Després de bona part de la Lliga molt castigat per tota mena d'entrebancs, el Girona ha trobat la destijada regularitat en el millor moment. Els de Francisco arriben a la recta final de la competició en plena forma i immersos en una ratxa que els ha fet sumar 16 dels últims 21 punts en joc. Aquesta sèrie ha fet que l'equip retallés punts respecte al play-off i s'hagi situat a només dos punts del sisè i del cinquè. Quan semblava que, amb la salvació al sarró, la temporada es faria llarga, aquest Girona ha demostrat que no en té prou i té ganes de passar-s'ho bé. Venen emocions fortes, com les que hi ha hagut, per bé o per malament, durant la darrera dècada, en què l'equip ha lluitat sempre, fins a les últimes jornades, per un objectiu o altre. Durant aquests deu anys hi ha hagut de tot, des de l'ascens a Primera del 2017 fins a salvacions miraculoses a Segona A com les del 2012 o 2014, passant per quatre ascensos frustrats a la màxima categoria i l'utòpic intent de lluitar per entrar a Europa del 2018.

2011-12: Salamero al rescat

Amb Josep Delgado a la propietat, la plantilla va fer el salt de qualitat que demanava Raül Agné. A l'hora de la veritat però, els resultats no van arribar i de seguida l'equip es va quedar a baix. Desnonat durant bona part del curs, Agné va ser fulminat i també el seu relleu, Josu Uribe. Delgado se la va jugar amb Javi Salamero, i Rubi de segon, per a les últimes 12 jornades. El lloretenc va tocar la tecla i va aconseguir sumar 7 triomfs, 4 empats i una sola derrota que van evitar el descens a Segona B.

2012-13: El play-off de Rubi

Després d'un any en què el Girona gairebé es crema, l'equip, de la mà de Rubi, va aprofitar l'embranzida per situar-se ben aviat a la part alta de la classificació. Amb ben pocs retocs respecte a la plantilla del curs anterior, el Girona va fer somiar per primera vegada, en l'època moderna, en la Primera Divisió. L'ascens directe estava encaminat però la inesperada derrota a Montilivi contra el Xerez (2-4) i les desfetes als camps dels rivals directes com Vila-real (4-1) i Almeria (2-1) van fer esfumar-ne l'opció. L'equip va jugar el play-off i després d'eliminar amb solvència l'Alcorcón, ja amb les forces al límit, va ser atropellat per l'Almeria a la final (0-1 a Montilivi i 3-0 al Mediterráneo).

2013-14: El miracle Machín

L'equip que es va quedar a les portes de Primera es va desmantellar gairebé per complet aquell estiu. Els problemes econòmics van obrir pas a una nova etapa d'austeritat i retallades. Ricardo Rodríguez va començar la temporada però al desembre l'equip es va desinflar i va ser substituït per Javi López, que tampoc va poder reflotar-lo. Al final, Delgado va apostar per Oriol Alsina a la direcció esportiva i el maresmenc, ja a la desesperada va jugar-s'ho tot a la carta de Pablo Machín. El jove sorià va agafar l'equip cuer però el va fer despertar i amb el ja històric 3-5-2 va ser capaç de guiar-lo fins a la salvació contra el Deportivo de la Corunya en l'última jornada (3-1).

2014-15: El Lugo

El sistema i la filosofia de joc de Machín van tenir continuïtat el curs següent. També van continuar els bons resultats i el Girona va signar la millor temporada de la història, quant a punts (82). Tanmateix i malgrat tenir l'ascens directe a la butxaca, en l'última jornada contra el Lugo a Montilivi, un gol de Pablo Caballero en l'afegit va evitar-ho (1-1). El drama va ser màxim i en la promoció el Saragossa furgaria en la ferida remuntant (1-4) el que semblava un incontestable 0-3 a La Romareda.

2015-16: L'Osasuna

De la mà de Machín, l'equip es va tornar a situar a les portes de Primera gràcies a una gran segona volta que li permetre disputar el play-off. Eliminat el Còrdova a les semifinals, l'Osasuna va acabar amb les esperances a Montilivi (0-1) després del 2-1 al Sadar.

2016-17: L'ascens

A la tercera consecutiva va anar la vençuda i el Girona va poder celebrar el salt a Primera per primer cop a la seva història. Els Granell, Eloi Amagat, Pere Pons, Sandaza, Kiko Olivas, Portu, Cifuentes, Aday, Coris i companyia es treien totes les espines de cop i gaudien d'una festassa que es va certificar a la penúltima jornada contra el Saragossa a l'estadi (0-0). Abans, els de Machín havien hagut de patir per mantenir a ratlla el perseguidor, Getafe, que també va acabar pujant al play-off.

2017-18: El debut a Primera

Ben aviat es van esvair els dubtes en l'estrena entre els millors. L'Atlètic només empatar (2-2) i el Madrid va caure a Montilivi (2-1) en dos partits memorables. El sistema de Machín va rutllar també a Primera i l'equip es va salvar sense problemes. Fins i tot a la recta final del campionat es va arribar a somiar entrar a l'Europa League. Al final, una ratxa de 8 punts dels últims 24 ho va evitar.

2018-19: Descens inexplicable

Tampoc semblava que hagués de patir el Girona en la segona experiència a Primera. Tanmateix, una ratxa de 3 punts de 30 en les últimes 10 jornades ho va dur tot pel camí del pedregar. Eusebio Sacristán no va poder fer reaccionar un equip que va tenir la salvació a la mà i la va perdre en la penúltima jornada contra el Llevant a l'estadi de Montilivi (1-2).

2019-20: L'Elx

El que havia de ser un any d'impàs a Segona A es va convertir en un malson. Primer perquè l'equip amb el pressupost més alt de la categoria no va trobar la regularitat en els resultats ni amb Juan Carlos Unzué ni amb Pep Lluís Martí . Francisco Rodríguez sí que va saber tocar la tecla en les 6 darreres jornades fins a dur el Girona al play-off. Eliminat l'Almeria (1-0 i 1-2), l'Elx va esguerrar el guió previst. El 0-0 en un Martínez Valero amb una gespa de Tercera Regional, va deixar-ho tot per la tornada a Montilivi. A casa, la decisió de Pérez Pallas des del VAR d'expulsar Stuani va ser definitiva. El 0-1 de Pere Milla en l'afegit va confirmar una altra decepció.

2020-21: Vius fins al final

L'equip de Francisco s'ha situat a dos punts del Rayo i l'Sporting amb sis jornades per davant. El Ponferradina també hi és pel mig i tot fa preveure una recta final d'allò més emocionant. L'afició ha recuperat la il·lusió.