La renovació de Valery: El Girona tindrà orgull gironí fins al 2026

El Girona tindrà orgull gironí, com a mínim, fins al 2026. El club ha fet oficial aquesta tarda la renovació de Valery Fernández, que acabava contracte al 30 de juny d’aquest any, per a les pròximes tres temporades. El de l’Escala, que ja va reconèixer en una entrevista a Diari de Girona el seu desig de continuar a Montilivi, és l’únic jugador gironí de tota la plantilla a excepció dels futbolistes del filial que sovint acompanyen al primer equip.

«Sento una felicitat immensa. Estic molt content. Des del primer moment, i per part del club crec que també, la meva intenció era arribar a un acord i per fi ha arribat. Continuo a casa, amb la meva gent, en un club que m’ho ha donat tot i m’ha fet complir el somni de debutar a l’elit. Ara me’n fa complir un altre: seguir més anys aquí. Em sento molt orgullós i valorat, i estic feliç per la meva família, que m’han acompanyat a tot arreu. Només tinc paraules d’agraïment al Girona i a l’afició, els dec molt», ha assegurat el jugador en un vídeo difós als mitjans del club després de la renovació.

«Han sigut infinitat de moments: durs, complicats, però també molt bonics. He mamat l’ADN gironí i poder fer aquesta transició fins arribar al primer equip, gaudint-ho d’aquesta manera, és màgic. És el més gran que pot suposar per un gironí que ha sigut del Girona des de petit», ha afegit.

Es podria dir que Valery és del Girona de tota la vida. Després d’haver passat pel futbol formatiu, també va estar al Barça, Palamós i l’Escala, va tornar al club la temporada 2016/17 per jugar al juvenil A. Des d’aleshores, han sigut set temporades consecutives de blanc-i-vermell de les quals en fa cinc que està al primer equip. El curs 2018/19 va estrenar-se a la Copa del Rei davant l’Alabès amb 19 anys acabats de fer i tot seguit va debutar a Primera Divisió contra l’Atlètic de Madrid, un rival que li porta molt bons records pel gol al Metropolitano que va suposar la històrica classificació en un vuitens de final del torneig del ko. A la banqueta hi havia Eusebio Sacristán. Aquell exercici de somni acabaria plorant el descens, però tres anys més tard aquestes acabarien sent de felicitat amb l’ascens a Tenerife.

Si juga aquest divendres davant del Cadis, el de l’Escala estarà a només una jornada de complir els 100 partits oficials amb el Girona. Una xifra que si no ha atrapat abans ha estat perquè les lesions no van respectar-lo: l’estiu de 2019 va patir la primera lesió de gravetat en trencar-se el lligament encreuat anterior i la tardor de 2020 va ser operat del menisc, havent de passar dues vegades per quiròfan.

Valery supera amb nota l’examen al lateral dret

Enguany, li està costant tenir continuïtat per l’alta competitivitat que hi ha a la plantilla. De moment, ha disputat 17 partits, entre Lliga i Copa, i està en clara línia ascendent. Diumenge passat va demostrar que està preparat per jugar a la posició on Míchel Sánchez el necessiti, ja que va superar amb bona nota la prova al lateral dret per la baixa per sanció d’Arnau Martínez. A més a més, va estrenar-se com a capità al Santiago Bernabéu: «Mai oblidaré aquell dia per tot el que vaig sentir portant el braçalet».