la Champions League. El rival va ser un Wisla de Cracòvia que al partit d’anada va caure golejat al Camp Nou per 4 a 0, però que a la tornada va aconseguir derrotar a l’equip que acabaria guanyant la competició contra aquell Manchester United on encara jugava Cristiano Ronaldo abans d’anar al Madrid. En aquella època Albert Rudé tot just tenia divuit anys, i estava preparant la pretemporada amb la Unió Esportiva Campdevànol. Un any i vint-i-nou gols més tard, va tenir l’opció de fitxar pel Banyoles, pujant tres categories de cop. I de retruc seguir escrivint una història futbolística que després del munt de voltes que ha donat la vida i la pilota, l’han portat no només a dirigir al Wisla, sinó també a classificar-lo per la final de la Copa polonesa que es disputarà aquest dijous a Varsòvia.

Malgrat ser un equip històric del futbol polonès, amb tretze lligues i quatre copes a les seves vitrines, actualment el Wisla milita a la Segona divisió, després que la temporada 2021-22 baixés de l’Ekstraklasa. Tot i l’oportunitat històrica de sumar una cinquena Copa, Albert Rudé subratlla que l’objectiu principal és tornar a la Primera divisió «perquè el club està patint molt en l’àmbit econòmic i cada temporada sense ser-hi ho complica més». Això converteix en clau el moment d’un Wisla que entrena des de principis de campanya el ripollès i en el qual també hi ha els gironins David Juncà i Marc Carbó.

El premi de ser a la final va aconseguir-lo precisament contra un Primera com el Piast Gliwice, derrotant-lo a semifinals. El quart classificat de l’Ekstraklasa, el Pogon Szczecin serà el rival d’una competició de Copa que valora com a «molt complicada, tot i que confio en el meu equip». La situació actual de tots dos clubs li fa pensar que el Pogon té un 60% d’opcions de sortir-ne guanyador, per un 40% del Wisla. En cas de donar la sorpresa, el club no només rebria una gran injecció econòmica, sinó que també es garantiria la participació a l’Europa League de la temporada vinent.

La il·lusió de la Copa no és nova per Albert Rudé com a primer entrenador. Els seus dos equips anteriors, també van jugar finals. A Costa Rica va fer-ho al capdavant de l’Alajuelense, on va perdre el campionat de clausura 2021-22 en el temps extra contra el Cartaginés. La temporada passada el seu CD Castelló no va poder superar la final de la promoció d’ascens a Segona divisió contra l’Alcorcón, tot i haver batut en semifinals al Deportivo de la Corunya. Aquestes dues pedres a la sabata li fan desitjar amb més ganes que mai «viure una final, guanyar-la i fer realitat el refrany». Es refereix, clar, al que diu que «la tercera és la bona».

«El rècord mundial» d'Èric Callís

I mentre espera la final, intenta concentrar-se en el seu equip, en l’estat de forma dels jugadors -és doctorat per la Universitat de Vic en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport- i en no desviar-se ni un mil·límetre d’un camí dirigit cap a les banquetes després que una lesió el va apartar prematurament de la pràctica activa del futbol. Tirant la vista enrere, hi té l’aprenentatge com a segon de Diego Alonso al Pachuca mexicà on van guanyar el títol de lliga de 2016 i la Lliga de Campions de la Concacaf de 2017. Altre cop formant tàndem amb Alonso va aixecar el títol de la Concacaf amb el Monterrey, el 2019. O el seu pas per l’Inter Miami també com a segon, abans que hi aterrés Leo Messi. I encara molt abans de tot això una infància a Ripoll, on també havia practicat l’hoquei patins, l’atletisme, la natació o l’excursionisme, i on hi conserva a família i amics.