Franc Dorca: El flequer del Bosc de Tosca penja les botes

«He après a estimar cada racó d’aquestes instal·lacions, cada petit detall, cada company i cada membre del cos tècnic. M’ha costat prendre la decisió, però volia deixar el club a Primera Catalana». Amb 36 anys i un piló de vivències futbolístiques per totes les categories territorials amb el Bosc de Tosca i un parell d’aventures amb el Peralada, a Tercera, i a l’Olot, Franc Dorca, ha decidit penjar les botes. Enrere queda una col·lecció llarguíssima de partits, gols, tackles, llàgrimes i, sobretot, moltes alegries. És el que li ha deixat el futbol al defensa garrotxí que, ha compaginat sempre la seva passió, primer amb els estudis i després amb la feina de flequer. De més jove va tenir ofertes per continuar a Tercera, però va prioritzar sempre la proximitat, la feina i el club per dedicar tot el seu futbol al Bosc de Tosca. Ara, el deixa a Primera Catalana després d’un ascens històric i d’una salvació igual de meritòria. «No m’he agafat mai l’esport per guanyar-hi diners, sinó per passar-m’ho bé i gaudir de l’ambient de l’equip», revela. 

Parlar de Fran Dorca és fer-ho del Bosc de Tosca. A les Preses, el garrotxí s’ha convertit en una insígnia i un dels pilars d’un club atípic que s’ha colat entre grans gegants a Primera Catalana. «Fa temps que s’està fent una gran feina al club a tots els àmbits», destaca Dorca que se’n va però no se’n va, perquè continuarà «lligat» a l’entitat fent de segon entrenador del nou tècnic, l’Àlex Farrés. «Sentia que era el moment de deixar-ho. La feina treu temps, sí, però no era cap impediment per continuar», explica. 

El Franc Dorca jugador serà recordat per la seva gran trajectòria al Bosc de Tosca, on es va formar i va tornar després d’un doble pas per l’Olot i d’una experiència gratificant al Peralada (2005-06) que entrenaven Raül Agné i Rodri. «Hi vaig aprendre moltíssim, sobretot al costat de centrals com Xavi Berga o José Antonio Oronoz». Després de tancar l’etapa a Peralada, Dorca revela que va rebre ofertes per continuar a Tercera. «Durant tres o quatre anys em trucaven cada estiu una bona colla de clubs, però sempre els deia que no, que estava bé aquí». I fins ara. Per a Dorca, l’arribada de l’exjugador, Uri Santos, cap de metodologia del club i Albert Danés, quan l’equip va pujar a Segona Catalana, va ser clau i amb Jan Miquel Salavedra i Jordi Boix a la banqueta, es va enlairar el Bosc de Tosca fins a Primera Catalana, on el deixa. En el record, molts quilòmetres amunt i avall i una implicació difícil de veure al costat de jugadors del poble que com ell no cobraven. 

Durant més de dues dècades de carrera ha compartit vestidor i s’ha enfrontat a una pila futbolistes. Els millors tècnicament, «Ramon Masó i Jepi Vila». Masó, ex del Girona, i que va arribar a debutar amb el primer equip del Barça el 2007, continuarà un any més calçant-se les botes al Bosc de Tosca. Com a central se les ha tingut amb davanters corcons, tancs i àgils. Es queda amb «Brice del Guíxols, Gerard Muñoz del Bescanó, Pep Roca del Lloret o un altre clàssic del futbol gironí, Robert Fernández».